Cita electoral

L’Equador va a les urnes amenaçat per la polarització política

Guanyar en la primera volta requereix un 40% dels vots i deu punts de distància respecte al segon

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’Equador va a les urnes aquest diumenge. Uns 13 milions de ciutadans tenen a l’abast un menú amb 16 candidats a president. D’aquest mar de dispersió, en principi dos tindrien possibilitats de sortir a la superfície i passar a un segon torn l’11 d’abril: d’una banda, Andrés Arauz, primer a les enquestes. És un jove economista i delfí de Rafael Correa que compta amb una intenció de vot de fins al 37%. De l’altra, l’exbanquer Guillermo Lasso, qui lluita per arribar al Palau Carondelet per tercera vegada consecutiva. Es troba a una distància superior als deu punts del seu principal rival. Lasso insisteix amb el seu programa de redempció neoliberal i creu que aquesta vegada serà la vençuda. Assegura que una majoria de la societat no vol un retorn del «coreisme». Els sondejos fixen en el 37% el percentatge d’indecisos. Alguns analistes es pregunten si no és un indici que podria repetir-se a l’Equador l’ocorregut a Bolívia mesos enrere, on Luis Arce, el «beneït» per Evo Morales, va guanyar sorprenentment en un primer torn gràcies al «vot amagat» que no van detectar els sondejos. Des del seu exili belga, Correa es va afanyar a profetitzar un escenari similar: «El 7 de febrer votem i els fem fora».

«Aquest diumenge l’Equador viurà una important data democràtica. El meu Govern, i jo en la meva qualitat de president, hem brindat el suport necessari per garantir que això succeeixi. El 24 de maig entregarem el poder a qui els equatorians elegeixin per al pròxim període», va dir Lenin Moreno. La seva popularitat de tot just el 7% no li ha permès garantir-se un hereu. Ningú, d’altra banda, ha volgut ocupar aquest lloc. Moreno, que havia arribat a la presidència apadrinat per Correa, al cap de poc temps va abjurar del seu llegat. Acabarà el seu període amb gairebé un 30% de pobres i una caiguda del PIB el 2020 de gairebé deu punts. Va afrontar un alçament social i se’l culpa per la pèssima gestió de la pandèmia, que ha provocat uns 11.000 morts per Covid-19.

Nostàlgia i rebuig del passat

L’estès rebuig del que anomenen el Morenato ha permès a Correa recuperar la iniciativa i, a cavall d’Arauz, tornar a tenir incidència al seu país malgrat les causes judicials per suposada corrupció que l’han tret de l’arena electoral. «Recuperar el futuro», és la consigna que insta els equatorians a recordar temps més amables. Si Arauz no obté el 40% dels sufragis positius i 10 punts de distància, haurà d’anar al ‘ballottage’. «No experimentem més amb l’Equador, no assagem amb receptes fracassades», ha respost Lasso. Aquest exdirector del Banc Guayaquil, representa les expressions més conservadores del seu país i, també, els sectors econòmics més dinàmics de l’Equador, establerts a la costa.

El candidat indígena

Hi ha un tercer competidor, ubicat no gaire lluny de Lasso a les enquestes. Es tracta de Yaku Pérez, un advocat de 50 anys que pertanyen a la nació originària Kichwa-Kañari i en aquesta contesa representa al Moviment d’Unitat Plurinacional Pachakutik, l’instrument polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (Conaie). Malgrat el seu programa ambientalista i de centreesquerra, el moviment indígena s’ha portat molt malament amb Correa i és molt poc probable que s’inclini per Arauz a l’abril. Pérez va ser un dels líders de l’esclat social del 2019. Intentarà captar als atomitzats sectors progressistes que no volen saber res amb la proclama «socialisme del segle XXI». Lasso ha sortit a celebrar-ho: «És una persona valuosa que estarà convidada a participar en el Govern d’unitat. I, en cas que no estiguem a la segona volta, li brindaré el meu suport des d’avui». Correa no es va demorar a reaccionar: «Déu els cria i ells s’ajunten».

Notícies relacionades

A poques hores dels comicis, els equatorians senten promeses de prosperitat i, també crides a evitar els riscos d’una polarització política en cas que venci el «coreisme», fins i tot amb una versió de baixes calories de la seva revolució ciutadana. A les xarxes socials s’agiten els pitjors fantasmes. Les fake news vinculen Arauz amb la guerrilla colombiana i el narcotràfic. En poques hores se sabrà com de profunda és la por del passat.