Wuhan: la ciutat estigmatitzada pel virus

 Qualsevol ruta contempla el número 207 de l’avinguda Fazhan. Allà continua el mercat de Huanan, presumpte bressol de la pandèmia, tancat pocs dies després que emergissin els primers casos d’una misteriosa pneumònia i avui amagat rere un mur metàl·lic blau de tres metres d’alt i uns centenars de llarg. La litúrgia periodística inclou un vídeo gravat des d’un taxi al ralentí perquè cap pregunta pels seus voltants és benvinguda. Molts dels venedors van ser recol·locats al pròxim mercat de Haikou Bei. No ofereix cap bestiola exòtica sinó prosaics bens, vaques, porcs i pollastres. Els seus trossos descansen en cubs. Potser grinyolaria a Espanya, almenys en la dels últims vint anys, però qualsevol viatger versat ha vist llotges molt més caòtiques i insalubres al Vietnam, Birmània o Cambodja. El mercat és massa local perquè sigui versemblant l’estranger que es presenta com a turista i acabo expulsat amb l’oferiment que em compraran el que els demani des de l’entrada.  

 Els wuhanesos exigeixen atenció al riu. Pel Iangtsé van fluir durant segles les mercaderies i idees que van fer pròspera i moderna Wuhan i aquestes Tres Gorges que escanyen el seu curs entre muntanyes tallades a ganivet atrauen ara milions de turistes. En l’imaginari nacional persisteix la capbussada de Mao al riu del qual va treure el vigor per emprendre la Revolució Cultural. El Iangtsé separa Wuchang de Hankou, els dos principals districtes, i moure’s entre ells no va ser fàcil fins que els russos van aixecar en la dècada dels 60 el primer pont. Les alternatives s’acumulen avui, amb 11 ponts, dos túnels i les línies de metro, però en els wuhaneses perdura la mística de creuar-lo nedant cada any, més de dos quilòmetres d’ample, tot i que amb moltes braçades estalviades pel corrent.   

 Sec i aspre

 Els wuhanesos no són els més estimats a la Xina. El clixé els presenta com a rudes i assilvestrats. Des d’aquí es justifica en el dialecte local, sense la musicalitat del mandarí, sec i aspre, que porta a pensar que discuteixen quan no ho fan. Una economia centenària recolzada en el trànsit marítim i el comerç a l’aire lliure necessita més decibels que poesia per fer-se entendre. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

 La pandèmia podria haver empès els wuhanesos cap a l’esquizofrènia. Per al món, són els pares del coronavirus. Per a la Xina, són els salvadors per blindar la resta amb el seu sacrificat confinament de 76 dies. «No som ni herois ni brivalls. Només complim unes regles que semblaven raonables i esperem», assenyala Di, una jove estudiant. Però dol que Wuhan quedi a la memòria global grapada a un virus quan aquí, per exemple, es va covar la revolta que va destronar la dinastia Qing. 

 A aquesta vibrant ciutat d’11 milions d’habitants, potència manufacturera, nus de comunicacions, hub tecnològic i amb gairebé el doble de llits per habitants que Catalunya, al·ludia el món quan parlava d’una ignota ciutat rural que havia sigut tombada per una simple grip.