El Senat avala la legalitat del judici a Trump amb el recolzament de sis republicans

El segon ‘impeachment’ contra Donald Trump s’ha obert aquest dimarts a Washington sota unes extraordinàries mesures de seguretat, poc més d’un mes després que centenars de seguidors del llavors president assaltessin el Capitoli per mirar d’impedir que el Congrés rubriqués la seva derrota electoral al novembre. Mai abans un president havia sigut jutjat políticament en dues ocasions ni s’havia enfrontat a cap tràngol semblant després d’abandonar la Casa Blanca. Aquest últim punt ha ocupat la primera jornada del procés en el Senat, on s’ha debatut si és o no constitucional jutjar un expresident. La pregunta es va resoldre al final de la jornada per 56 vots a favor i 44 en contra, un resultat que avala la legalitat del procés i permetrà que el judici continuï fins a les seves últimes conseqüències.

Lluny queden les condemnes del lideratge republicà al comportament del seu líder, que molts d’ells van responsabilitzar d’incitar el brutal atac contra la seu de la sobirania popular nord-americana, saldat amb cinc morts. Els advocats de Trump van esgrimir dimarts que el procés és inconstitucional perquè el Senat mancaria de jurisdicció per jutjar un president després que hagi abandonat el càrrec, un argument amb què van mirar de desestimar el cas abans fins i tot que l’acusació pugui presentar les seves proves per mirar de condemnar-lo per «incitació a la insurrecció». Aquesta teoria va ser ratificada per 44 dels seus senadors en la votació que va tancar la primera sessió de l’‘impeachment’, un menys dels que ho van fer fa una setmana, un convenient subterfugi per no haver de pronunciar-se sobre la campanya de Trump per desacreditar la democràcia, subvertir el resultat de les eleccions i impedir la transferència pacífica del poder. Però van quedar curts, després que sis dels seus senadors s’aliessin amb la majoria demòcrata a la Cambra. 

Els arguments de la defensa van ser refutats amb força pels advocats demòcrates. «No escoltaran una extensa lliçó per la meva part perquè el nostre cas es basa en fets concrets i freds», va afirmar el diputat Jamie Raskin, que lidera a l’equip de lletrats de l’acusació, a l’iniciar-se la sessió. Raskin va recordar que l’assalt al Capitoli es va produir el 6 de gener, quan Trump era encara president, per la qual cosa desestimar el cas segons la premissa esmentada equivaldria a crear l’«excepció de gener» a la Constitució, un buit en la rendició de comptes. «És una invitació al president perquè faci el que vulgui quan enfila la porta de sortida, inclòs l’ús de mitjans violents per tancar aquesta porta», va afegir el diputat. 

Vídeo amb la reconstrucció de l’assalt 

Els demòcrates no van tardar a mostrar un extens vídeo amb la reconstrucció dels fets del 6 de gener. Un silenci sepulcral es va apoderar de la sala a mesura que la violència i el dramatisme d’aquell dia desfilava per la pantalla, puntuat per les paraules de Trump demanant als seus «lluitar a mort» per la seva presidència marxant fins al Capitoli per «frenar el robatori» de les eleccions. O els seus tuits posteriors, en els quals va justificar les accions dels assaltants, descrivint-los com a «patriotes», llançant-los un «us estimem» o dient-los que se n’anessin a casa «amb amor i en pau». Més de dos centenars dels assaltants han sigut processats des d’aleshores. 

«Cada vegada que llegeixo aquest tuit, m’entren esgarrifances», va dir l’advocat David Cicillini. «El president dels Estats Units es va posar de costat dels insurreccionistes». L’acusació va recórrer llavors a la història, aturant-se en diversos exemples d’alts càrrecs que van ser jutjats políticament després d’haver abandonat els seus càrrecs. Fins i tot en els primers anys de la República, quan els redactors de la Constitució manaven a Washington. I recordar-vos que 150 experts constitucionals, inclosos prestigiosos juristes conservadors, han remarcat aquests dies la constitucionalitat de jutjar Trump. 

Però potser el moment de més voltatge emocional, abans que la defensa prengués la paraula, es va produir quan Raskin es va recrear amb les emocions d’aquell dia, amb els cops contra les portes dels assaltants, amb el pànic dels legisladors amagats rere els seus pupitres o amb els missatges de comiat que van enviar als seus familiars. «Hi va haver gent que va morir aquell dia», va clamar emocionat. «Aquest no pot ser el nostre futur».  

Arguments de la defensa 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Molt menys convincent va ser la defensa plantejada pels advocats de l’expresident, que es va obrir amb una confusa oda als senadors, tan desconcertant que va arribar a provocar les crítiques de juristes conservadors com Alan Dershowitz, que va defensar Trump durant el primer ‘impeachment’. «No hi ha cap argument, no tinc ni idea del que està fent», va dir en una entrevista a ‘Newsmax’. La defensa va afirmar que les paraules de Trump del 6 de gener estan protegides per la llibertat d’expressió i, com ja havien anticipat, van presentar el judici com un caça de bruixes política que només servirà per aprofundir la divisió social al país. 

«La veritable raó per la qual som aquí és perquè la majoria demòcrata a la Cambra de Representants no vol haver d’enfrontar-se a Trump com a rival polític en un futur pròxim», va afirmar l’advocat Bruce Castor.