Un mort i 220 ferits en protestes contra el confinament al Líban

El nom d’Omar Tiba ressona a les places de Trípoli. Durant els últims quatre dies, la segona ciutat del Líban ha sigut escenari de protestes davant l’absència d’ajuts estatals per compensar el confinament. Tiba, de 30 anys, ha sigut la primera víctima mortal dels enfrontaments violents amb la policia dijous a la matinada. Sota càntics de «revolució», la ciutat més pobra de la costa mediterrània segons el Banc Mundial denuncia l’estricte tancament que precipita el Líban a la pobresa i a la fam. 

Davant un brot de coronavirus sense precedents al país, les autoritats van decretar fa dues setmanes un nou confinament. Amb un toc de queda de 24 hores, fins i tot els supermercats estan tancats. «Només volem els nostres mínims drets per viure com persones humanes», defensen des de Live Love Tripoli, una associació de joves activistes. En les últimes quatre nits, les protestes reprimides per l’exèrcit i la policia han deixat més de 220 ferits i un mort, segons la Creu Roja libanesa. 

«Volem menjar», reclamen des dels carrers. A Trípoli, l’absència d’ajuts estatals plana sobre una població que sobreviu gràcies a l’economia informal. «El 70% de la nostra ciutadania viu al dia, amb les seves botigues o parades de carrer», explica aquest grup independent de joves de l’urbs libanesa. El Govern va prometre una assistència de 400.000 lliures libaneses –uns 40 € al canvi actual– per a les famílies vulnerables, però aquests diners no arribaran fins al final del confinament, previst per al pròxim 8 de febrer. 

Quan els manifestants van llançar pedres a les forces de l’ordre i van intentar accedir a l’ajuntament, els antiavalots van respondre amb trets a l’aire de munició real per dispersar-los. La majoria dels que protesten són joves homes aturats. «Trípoli té una taxa d’atur molt elevada, apressada per la presència de refugiats sirians i palestins», denuncia Nazih Fino. «La pobresa està molt estesa ja que sempre ha sigut una ciutat històricament descuidada pel Govern», constata.

“You’re giving us arms & we’re saying we don’t want to go to war, we want to eat & get an education. I speak to you from the city of Tripoli with the men here, in 10 years we’ll get an education (by force) & we’ll throw you (the politicians out) & we’ll become the MPs ourselves” https://t.co/dAOgr9m11o

— Zahra Hankir (@ZahraHankir) 28 de enero de 2021

El Líban pateix la seva crisi econòmica més gran des de la guerra civil (1975-1990). Amb més del 50% de la seva població sota el llindar de la pobresa, l’explosió del 4 d’agost passat del port de Beirut va venir a detonar una economia molt deteriorada. La devaluació de la lliura en un 80% no ha impedit l’augment dels preus. «Però la gent encara continua cobrant com abans i cada dia tot és més car», afegeixen des de Live Love Tripoli.

Emergència sanitària

A més, el país viu el seu pitjor moment de la pandèmia. Durant les festes nadalenques, uns 80.000 expatriats van tornar al Líban per retrobar-se amb els seus familiars i amics. Les autoritats libaneses van decidir relaxar les restriccions en un altre intent per salvar l’economia. El recent augment de casos de coronavirus s’atribueix en gran part a aquesta decisió. Amb xifres rècords de morts diàries, el Líban se sumeix en la desesperació. 

Els hospitals estan desbordats per primera vegada en aquest país de sis milions d’habitants, amb una ocupació gairebé total als llits de cures intensives. L’escassetat d’oxigen, ventiladors i medicaments ha fet que la ciutadania busqui alternatives a l’estranger, els que s’ho poden permetre. Gairebé 290.000 casos des de l’inici de la pandèmia i 2.553 morts per coronavirus són les alarmants xifres del Líban. 

Solidaritat a Trípoli

Notícies relacionades

Els libanesos viuen amb angoixa l’escassetat de medicaments a les farmàcies

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Mentrestant, als carrers de tot el país, els libanesos mostren solidaritat amb els compatriotes de Trípoli. Amnistia Internacional ha denunciat l’ús d’armes de fabricació francesa de forma il·legal per dispersar les manifestacions. L’organització ha exigit a París que deixi de vendre material com gasos lacrimògens o bales de goma.

#Lebanon: New evidence exposes the shameful role that French law enforcement weapons played in the crackdown on #LebanonProtests.
📑 Read our research https://t.co/9zwS7lol4e
📹 Share the video
📢 Call on @EmmanuelMacron to end all transfers now! pic.twitter.com/216BNvWNWx

— Amnesty MENA (@AmnestyMENA) 28 de enero de 2021

Epicentre de les protestes del moviment 17 d’octubre, a la segona ciutat del Líban se la coneix com la «nòvia de la revolució». Sense res a perdre, els tripolitans prenen els carrers per reclamar una vida digna entre tant abandonament. Des de Live Love Tripoli, encenen de nou la metxa de la revolució, la ‘zaura’ en àrab: «el poble diu zaura a qualsevol moviment en defensa dels seus drets».