Draghi forma un Govern híbrid de polítics i tecnòcrates

Mario Draghi va anunciar aquest divendres la llista dels 23 ministres que ha elegit per integrar el Govern que li va encarregar el president italià, Sergio Mattarella. El nou primer ministre italià jurarà en el càrrec, amb el seu equip –un Executiu integrat per polítics i tecnòcrates–, aquest mateix dissabte al migdia, en una cerimònia que es portarà a terme al palau del Quirinale, cosa que encamina el país cap al final de la greu crisi política i institucional que va esclatar fa un mes, en plena tercera onada de la pandèmia. L’anunci va ser fet pel mateix Draghi, en una brevíssima intervenció davant la premsa, després de 40 minuts de reunió amb Mattarella.

El repartiment de ministeris s’ha fet respectant el pes electoral de cada partit que ha recolzat Draghi, cosa que ha obligat a afegir dues carteres a les 21 del Govern sortint. Quatre són per al Moviment 5 Estrelles (M5S), tres per al Partit Democràtic (PD), tres per a la ultradretana Lliga, tres per a Força Itàlia, un per a Esquerra i Llibertat (l’important Ministeri de Sanitat, el titular del qual continuarà sent Roberto Speranza) i un per a Itàlia Viva, el partit de l’autor de l’última crisi, Matteo Renzi.

Els vuit restants queden en mans dels anomenats ‘tècnics’, fins i tot uns quants –per les seves competències– tindran una relació més directa amb els despatxos de Brussel·les. Entre aquests hi ha el clau ministeri d’Economia, el titular del qual serà Daniele Franco, fins ara director general del Banc d’Itàlia. El seu nom s’havia dit entre bambolines des del primer moment, al ser considerat una figura molt pròxima a Draghi. Altres tècnics seran Luciana Lamorgese, que ja era ministra d’Interior i ha sigut confirmada en el càrrec, i Marta Cartabia, expresidenta del Tribunal Constitucional, ara nova ministra de Justícia.

Ministeri de Transició Ecològica

En canvi, tres polítics, Lorenzo Guerini (PD), Giancarlo Giorgetti (Lliga) i Luigi Di Maio (M5S), estaran a càrrec dels ministeris de Defensa, Desenvolupament Econòmic i Afers Exteriors, respectivament. Una novetat, a més, ha sigut el canvi de nom del Ministeri de Medi Ambient, que d’ara endavant passarà a dir-se Ministeri de la Transició Ecològica i serà dirigit pel físic Roberto Cingolani. No es complirà, no obstant, l’«equilibrada» presència femenina al Govern que havien augurat els partits progressistes: amb prou feines un terç dels nous ministres són dones.

El nou Executiu ara haurà de ser ratificat pel Parlament, una cosa que tindrà lloc en els pròxims dies. Després d’això, si res es torça, l’únic gran partit a l’oposició serà el dretà Germans d’Itàlia, aliat de Vox a Espanya i que en l’actualitat lidera la política romana Giorgia Meloni (44 anys). Tot i així, fins i tot Meloni encara no ha decidit si votarà en contra, o si s’abstindrà, en la votació de confiança al Parlament, i seria la segona alternativa la que li permetria mantenir una relació menys hostil de cara a possibles negociacions amb Draghi sobre temes puntuals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Amb aquest preàmbul, la gran tasca de Draghi serà ara recuperar el temps perdut i fer front als desafiaments imminents que l’esperen a Itàlia, en particular la campanya de vacunació i la presentació del pla italià –en un temps màxim de dos mesos– per obtenir els fons (209.000 milions d’euros) de l’EU Next Generation. Una missió que ha generat grandíssimes expectatives, com divendres van continuar reflectint els mercats, on la prima de risc italiana (la diferència entre el bo d’aquest país i el d’Alemanya) es va situar a nivells molt baixos, per sota dels 90 punts bàsics.

La incògnita és també si el banquer i exdirectiu de Goldman Sachs aconseguirà mantenir, a llarg termini, aquest període d’aparent ‘pax romana’ entre les diferents ànimes que integren el seu Govern. De moment, l’extrema discreció de Draghi, que aquesta setmana va limitar al mínim els discursos a la premsa i va mantenir les seves decisions en secret fins a l’últim moment, ha desorientat més d’un observador i ha generat fantasioses reconstruccions als mitjans italians. Un preludi potser del nou estil de govern que s’instal·larà a Palazzo Chigi.