Les disparitats racials marquen la campanya de vacunació contra la Covid als EUA

Regina Stukes ha aconseguit finalment una cita per vacunar-se de la Covid-19, després de vuit intents fallits per internet i telèfon. Ningú li va donar data abans del 26 d’abril fins que divendres va decidir presentar-se a les cues de l’estadi dels Ianquis al Bronx, un dels grans centres de vacunació habilitats al país. «Jo no volia la vacuna», confessa aquesta afroamericana de 63 anys en una conversa telefònica. «La medicina no ens ha tractat bé als negres i als llatins, i la vacuna s’ha desenvolupat tan ràpid que em feia por». La seva família va acabar de convèncer-la. El seu marit és un treballador essencial i va ser el primer en inocular-se davant els riscos a què s’enfronta cada dia. «Al final vam decidir que ho faríem junts», postil·la. Té cita l’11 de febrer. 

La desconfiança cap al sistema sanitari entre les comunitats de color és un dels motius que expliquen les disparitats racials que estan marcant la campanya de vacunació als Estats Units. Una campanya que va bastant més lenta del que van prometre les autoritats. Gairebé dos mesos després que comencés, només el 2% de la població ha completat les dues dosis, mentre que un 8% ha rebut la primera injecció, segons dades dels Centres de Control i Prevenció de les Malalties (CDC). De moment només estan disponibles les vacunes de Pfizer i Moderna, tot i que la de Johnson & Johnson ja ha sol·licitat la seva aprovació d’emergència i podria estar llesta abans que acabi el mes. 

Elevada mortalitat entre les minories de color 

Les disparitats racials generen preocupació perquè els afroamericans, els llatins i els nadiu-americans estan morint a un ritme gairebé tres vegades superior que els seus compatriotes blancs, segons dades del CDC. Entre altres coses perquè estan sobrerepresentats entre els treballadors de primera línia que han mantingut a la superfície els serveis essencials. I tot i que tenen «més riscos de contraure o transmetre la Covid-19», s’estan vacunant bastant menys que la majoria blanca. Si bé les dades disponibles són incompletes, dels 34 milions de vacunes administrades fins ara, el 60% ha anat per a la població blanca, un percentatge similar al seu pes demogràfic, mentre que només el 5% ha anat per als negres, que són el 13% de la població. En el cas dels llatins la diferència és una mica menor. 

«Cal tenir en compte que la vacuna només està disponible en aquests moments per a la població d’alt risc (sanitaris, gent gran de 65 anys i treballadors de primera línia), de manera que és aviat per treure conclusions categòriques», afirma el catedràtic en salut pública Thomas LaVeist, copresident de la comissió formada a Louisiana per vetllar per l’equitat en el tractament de la Covid-19. «No hi ha tantes disparitats com sembla, però tot i així existeixen i són un problema». 

Accés a la Sanitat 

Part de l’explicació resideix en factors estructurals relacionats amb l’accés a la Sanitat. «Aquest país continua estant dramàticament segregat i a molts barris de color és difícil trobar clíniques, farmàcies o hospitals, cosa que dificulta que molta gent es pugui vacunar. És l’exemple clàssic del racisme estructural», afirma LaVeist. Però hi ha també barreres tecnològiques que s’acarnissen amb la població més pobra perquè generalment les cites s’han de tramitar per internet i tendeix a ser més complicat gestionar-ho des d’un telèfon mòbil que des d’un ordinador amb banda ampla. «En aquest sentit, no és tant una qüestió racial com econòmica, per més lamentable que sigui», assegura el pediatre de la Universitat de Tulane, Richard Oberhelman. 

A Louisiana, on treballen Oberhelman i LaVeist, s’han posat en marxa campanyes per vacunar la població amb menys ingressos i els sensesostre. Però queda camí per recórrer. Els afroamericans són el 30% de la població de l’estat i només un 10% dels vacunats. Però més enllà de les traves estructurals, hi ha un factor més emocional en l’equació, que té a veure amb la desconfiança cap al sistema sanitari, derivada de la convulsa història racial del país. 

Escepticisme cap al sistema sanitari 

Una enquesta recent del Pew Center afirma que un 63% dels llatins i un 61% dels blancs tenen intenció de vacunar-se, un percentatge que cau fins al 42% entre els afroamericans. «Volem que la gent es fiï del sistema sanitari quan aquest sistema no sempre s’ha guanyat la confiança de les minories de color», diu la directora del Centre per a les Disparitats Sanitàries de la Universitat de Las Vegas, Melva Thompson-Robinson.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La història està plena d’atropellaments. Des dels experiments ginecològics sense anestèsia amb esclaves negres del pare de la ginecologia, J. Marion Sims, a l’anomenat estudi de Tuskegee. Fins a 1974, i durant 40 anys, centenars d’home negres van ser utilitzats com a conillets d’índies pel Govern federal per investigar el tractament de la sífilis, un Govern que els va negar l’administració de penicil·lina des que es descobrís a mitjans de segle per veure com evolucionava la malaltia sense. 

«Coses semblants continuen succeint avui en un sistema sanitari que tracta la gent de forma diferent en funció del color de la seva pell», afirma Thompson-Robinson. Una dada serveix per il·lustrar-ho. Les dones negres tenen gairebé tres vegades més de probabilitats de morir durant el part que les dones blanques.