Els republicans absolen Trump per segona vegada

La presidència de Donald Trump quedarà als llibres d’història per moltes coses, incloent la d’haver portat la democràcia dels Estats Units al caire de l’abisme, però una de les seves característiques definitòries i definitives serà la de la impunitat. Aquest dissabte, 38 dies després que una turba dels seus seguidors assaltés el Capitoli i interrompés durant unes hores el procés de certificació de la victòria electoral legítima de Joe Biden, que ell mai ha reconegut, l’expresident ha sigut absolt en el seu segon ‘impeachment’, en què s’enfrontava al càrrec d’«incitació a la insurrecció». Una majoria de 57 senadors han votat declarar-lo culpable, 50 demòcrates i 7 republicans, però no s’ha arribat a la majoria dels dos terços (67 vots) necessaris per a la condemna.

Trump ja havia fet història com el primer president dues vegades sotmès al judici polític i el primer que afrontava el procés després d’haver deixat el càrrec. Des d’aquest dissabte és el primer exonerat dos cops, aquesta vegada a l’‘impeachment’ més ràpid, de només cinc dies. I tot i que la condemna de set republicans, incloent-ne dos que no es tornaran a presentar a les eleccions, ha segellat la votació de l’‘impeachment’ més bipartidista de la història, el dels altres 43 conservadors ha fet evident el poder que Trump continua tenint al Partit Republicà: pel seu recolzament infrangible entre les bases i pel seu suport encara ferm entre molts altres dels 74 milions de nord-americans que el van votar.

Trump ha aconseguit l’absolució malgrat que, com han exposat des de dimarts els nou congressistes demòcrates que han actuat com a fiscals, estigui provat que va passar mesos agitant denúncies infundades i teories conspiradores sobre frau i robatori electoral. Està exonerat malgrat que estigui demostrat que porta anys fent picades d’ullet a la violència, les milícies, els supremacistes blancs i altres grups violents d’extrema dreta. I en un comunicat de reacció a la votació tornava a parlar de «caça de bruixes», malgrat que és evident que va arengar les masses que va convocar a Washington el dia 6 amb una crida a «lluitar com el dimoni».

Els comptes per a la condemna mai han sortit. De fet, el dia arrencava amb el líder conservador del Senat, Mitch McConnell, anunciant als seus companys de files que votaria per l’absolució. McConnell ho justificava per qüestions de forma, posant en dubte la constitucionalitat del judici una vegada Trump ja no és president. Obviava, això sí, que ell va frenar la possibilitat que comencés el judici quan el republicà encara era al Despatx Oval i ell controlava la Cambra alta. I obviava també que una majoria del Senat, incloent sis republicans, van ratificar que el judici ha sigut constitucional. La seva posició s’ha fet encara més xocant quan ha ofert un dur discurs de condemna a Trump després de votar per absoldre’l.

Intent de testimonis

Aquest dissabte va semblar, durant un parell d’hores, que la resolució d’aquest ‘impeachment’ no seria tan expedita. En un moviment inesperat els fiscals demòcrates van obrir la sessió demanant citar com a testimoni la congressista republicana Jaime Herrera Beutler, que divendres a la nit va emetre un comunicat en què ratificava una conversa que va tenir amb Kevin McCarthy, líder de la minoria conservadora a la Cambra baixa, sobre una altra conversa que aquest va mantenir amb Trump el 6 de gener, segons la qual el president es va posar al costat de la turba que assaltava el Capitoli.

No era una informació nova però els fiscals van veure una oportunitat de tornar a remarcar les conflictives accions de Trump, fins i tot una vegada que va començar l’assalt i els congressistes i senadors i el seu vicepresident, Mike Pence, fugien de la violenta turba o buscaven un lloc segur. 

Sense consultar amb el lideratge demòcrata al Senat, els fiscals van plantejar citar la congressista i van aconseguir el recolzament de 55 senadors per convocar testimonis, incloent quatre dels republicans moderats i Lindsey Graham. I això va sumir momentàniament tot el procés en un pandemoni però va acabar sent un miratge la possibilitat d’allargar o aprofundir en l’‘impeachment’, una cosa que no era del gust de la defensa de Trump i de molts republicans però tampoc d’altres demòcrates ni de la Casa Blanca de Biden, ansiosa per aconseguir legislació com el paquet d’ajuda per a la crisi de la Covid-19 o més confirmacions del seu gabinet. 

Notícies relacionades

Els EUA reclamen a Espanya més despesa en defensa i eliminar la «taxa Google»

La CE demana a Washington que aclareixi la seva posició

Després de moments de desconcert i intenses negociacions, amb els republicans amenaçant de cridar «centenars» de testimonis, es va anunciar un acord per introduir a les proves de l’acusació el comunicat d’Herrera però descartant convocar-la. I a partir d’aquest moment va arribar el que s’esperava: els arguments finals, la votació i, altre cop, la sensació que Trump és, com sempre, Mr. Tefló. 

El 2016, com a candidat, va dir: «Em podria parar al mig de la Cinquena Avinguda i disparar algú i no perdria votants». Exagerava però sabia del que parlava. Cinc anys després, els termes de la proposició han variat però encara s’apliquen. 57-43 Trump tenia raó.