Places silenciades a Bahrain recorden el desè aniversari de la seva Primavera Àrab

Deu anys després, la castigada dissidència de Bahrain no té lloc on manifestar-se. El règim de la monarquia sunnita ha anat aixafant qualsevol espai de llibertat d’expressió i reivindicació política. «La situació dels drets humans a Bahrain és molt pitjor ara que el 2011», reconeix Devin Kenney, investigador del Consell de Cooperació del Golf (CCG) a Amnistia Internacional. Per això, en el desè aniversari de l’aixecament de Bahrain, les places de la capital Manama estan desertes. 

Una forta presència policial contrasta amb el tímid nombre de manifestants que s’han atrevit a desafiar la persecució de les autoritats. «Perseverança fins a la victòria», diu l’etiqueta utilitzada a les xarxes socials per commemorar els 10 anys de la Primavera Àrab a Bahrain. El silenci té explicació. Els que van liderar la revolució amb aspiracions democràtiques estan a la presó, silenciats, exiliats o morts. Es creu que hi ha uns 4.000 presos polítics tancats a les presons de Bahrain. 

Today as people mark #ValentinesDay, we mark the ten year anniversary of #Bahrain’s uprising for rights, freedom and dignity.
And as we mark ten years, my family marks 3,599 days since my father was beaten unconscious and taken away, still serving a life sentence today#DKPol

— Maryam Alkhawaja (@MARYAMALKHAWAJA) 14 de febrero de 2021

L’esclat revolucionari, el Dia de la Ràbia, va tenir lloc el 14 de febrer del 2011 quan els dictadors egipci i tunisià ja eren història. Però els habitants de Bahrain lamenten el quart dia del seu aixecament. A les tres de la matinada, la policia va dispersar les 1.500 persones que acampaven a la rotonda de la Perla. El Dijous Sagnant va acabar amb la vida de tres persones i en va ferir 300. Però el somni democràtic es va conservar fins que al març l’entrada de tropes saudites i dels Emirats Àrabs va suposar l’aixafada definitiva de les protestes. 

«La destinació de la plaça de la Perla simbolitza l’intent del Govern de Bahrain de suprimir i eliminar fins i tot la memòria de les protestes», rememora Lynn Maaluf, subdirectora d’Amnistia per al Pròxim Orient i Nord de l’Àfrica. El març del 2011, unes excavadores van destruir el monument de la Perla, amb l’argument que havia sigut «profanat» durant les manifestacions. Ara, aquesta rotonda és un encreuament de semàfors. El seu nou nom fa referència a una figura històrica venerada pels musulmans sunnites, tot i que odiada pels xiïtes. 

Aliats occidentals

De majoria xiïta, Bahrain està governat per la dinastia sunnita Al-Khalifa des del 1783. Tot i que el Govern va intentar presentar els manifestants com infiltrats de l’Iran, els carrers van parlar. La tendència antixiïta del règim va cansar no només aquesta majoria oprimida de la població, sinó que els sunnites van assistir a les protestes en contra de la corrupció i el clientelisme dels Al-Khalifa. Llar de la Cinquena Flota dels Estats Units i exprotectorat del Regne Unit, el Bahrain repressor compta amb la complicitat d’Occident per silenciar la dissidència. 

Al seu torn, rep el recolzament dels països del CCG, l’Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs Units, recelosos que les seves oprimides poblacions xiïtes s’aixequin. «Bahrain ha aixafat les esperances i expectatives suscitades per les protestes massives de fa 10 anys, reaccionant amb una brutal repressió que ha sigut facilitada pel vergonyós silenci dels aliats occidentals de Bahrain», denuncia Maalouf. 

ما لعزِم الثائرين انتهاء: المسيرات السلمية تتواصل في مختلف مناطق #البحرين في الذكرى العاشرة لانطلاق ثورة ١٤ فبراير#ثبات_حتى_النصر_10 #bahrain #manama pic.twitter.com/lHRfsL8c4b

— Alwefaq Society (@ALWEFAQ) 14 de febrero de 2021

Deu anys després, aquells que conserven l’esperança des de l’exili lamenten la mà de ferro dels Al-Khalifa, que han convertit Bahrain en un «estat policial». «Des del 2011, els únics canvis estructurals que ha tingut Bahrain han sigut a pitjor», recorda la subdirectora d’Amnistia, els partits opositors han sigut il·legalitzats, l’únic mitjà independent ha sigut tancat i les noves lleis han limitat encara més l’espai per a la participació política». 

Una altra revolució en curs

Notícies relacionades

Sis ‘primaveres’, sis desencants

Primavera Àrab: la dècada perduda

La mort del primer ministre Khalifa bin Salman al-Khalifa el novembre passat va portar esperances secretes entre l’oposició pel seu reemplaçament pel príncep hereu Salman bin Hamad Al-Khalifa. Però la realitat a les places s’allunya de qualsevol promesa d’il·lusió. Onze dels integrants del grup Bahrain 13, líders de l’oposició, activistes, bloguers i clergues xiïtes arrestats el 2011, segueixen entre reixes. El Govern ha tancat el partit polític més gran del país, Al Wefaq, i ha reprimit al diari independent ‘Al Wasat’.

Bahrain s’afegeix a la llista de revoltes fallides d’aquell esperançador 2011. La caiguda del dictador a Egipte no va portar la democràcia al país. Les noves protestes a Tunisia mostren com un canvi de règim només és el principi d’un llarg camí. Les revolucions porten temps. Des de les xarxes, els habitants de Bahrain insisteixen: «Perseverança fins a la victòria».