Biden adverteix de la «fragilitat» de la democràcia

Durant l’‘impeachment’ a Donald Trump el president dels Estats Units, Joe Biden, ha mirat de mantenir-se al marge del procés. Només la insistència de la premsa li havia esgarrapat alguna declaració. Fins i tot aquest dissabte, després que el Senat absolgués el seu predecessor, Biden va mantenir silenci durant hores. Quan passades les 10 de la nit va arribar la seva reacció a través d’un comunicat distribuït per la Casa Blanca, les seves paraules van reflectir la seva consciència de la gravetat del que havia succeït, no ja només en el resultat del judici polític, sinó en els fets que el van motivar.

«Aquest trist capítol en la nostra història ens recorda que la democràcia és fràgil, que ha de ser defensada sempre, que ens hem de mantenir sempre vigilants, que la violència i l’extremisme no tenen lloc a Amèrica i que cadascun de nosaltres tenim un deure i responsabilitat com a americans, i especialment com a líders, de defensar la veritat i derrotar les mentides», va escriure Biden.

El comunicat era ple de missatges subtils als republicans. Obria, per exemple, recordant que ell i la primera dama van participar en l’acte d’homenatge al Capitoli al policia mort en l’assalt, al qual no va acudir Trump. La menció de Biden als «líders» en la crida a lluitar contra les mentides era un dard a la deriva i el perillós auge de falsedats i teories conspiradores al Partit Republicà. I Biden aprofitava les paraules de McConnell en el seu dur discurs contra Trump (malgrat que el líder dels senadors va votar per l’absolució) per recordar que «el fons de l’acusació no està en disputa» i que Trump és culpable d’un «deshonrós abandonament del deure» i «responsable pràcticament i moralment per provocar» la violència.

Contrast amb Trump

Biden reprenia també el missatge que va llançar en la seva investidura a acabar amb la «guerra incivil» que viu els EUA i la promesa reiterada durant la seva campanya i el principi de la seva presidència de fer-ho amb unitat. El seu mandat, no obstant, ha arrencat marcat també per la determinació d’implementar la seva agenda, amb l’oposició o sense, i sense desaprofitar la figura de Trump per marcar diferències.

«Cal assegurar que deixes clar que estàs contrastant amb la persona i les polítiques. En certa manera els nord-americans van elegir Biden per ser l’oposat de Trump», explicava a ‘Politico’ un assessor del president. Era una de les tres fonts d’un article on l’entorn del demòcrata ratificava que Biden ha arrencat amb lliçons apreses del 2009, quan la Casa Blanca de Barack Obama no va defensar les seves polítiques amb prou contundència davant l’allau de crítiques republicanes i va pagar un preu en les següents legislatives. I saben que aquest torrent està a punt d’esclatar de nou, tant per part de Trump com dels republicans.

És, en qualsevol cas, un exercici complex. Com deia també a ‘Politico’ l’estratega demòcrata Lynda Tran, «qualsevol que ha intentat lidiar amb Donald Trump en els seus termes o al seu terreny, o s’ha enfrontat amb ell en el nivell en què prefereix interactuar amb la gent (sigui amb insults, desinformació o evasives), acaba sense tenir el control. Es treuen molt poques coses positives de donar-li oxigen».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Biden ha començat a desmantellar parts del llegat del seu predecessor amb 50 ordres executives, però el seu focus està ara a aconseguir que el Senat acabi de nomenar el seu gabinet i, sobretot, a aconseguir legislació al Congrés, especialment per al combat de la crisi sanitària i l’econòmica de la pandèmia, però també per fer reformes en immigració o una inversió massiva en infraestructures.

La vista està posada en aquesta agenda, però, també, a mirar de solidificar el control de les cambres el 2022 i aprofitar la lluita interna que es deslliura en el partit de l’oposició, la fuga de votants republicans (habitual en els partits després d’eleccions, però aquesta vegada més accentuada entre els conservadors que de costum) i fets com l’abandonament de grans empreses a donacions als republicans més radicals.