Conte, de titella a marionetista

Quan el juny del 2018, per una sèrie de circumstàncies gairebé inversemblants, va ser presentat com el nou primer ministre d’Itàlia, molts no van dubtar a dir que era «un titella», una marioneta política manejada per d’altres amb molta més experiència i habilitat política que ell. 

Giuseppe Conte, era llavors un desconegut professor de Dret. Un advocat de províncies, habitual votant de l’esquerra i amb nul·la experiència política. Quan va ser informat que seria primer ministre estava fent classes a la universitat de Florència. L’endemà va prestar jurament i va acceptar executar un programa que no havia escrit d’un Govern impensable setmanes abans, fruit d’una aliança entre els xenòfobs ultranacionalistes de la Lliga i els populistes del Moviment 5 Estrelles (M5E). 

«¿Fins quan continuarà sent un titella de Salvini i [del llavors líder de l’M5E, Luigi] Di Maio?», li va arribar a dir Guy Verhofstadt, llavors líder d’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el febrer del 2019.

Però després ell es va convertir en el marionetista. Va quedar clar l’agost del 2019 quan, gràcies a la crisi política provocada per Salvini, l’Executiu es va trencar i el seu nom va despuntar com la figura que podia treure el país d’aquell encallador. I així va ser: poc després, amb ell novament a càrrec del Govern, va néixer una aliança que fins ara no s’ha trencat, entre el progressista Partit Democràtic (PD) i l’M5E. 

Perfil internacional

Aleshores, la mutació de Conte ja estava en curs, gràcies també a homes que han actuat a l’ombra del mandatari italià, elegits a les files de l’M5E, formació fundada pel còmic Beppe Grillo i l’empresa d’informàtica Casaleggio. Entre ells: Rocco Casalino, el seu portaveu, un exconcursant de ‘Gran hermano’ i hàbil comunicador, que va multiplicar les seves entrevistes, també en la premsa estrangera, per augmentar el perfil internacional de Conte.

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

Es va convertir així en un dels principals negociadors d’Itàlia a Brussel·les. I després –això també gràcies a la pandèmia–, en el polític més popular d’Itàlia, una cosa que fins avui no ha canviat. De la seva personalitat política, els seus defensors destaquen la seva sobrietat, equilibri i capacitat de mediació.

Però també els seus enemics s’han multiplicat. No només els externs, com Salvini, sinó també els interns, com Matteo Renzi, amb el qual hi ha una profunda antipatia i que des de l’any passat no ha parat d’acusar-lo d’abusar del seu poder.