La devastadora caiguda del mite

Suu Kyi va dinamitar dos anys enrere el que li quedava d’imatge al Tribunal Internacional de la Haia que investigava les onades repressives del 2016 i 2017, que van matar almenys 10.000 rohingyes i van empènyer a la diàspora 700.000. Va al·ludir al «sofriment» dels que van fugir cap a Bangladesh sense aclarir que s’escapaven de la violència militar ni identificar-los com a rohingyes. Va ser el més a prop que va estar de disculpar-se en un discurs que va transitar per trillats terrenys negacionistes: les acusacions sobre genocidi són «objectivament enganyoses» i el cas és «incomplet i incorrecte». És cert que el món no entén l’embolic ètnic d’un país cosit amb fràgils fils que exigeix molt tacte per no aïrar la majoria budista, armada fins a les dents i de pulsió guerrera. També és cert que Suu Kyi no té control sobre l’Exèrcit, malgrat el títol de líder de facto que li confereixen els seus càrrecs d’Estat i ministra d’Exteriors, perquè els seus fills estrangers impedeixen l’oficialitat de la presidència. Però res explica la seva tebiesa davant el que l’ONU qualifica d’«exemple de manual del genocidi» ni es correspon a aquell «extraordinari exemple del poder dels que no tenen poder» que el 1991 va justificar el seu Nobel de la pau. 

15 anys de reclusió forçosa

Suu Kyi és filla del general Aung San, un heroi nacional que el 1948 va aconseguir la independència de Birmània, dels anglesos. Va estudiar a Oxford i es va casar amb l’acadèmic britànic Michael Aris. La seva rutinària vida de mestressa de casa va canviar al tornar el 1988 a Rangun per visitar la seva mare moribunda i trobar-se amb el país aixecat contra el Govern militar del dictador Ne Win. Les protestes acabarien esclafades pels militars, en el poder des del 1962. El seu baptisme polític va arribar un mes després davant una multitud de mig milió de birmans davant la pagoda Shwedagon de Rangun. Allà va prometre que no descansaria fins que la democràcia arribés a Birmània. La seva victòria aclaparadora en les eleccions del 1988 va ser castigada pels militars amb el seu primer arrest domiciliari i la seva llegenda no deixaria de créixer en les següents dècades.

Notícies relacionades

L’Exèrcit de Birmània pren el control del país després d’arrestar Aung San Suu Kyi

¿Com s’ha arribat a aquesta crisi a Birmània?

 ‘La Dama’ va ser la imprescindible figura mediàtica, atractiva i immaculada, que necessita Occident per prestar atenció a les desgràcies del seu pati del darrere, reivindicades per U2 als seus concerts i enaltida com a inspiració per Hillary Clinton. Durant els quinze anys de reclusió forçosa va col·leccionar guardons: el Nobel de la pau, el premi de Sàkharov, la Medalla de la Llibertat nord-americana... 

Avui les organitzacions de drets humans li retiren els honors, els polítics la defugen i les ciutats amaguen les seves plaques i estàtues. Suu Kyi ha acabat al paquet d’Obama, Arafat, Rabin i altres Nobel de la pau, més ocupats en la cínica política que en els drets humans.