La pandèmia va agreujar la caiguda estrepitosa de l’economia veneçolana

«No tinc dubtes que ens en sortirem, junts; el Govern Bolivarià amb ideals ferms, l’oposició democràtica i els sectors econòmics». El desbordant optimisme del diputat Nicolás Maduro Guerra, fill del president Nicolás Maduro Moros, no sembla correspondre amb les estimacions dels especialistes ni la percepció de gran part dels veneçolans. L’Observatori Veneçolà de Finances, vinculat a l’oposició que no reconeix l’autoritat de Maduro, va assegurar que el PIB es va desplomar un 41,7% durant l’últim quadrimestre del 2020. Els sectors més afectats van ser el financer (-60%), el sector públic (-42%) i el petroler (-41%). La inflació anual va ser del 3.713%. Alfonso Marquina, que va exercir de diputat de l’última legislatura encapçalada per Juan Guaidó, va considerar que l’ensorrament de l’economia no pot ser només atribuït a la pandèmia, que va afectar seriosament la regió. «La caiguda de l’activitat econòmica a Veneçuela va ser quatre vegades més gran», va afirmar.

La Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) havia estimat setmanes enrere que l’economia veneçolana va caure un 30 % el 2020, gairebé el doble del que preveia abans de la pandèmia. Aquest any es desplomaria un 7%.

Opinions oposades

Per Marquina i Guaidó la crisi sense precedents, que «supera fins i tot col·lapses registrats per països que van patir guerres i catàstrofes naturals», és conseqüència de les polítiques implementades primer per Hugo Chávez i després per Maduro. Va posar com a exemple el retrocés del sector petroler des del 2013, l’any que va començar l’era madurista, que va calcular en un 82,2%. Marquina no va fer cap referència a les sancions imposades per l’administració de Donald Trump durant els últims dos anys.

Al presentar-se davant l’Assemblea Nacional (AN), el control de la qual va reprendre l’oficialisme des de la primera setmana de gener, Maduro va dir el passat 5 de gener que l’oposició que havia controlat el Parlament va propiciar les mesures adoptades per Washington. «Ens han robat més de 43.000 milions de dòlars. Això ha ocasionat un saldo criminal en la vida social del poble veneçolà». La producció de la petrolera estatal PDVSA, font de més del 90% de les exportacions, va ser un 69% menor. Malgrat les adversitats, Maduro es va mostrar, com el seu fill, esperançat: «Estem arribant gairebé a un punt d’autoproveïment i l’activitat agrícola s’està reinventant».

Dolarització

Dies enrere, el Centre de Documentació i Anàlisi (CENDA) va informar que el mes de desembre del 2020 la cistella alimentària per a un grup familiar va arribar a costar 218.357.086,27, bolívars, cosa que equival a 204,59 dòlars. Per arribar a aquesta xifra, es requereixen 182 salaris mínims. Aquest any ha començat amb una inflació galopant: el preu del quilogram de pollastre s’ha incrementat un 52%, per un quilogram de pastanaga cal pagar un 14% més, mentre que per a un paquet d’ous es necessiten un 5% més de diners.

Notícies relacionades

Maduro presenta unes gotes «miraculoses» que «neutralitzen» el virus

El madurisme reprèn aquest dimarts el control del Parlament veneçolà

Bona part dels veneçolans adquireixen els seus productes amb els dòlars que reben dels familiars que van emigrar. El massiu èxode és un dels suports de l’economia malmesa. La consultora Ecoanalítica ha calculat que les remeses van ascendir a 3.500 milions de dòlars el 2019. Però aquests enviaments van caure almenys un 55% l’any passat.

Malgrat la minva de dòlars, el mercat es regeix per la moneda nord-americana. Segons el portal ‘Efecto Cocuyo’ s’ha convertit en «el marcador de referència en comerços de tot tipus al país». Gairebé tot es pacta en dòlars, des de «les vendes d’aigua filtrada fins a les grans cadenes de supermercats». Enmig de la pandèmia, la majoria dels restaurants i fins i tot els serveis d’entrega a domicili van canviar els preus en bolívars a dòlars. «És natural per al cervell que processi més ràpid els preus en dòlars que els preus en bolívars. És més fàcil ancorar-me a un o dos dòlars, que entendre un compte de 30.557.000 bolívars. Això permet prendre decisions més ràpides i, d’altra banda, també hi ha un factor cultural per al veneçolà», va dir Joselyn Quintero, especialista en neurofinances, a ‘Efecto Cocuyo’.