¿Com s’ha arribat a aquesta crisi a Birmània?

L’exèrcit birmà va donar aquest dilluns un probable cop d’estat contra el govern civil d’Aung San Suu Kyi, el mateix dia que els diputats havien de tornar al parlament per primera vegada des de les eleccions generals de novembre. En les primeres hores de dilluns, l’exèrcit va detenir la cap d’Estat de facto i el president Win Myint, segons va confirmar un portaveu de la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND).

La LND, el partit d’Aung San Suu Kyi, va guanyar els comicis de novembre per àmplia majoria, però les tensions amb els militars es van intensificar la setmana passada. Des de fa setmanes, l’exèrcit afirma que hi ha hagut irregularitats en les eleccions generals de novembre passat, les segones des del final de la dictadura militar el 2011.

Les va guanyar per una majoria aclaparadora la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), el partit de la molt popular Aung San Suu Kyi, que ja estava en el poder. La LND va obtenir el 83% dels 476 escons al Parlament, però l’exèrcit afirma haver descobert 10 milions de casos de frau electoral i ha demanat a la comissió electoral que publiqui les llistes electorals per verificar-les.

Dimarts, en roda de premsa, el portaveu de l’exèrcit no va descartar que els militars prenguin el control del país per fer front al que va qualificar de crisi política. Els temors van augmentar encara més dimecres després que el cap de l’exèrcit, el general Min Aung Hlaing, sens dubte l’home més poderós de Birmània, digués que la Constitució podria ser «revocada» sota certes circumstàncies.

Aquests comentaris del cap de l’exèrcit van commocionar la societat i van posar els diplomàtics en estat d’alerta. La setmana passada es van veure moviments de tancs de l’exèrcit als estats de Rangun, Naypyidaw, Kachin i Shan i es van organitzar manifestacions a favor de les forces armades.

La Constitució birmana ha sigut derogada dues vegades en la història recent: el 1962, quan l’exèrcit va prendre el poder, i el 1988, quan es va instal·lar la junta militar, després d’un cop d’Estat.

La Constitució actual va ser redactada el 2008 per la junta, abans de cedir progressivament el poder als civils tres anys després. Per tant, es tracta d’un text polèmic. El politòleg Khin Zaw Win el qualifica de «profundament impopular». El govern d’Aung San Suu Kyi ha intentat esmenar-lo des que va guanyar les eleccions de 2015, però sense gaire èxit.

Per això els comentaris de Min Aung Hlaing sobre la seva derogació podrien «obtenir cert recolzament públic», estima Khin Zaw Win. Concedeix a l’exèrcit el control de tres ministeris importants: Interior, Defensa i Assumptes Fronterers, fet que garanteix que la institució continuï influint en la política birmana.

El text també conté un article que prohibeix als ciutadans casats amb estrangers convertir-se en president, cosa que, segons els analistes, es va escriure per impedir que Aung San Suu Kyi, casada amb un britànic, ocupés el càrrec. La «Dama de Rangun» assumeix el paper de «consellera d’Estat», un càrrec des del qual governa de facto el país.

Segons el politòleg Soe Myint Aung, l’exèrcit no havia previst aquesta «fallada». «Des del seu punt de vista, han perdut un control significatiu sobre el procés polític», va declarar a l’AFP.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El país brega amb un brot de coronavirus i ha registrat més de 140.000 casos. Si hi ha manifestacions multitudinàries als carrers el virus podria propagar-se més i augmentar la tensió en un sistema sanitari ja per si mateix desbordat.

El país també s’enfronta a problemes econòmics i a una disminució de les exportacions agrícoles a la Xina, segons un informe del Banc Mundial de l’any passat. «Birmània podria perdre el benefici dels progressos aconseguits durant l’última dècada en la lluita contra la pobresa, amb famílies més vulnerables i amenaçades per l’atur», assenyala l’informe.