Biden posa fi al suport dels EUA a l’Aràbia Saudita en la guerra del Iemen

La complicitat dels Estats Units amb les atrocitats comeses pels seus aliats en la guerra del Iemen es podria acabar aviat. En el seu primer discurs sobre política exterior des que va arribar a la Casa Blanca, Joe Biden ha anunciat que el seu país deixarà de recolzar les operacions ofensives de l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) al país més pobre del món àrab, set anys després de l’inici d’un conflicte que ha generat la pitjor catàstrofe humanitària del planeta. La decisió arriba dies després que la seva Administració congelés les vendes d’armes a Riad i Abu Dhabi pactades durant el mandat del seu predecessor. No són els únics canvis anunciats per Biden, que es va comprometre a fer front a l’autoritarisme que emana de la Xina i Rússia sense renunciar al diàleg amb les dues potències. 

El canvi de postura al Iemen compta amb el suport del Congrés, que fa dos anys va votar de forma bipartidista per frenar el recolzament del Pentàgon a la campanya saudita pels crims de guerra comesos per les seves tropes i documentats per les Nacions Unides, així com per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Des de l’inici de les hostilitats, Washington ha aportat armes, formació i intel·ligència als seus aliats i ha participat en operacions antiterroristes contra Al-Qaida, un dels actors en la guerra civil iemenita. Però aquella resolució del Congrés mai va arribar a implementar-se per decisió de Donald Trump, que va mantenir una estreta relació amb l’autòcrata saudita Mohamed bin Salman durant els seus anys en el poder. 

Ara el pèndol torna a oscil·lar. Biden va anunciar el nomenament d’un enviat especial per al Iemen, el veterà diplomàtic Timothy Lenderking, qui mirarà de buscar un alto el foc com a primer pas per arribar a una solució al conflicte en el marc dels esforços de l’ONU. «Aquesta guerra s’ha d’acabar i, per remarcar el nostre compromís, cessarà tot el nostre suport a la campanya al Iemen», va afirmar el nou president durant el seu discurs en el Departament d’Estat.

Defensa de la democràcia

Biden va remarcar que la seva prioritat en política exterior passa per restaurar les relacions amb els socis tradicionals dels EUA i tornar a la diplomàcia el seu protagonisme perdut. En aquest sentit, va anunciar la suspensió dels plans del seu predecessor per reduir el nombre de tropes nord-americanes apostades a Alemanya. «Hem de començar amb la diplomàcia, arrelada en els valors democràtics nord-americans més respectats: la defensa de la democràcia, la promoció de les oportunitats i la preservació dels drets universals», va afegir el demòcrata. 

Una missió complicada perquè, com ell mateix va reconèixer, la credibilitat dels EUA ha quedat seriosament perjudicada en els últims quatre anys de deriva autoritària i nacionalista, que ha servit per debilitar una mica més l’ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial. Però els primers passos estan fets. El seu país s’ha reintegrat a l’Acord del Clima de París i a l’Organització Mundial de la Salut. I paral·lelament ha recuperat el seu compromís per defensar els drets humans de la comunitat LGBT al món i augmentar significativament la quota de refugiats que els EUA acceptaran anualment, segons va anunciar Biden. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La seva aposta pel multilateralisme i els valors tradicionals de la política exterior nord-americana serveixen per enterrar l’‘America, primer’ de Trump, però obren també la porta a un clima de renovades tensions amb els grans rivals geopolítics de Washington. Especialment si Biden opta per recuperar el paper de gendarme mundial assumit pel seu país durant molt temps. «Hem de fer front a l’avenç de l’autoritarisme, particularment a les ambicions creixents de la Xina i el desig de Rússia de debilitar la nostra democràcia», va afirmar dijous. 

Recórrer a sancions

El nou president va assenyalar que no li tremolarà el pols a l’hora d’imposar costos a «les agressions» dels seus rivals, tot un indici de la seva disposició a recórrer a les sancions, extensament utilitzades pel seu predecessor com a arma en política exterior. Biden va reclamar l’«alliberament immediat i sense condicions» de l’opositor rus Alexei Navalni, condemnat aquesta mateixa setmana a diversos anys de presó per un tribunal moscovita. I també va demandar als generals birmans que cessi el cop d’Estat i posin en llibertat els presos polítics.