Conflicte kurd
Moren 13 ostatges turcs a l’Iraq en una ofensiva contra la guerrilla del PKK
Les víctimes, entre les quals hi havia militars, policies i agents dels serveis d’intel·ligència turcs, feia anys que eren en mans del PKK
Les dues versions són diametralment oposades: Turquia, que des de fa diversos mesos porta a terme una operació militar al nord de l’Iraq contra la guerrilla kurdoturca del PKK –considerada terrorista per Ankara, a més de la Unió Europea i els Estats Units–, assegura que els ostatges van ser assassinats a sang freda quan els milicians kurds van veure que arribaven els turcs. El PKK assegura el contrari, que van morir en bombardejos turcs durant el cap de setmana passat. Una cosa està clara: aquest cap de setmana, 13 ostatges turcs que estaven en mans de la guerrilla kurda, en guerra contra Turquia des dels anys 80, han mort. Els ostatges eren policies, militars i agents d’intel·ligència turcs que havien sigut capturats per la guerrilla mesos o anys enrere.
Es trobaven a les muntanyes de Gare, a 30 quilòmetres de distància de la frontera turca, dins de territori iraquià.
Fa molts anys que Turquia engega petites ofensives militars contra el PKK al nord de l’Iraq –les seves intervencions són molt criticades pel Govern de Bagdad, que assegura que, en moltes ocasions, no se l’avisa–, però la pressió turca es va multiplicar el juny del 2020, en plena pandèmia: llavors, el Ministeri de Defensa turc va anunciar l’inici de l’‘operació Urpa de Tigre’: per terra, mar i aire.
I amb una novetat que ha servit per decantar la balança a favor d’Ankara: els drons turcs, que han aconseguit parar-li els peus momentàniament a Al-Assad i Putin a Síria i derrotar Armènia en la guerra de l’Alt Karabakh contra l’Azerbaidjan. Turquia espera fer el mateix amb el PKK.
Objectiu final
Objectiu finalAl nord de l’Iraq, no obstant, la situació és molt més difícil. Tot i que Turquia compta amb el recolzament militar i polític de les autoritats kurdes del nord de l’Iraq, els milicians del PKK es troben en bases allotjades dins de serralades de muntanyes impossibles de prendre i mantenir, plenes de túnels subterranis.
En una d’aquestes coves és on els turcs han trobat els ostatges morts, a les muntanyes de Gare, segons la versió turca dels fets.
L’objectiu final de Turquia, no obstant, no és aquesta serralada sinó una altra: la de Kandil, la serra on hi ha el quarter general del PKK, molt a prop de la frontera amb l’Iran –país que ha recolzat infinitat de vegades a la guerrilla– i a 60 quilòmetres de la línia turca.
Detencions a Turquia
Notícies relacionadesDetencions a TurquiaA Turquia, la notícia dels ostatges executats ha copat totalment el debat polític i mediàtic. I membres de la coalició governamental del president turc, Recep Tayyip Erdogan, ho han aprofitat per demanar el tancament i la il·legalització de l’HDP, partit prokurd i la tercera formació més important en el Parlament.
Aquest dilluns s’han detingut 720 persones vinculades al partit, ha dit el Ministeri de l’Interior, «per vincles amb el PKK». No és una novetat: fa anys que els líders del partit són perseguits políticament, policialment i judicialment. El seu anterior líder, Selahattin Demirtas, fa quatre anys que és a la presó per un crim que mai va passar, segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Cada vegada que el TEDH ha ordenat la llibertat de Demirtas, els fiscals turcs s’inventen una altra causa en contra seu.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia