L’Exèrcit de Birmània pren el control del país després d’arrestar Aung San Suu Kyi

L’Exèrcit de Birmània ha declarat aquest dilluns l’estat d’emergència i ha pres el control polític del país durant un any després de detenir diversos membres del Govern i la Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, informa el canal de televisió controlat pels militars.

El fins ara vicepresident, Myint Swe, que va ser nomenat en el càrrec pels militars gràcies als poders que els reserva l’actual Constitució, assumeix la presidència; mentre que el cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, controlarà les autoritats, ha apuntat el canal Myawaddy News.

Suu Kyi ha fet una crida a la població birmana a protestar als carrers per la maniobra de l’Exèrcit. «Les accions dels militars estan encaminades a posar el país de nou sota una dictadura. Demano a la gent que no ho accepti i que es manifesti en contra d’aquest cop militar», ha assenyalat en un comunicat la Lliga Nacional per a la Democràcia, la formació que lidera la política birmana.

La presa del poder castrense arriba hores després de la detenció de part de l’Executiu, entre els quals, la líder de facto, la consellera d’Estat i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, i el fins avui president, Win Myint, a més de polítics i activistes. «Hem sentit que Suu Kyi està detinguda a Naypyidaw (la capital del país), suposem que l’exèrcit està organitzant un cop d’Estat», va dir Myo Nyunt a l’agència AFP. Entre la trentena de detinguts es troben a més activistes, escriptors i artistes, segons una llista extraoficial a què va tenir accés EFE.

Després dels comicis del novembre, en què la NLD (Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit de Suu Kyi) va aconseguir la victòria, l’oposició ha rebutjat els resultats i alts càrrecs militars s’hi havien pronunciat en contra recentment. Tot i que la NLD va obtenir prou escons en el Parlament per formar un govern, l’Exèrcit ha demanat que es posposi la convocatòria del legislatiu, que havia de tenir lloc aquest dilluns. La Comissió Electoral ha negat el frau electoral en els comicis del novembre, guanyats amb una majoria aclaparadora per la Lliga Nacional per a la Democràcia, ja que va aconseguir el 83 per cent dels 476 seients del legislatiu.

Vincles entre oposició i militars

Els soldats també han anat a les cases dels ministres principals en altres regions i se’ls han emportat, tal com apunten els familiars. Així mateix, l’Exèrcit s’ha apoderat de l’Ajuntament de Rangun. Cinc camions militars s’han desplegat al recinte de l’ajuntament i els soldats feien retrocedir les persones a l’entrada, segons un periodista d’AFP.

En els últims dies s’havia elevat la preocupació davant les declaracions del cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, que va arribar a afirmar que la Carta Magna podia ser «revocada», en què deixava entreveure la possibilitat d’un cop d’Estat militar. L’Exèrcit compta amb el 25 per cent dels escons al Parlament, segons la Constitució.

Malgrat les acusacions de l’oposició de frau electoral, la comissió electoral les ha rebutjat i ha assegurat que els resultats no han estat marcats per irregularitats. Segons els mateixos, el partit de Suu Kyi hauria obtingut una majoria aclaparadora al Parlament i podia mantenir-se en el poder en solitari, sense necessitat d’altres recolzaments.

Les queixes de l’oposició estan encapçalades pel Partit Unió Solidaritat i Desenvolupament (USDP), que al seu torn manté vincles amb l’Exèrcit, tot i que de moment no ha presentat proves de les presumptes irregularitats.

L’aclaparadora victòria electoral de Suu Kyi va demostrar la seva gran popularitat a Birmània, malgrat la mala reputació internacional per les polítiques contra la minoria rohingya, a qui, en gran part, es nega la ciutadania i el vot, entre altres drets.

Els Estats Units demanen l’alliberament dels detinguts

L’USDP va ser el gran perdedor de les eleccions, a l’aconseguir només 33 escons, i s’ha negat a acceptar els resultats, arribant a demanar que se celebrin nous comicis organitzats per l’Exèrcit. Els militars, que van redactar l’actual Constitució en un pla de ruta per aconseguir una «democràcia disciplinada», comptaven ja amb grans poders al país, al disposar del 25 per cent dels escons del Parlament i dels influents ministeris de l’Interior, Fronteres i Defensa. 

Notícies relacionades

¿Com s’ha arribat a aquesta crisi a Birmània?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Per la seva banda, els Estats Units van instar diumenge els militars birmans a alliberar els dirigents detinguts i van amenaçar amb una resposta de Washington. «Els Estats Units s’oposen a qualsevol intent d’alterar el resultat de les recents eleccions o impedir la transició democràtica a Birmània, i prendrem accions contra els responsables si aquestes mesures no es reverteixen», va dir la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, en un comunicat.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, va condemnar «fermament» diumenge l’arrest per l’Exèrcit de la cap de facto del Govern birmà, Aung San Suu Kyi, i d’altres dirigents polítics. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides s’hauria de reunir en els pròxims dies per discutir la situació al país, va dir un diplomàtic a AFP.