El moviment indígena marxa cap a Quito sota sospites de frau a les urnes

Els equatorians encara no saben quin serà el rival d’Andrés Arauz, el delfí de Rafael Correa, en la segona volta de les eleccions presidencials de l’11 d’abril. La demora d’11 dies s’ha convertit en una bomba de temps i el moviment indígena, el protagonisme del qual als carrers sol ser en moltes oportunitats decisiu, està disposada a activar-la. El Consell Electoral de l’Equador (CNE) no es decideix a reobrir les urnes dels comicis del 7 de febrer i determinar si el contendent d’Arauz serà el banquer Guillermo Lasso, en nom de la dreta, o Yaku Pérez, el candidat de Pachakutik. Les comunitats originàries van decidir, una vegada més, mobilitzar-se cap a Quito, la capital, per exigir una solució. Fins al moment, Lasso ha obtingut el 19,74% de les adhesions, contra el 19,38% de Pérez, que no va dubtar a parlar de frau.

Dimarts passat el CNE es va abstenir de pronunciar-se sobre un informe tecnicojurídic que avalava revisar les actes a 17 províncies del país, cosa que va trencar en els fets l’acord aconseguit per Pérez i Lasso perquè es reobrissin el 100% de les urnes a la província de Guayas i el 50% en setze més. La missió d’Observació Electoral de l’Organització d’Estats Americans (OEA) va expressar la seva inquietud per les demores. Però el moviment indígena va decidir passar de les paraules de denúncia als fets. «No ens rendirem fàcilment. Continuarem en aquesta resistència, que estem segurs que guanyarem. Demanem la suspensió de l’escrutini i el recompte vot a vot. No són 80 sinó milers d’actes inconsistents. El 2017, Lasso exigia el recàlcul total. Reclamem el mateix», va dir Pérez. Després va considerar la contesa del 7 de febrer de «caricatura electoral» i va descartar qualsevol possibilitat de donar suport al banquer en una segona volta. «Ni ho somiïn».

No son 80 sino miles de actas inconsistentes. En el 2017, Lasso exigía reconteo total y rechazaba un reconteo aleatorio por que ahí esconden el fraude. Pedimos lo mismo. La transparencia ni la democracia son aleatorias. pic.twitter.com/K8Lxh46BFF

— Yaku Pérez Guartambel (@yakuperezg) 18 de febrero de 2021

Una marxa més

Pérez no va descartar recórrer al Tribunal Contenciós Electoral, així com eventuals accions davant fòrums internacionals. En aquest context s’ha iniciat el desplaçament de les comunitats cap a Quito. «La caminada inclourà diverses províncies, des del centre del país arribarà al CNE, calculem que d’aquí sis o set dies», va explicar el dirigent, Marlon Santi, amb àmplia experiència en aquest tipus d’accions.

El protagonisme de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE) ha anat creixent a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat. La primera gran mobilització es va realitzar en favor del reconeixement de l’Estat plurinacional, l’accés a les fonts d’aigua i la legalització de terres. Quatre anys més tard, el 1994, van posar contra les cordes el Govern conservador de Sixto Durán Ballén, al rebutjar la seva llei agrària. El febrer del 1997, la Conaie va contribuir en la caiguda del president Abdalá Bucaram. Tres anys després es va aliar amb els militars en les protestes que van obligar el president de dretes Jamil Mahuad a abandonar el país. El mateix va succeir durant les protestes de l’abril del 2005, que van desembocar en la dimissió del president Lucio Gutiérrez, a qui havien recolzat en les eleccions. Tampoc li va anar bé al seu successor provisional, Alfredo Palacio. La Conaie es va oposar als carrers a la firma del tractat de lliure comerç (TLC) impulsat pels Estats Units.

Correa i Moreno

Correa va governar entre el 2007 i el 2017. Al llarg d’aquella dècada, el moviment indígena va passar de ser aliat del president a un acèrrim opositor. Pérez i Santi van estar entre els principals agitadors de les manifestacions. L’actual president, Lenín Moreno, també va sentir el pes polític de la Conaie en el marc de la revolta social de l’octubre del 2019. El record de tots aquests episodis s’ha revifat a partir de l’anunci de Pérez d’una nova «presa de Quito».

Notícies relacionades

Canceller per accident

Un atropellament massiu a Alemanya causa dos morts i 15 ferits

Moreno, que té una popularitat del 7%, no té força per resoldre la crisi. A través del seu compte de Twitter es va limitar a expressar la seva «preocupació» pels passos que ha fet el CNE, i ha reclamat a l’organisme «actuar amb serietat i sensatesa» perquè l’Equador «requereix transparència». La principal autoritat del CNE, Diana Atamaint, va intentar portar calma i va descartar una postergació d’una segona volta. No li van prestar gaire atenció.

A l’editorial d’aquest dimecres, el diari ‘El Universo’, de Guayaquil, va qualificar de «greu» l’«empantanegament del procés electoral» i «potser més perniciós» el fet que la Conaie es mobilitzi «quan encara són latents» les imatges de les últimes protestes i el país s’enfronta en condicions adverses a la pandèmia. La Covid-19 ha provocat unes 14.400 morts i 268.000 infectats.