Incloent-hi el líder de Comuns
La JEP acusa de segrest vuit antics alts caps de les FARC
Si admeten la seva culpa podrien afrontar penes de presó domiciliària d’entre 5 i 8 anys
La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) ha acusat de segrest vuit antics alts caps de les extintes Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), entre ells l’actual líder de Comuns, el partit sorgit de la guerrilla, Rodrigo Londoño, àlies ‘Timochenko’, segons informa Europa Press.
Es tracta d’un dels moviments més significatius des que es va crear la JEP el 2017, un any després dels acords de pau ratificats a l’Havana, i en els quals la guerrilla deixava les armes per participar en la societat civil a través de la via política.
El conegut com a cas 01, obert l’octubre del 2018, contempla gairebé 21.400 segrestos i «greus privacions de la llibertat» comesos per les FARC entre 1993, any en què se’n va començar a tenir registre, i 2012, tot i que la majoria d’aquests delictes, apunta, es van cometre entre 1998 i el 2002.
La JEP, en l’escrit de la qual ha tingut accés el diari colombià ‘El Espectador’, reconeix que la investigació, a causa de la «magnitud» dels fets, podria estar viciada, ja que «no va ser possible determinar un nombre precís», ja que moltes víctimes no van posar denúncia per por de represàlies, o alguns dels casos van poder ser comesos per delinqüents o altres grups armats que es van fer passar per les FARC.
A més de ‘Timochenko’, entre els acusats hi ha Pastor Alape; Jorge Torres, àlies ‘Pablo Catatumbo’; Julián Gallo, àlies ‘Carlos Antonio Lozada’; Rodrigo Granda Escobar, conegut com a ‘Ricardo Téllez’; i Milton de Jesús Toncel, anomenat ‘Joaquín Gómez’.
La llista la completen Jaime Alberto Parra, àlies ‘Mauricio Jaramillo’; i Juan Hermilo Cabrera, també conegut com a ‘Bertulfo Álvarez’, que va morir aquest dimecres. Alguns d’ells formen part del partit Comuns, que va deixar de dir-se com la dissolta guerrilla després dels seus primers dos anys sota l’acrònim FARC.
La JEP els responsabilitza com a coautors no només de privacions de llibertat i presa d’ostatges, sinó també de les tortures, violència sexual i els atemptats a la dignitat personal que es van cometre pels seus subalterns quan ells estaven al comandament.
L’únic que ha sigut assenyalat com a autor d’aquests delictes ha sigut l’ara senador per comuns ‘Pablo Catatumbo’, a qui s’acusa de «privar de la llibertat civils com a part de les dinàmiques de control social i territorial» quan exercia «com a comandant, des del 2011, del ‘Bloc Occidental’ de les FARC».
Vies judicials per als antics guerrillers
Londoño i la resta d’acusats disposen ara de 30 dies hàbils per decidir si accepten o no la seva responsabilitat en aquests crims que se’ls imputen, igual com les víctimes i la Fiscalia, que podran presentar les seves al·legacions. Després d’això, la JEP emetrà les seves conclusions i serà el Tribunal de Pau el que decidirà les sancions.
En cas que els antics alts caps del grup armat acceptin els càrrecs, es poden enfrontar a penes de presó domiciliària d’entre 5 i 8 anys, tal com contempla la JEP, creada també per facilitar la desmobilització dels guerrillers i la seva incorporació a la vida civil.
Si opten per no acceptar els càrrecs i anar a judici, en cas que es resolgui en contra seu, poden rebre penes de presó d’entre vuit i 20 anys, i d’entre cinc i vuit anys si fan marxa enrere i es declaren culpables durant el procés judicial.
El perdó de Comuns
El setembre del 2020, l’antic partit FARC, avui Comuns, a través del seu secretari general, Rodrigo Londoño, i altres veus importants de la formació com ‘Pablo Catatumbo’ i ‘Carlos Antonio Lozada’, han enviat una carta a les víctimes de segrest per mostrar-los el seu penediment i sol·licitar el seu perdó.
«Després d’haver silenciat per sempre els nostres fusells, en l’assossec de la vida civil que ens ha permès la reflexió profunda sobre la guerra en què vam participar i vam ser protagonistes, volem dir-los que el segrest va ser un gravíssim error del qual no podem fer res més que penedir-nos», deia el text.
«El segrest va deixar una profunda ferida en l’ànima dels afectats i va ferir de mort nostra legitimitat i credibilitat. Presa aquesta decisió, en les circumstàncies excepcionals de la guerra irregular i buscant equilibrar forces, vam haver d’arrossegar aquest llast que fins avui pesa en la consciència i al cor de cadascuna i cadascun de nosaltres», continuava.
Notícies relacionadesComuns va fer un pas més i va posar rostre a la seva culpa, esmentant Andrés Felipe Pérez, un nen malalt, que va morir sense poder tornar a veure el seu pare, un membre de l’Exèrcit de Colòmbia, malgrat que durant mesos va enviar missatges radiofònics a les FARC per poder retrobar-se amb ell.
«Sentim com una daga al cor la vergonya que ens produeix no haver escoltat Andrés Felipe Pérez [...]. No podem tornar-los el temps arrabassat per evitar el dolor i les humiliacions que vam causar a tots els segrestats», van lamentar.
