Justícia de Pau estudia els crims de les FARC contra la força pública

La Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) va començar l’estudi formal dels crims de guerra comesos per la guerrilla de les FARC contra integrants de la força pública en 17 municipis del sud-oest de Colòmbia a l’acreditar aquest dijous com a víctima a un soldat lesionat per una mina antipersones, segons informa Efe.

La Sala de Reconeixement de l’alt tribunal va acreditar el soldat de l’Exèrcit, el nom del qual no va divulgar, per les lesions que va patir per l’explosió d’una mina en el marc del cas 5, que investiga la «situació territorial a la regió del nord del Cauca i del sud de la vall del Cauca».

En una interlocutòria, la JEP va assenyalar que el soldat «va ser víctima de delictes comesos per causa, amb ocasió o en relació directa o indirecta amb el conflicte armat, que han de ser aclarits per la JEP».

Igualment va precisar que l’ús de mines antipersones pot considerar-se com a crim de guerra d’acord amb les normes del Dret Internacional Humanitari (DIH), que són aplicables al moment dels fets i «tenint en compte la naturalesa indiscriminada d’aquestes armes i el seu potencial de causar sofriments innecessaris».

La víctima acusa els membres del Front Sisè de la desmobilitzada guerrilla de les FARC –liderat llavors per Miguel Ángel Pascuas, conegut com a ‘Sergent Pascuas’ i un dels cofundadors d’aquest grup armat l’any 1964– de ser els responsables del que li va passar.

Una «decisió històrica»

L’alt comissionat per a la Pau, Miguel Ceballos, va qualificar de «decisió històrica» la presa per la JEP perquè «ha reconegut com a víctima un soldat professional de l’Exèrcit de Colòmbia, que va ser ferit per una mina antipersones».

Igualment va valorar que «aquest crim de la instal·lació de mines antipersones sigui considerat per primera vegada» per la JEP com un «crim de guerra».

«Nosaltres des de l’Oficina de l’Alt Comissionat Pau i del Govern del president Iván Duque continuarem en la neteja del territori de mines antipersones», va asseverar.

Cas 5

Segons la JEP, el cas 5 investiga les violacions als drets humans i les greus infraccions al DIH durant el conflicte armat en 17 municipis del Cauca i vall del Cauca, dos dels més colpejats per la violència.

En aquest cas s’han acreditat 83 «subjectes col·lectius», entre els quals hi ha 34 pobles indígenes, 47 consells comunitaris i dues organitzacions de víctimes.

En total, d’aquests grups en donen compte més de 180.000 víctimes, mentre que també «s’ha acreditat el territori ancestral i col·lectiu, i, individualment, 67 persones».

Imputació per segrestos

Aquesta decisió es va conèixer una setmana després que la JEP acusés per primera vegada les FARC per crims de guerra i va imputar els seus últims vuit caps pels segrestos i altres greus delictes relacionats amb la privació de la llibertat comesos durant el conflicte armat.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Els imputats són acusats de privar nombroses persones de la seva llibertat i en conseqüència, la Sala de Reconeixement també els va acusar d’altres crims de guerra relacionats, com ara homicidi, tortura, tractes cruels, atemptats a la dignitat personal, violència sexual i desplaçament forçat.

Els acusats són Rodrigo Londoño, últim cap de l’antiga guerrilla i actual president de Comuns, partit sorgit de la desmobilització de les FARC; els senadors Julián Gallo i Pablo Catatumbo, així com els també excaps guerrillers Jaime Alberto Parra, Milton de Jesús Toncel, Juan Hermildo Cabrera, Pastor Alape i Rodrigo Granda.