La batalla d’Austràlia amb Facebook i Google que pot marcar el futur dels mitjans

¿Què passa quan hi ha una col·lisió entre el que vol un país i el que volen els gegants tecnològics que hi operen? Austràlia està vivint aquests dies una tensa pugna amb Google i Facebook, després de l’aprovació d’una proposició de llei que les obliga a pagar milers de milions de dòlars als mitjans de comunicació pels seus continguts. Una complexa batalla que pot establir un precedent sobre el futur de la informació.

Després d’un any de tenses negociacions, aquest dimecres el Parlament australià va passar una reforma que estableix que, en el cas que les dues parts no arribin a un acord, un tribunal serà qui decidirà la compensació per aquest contingut de notícies. Les grans tecnològiques detesten la intervenció d’un mitjancer, ja que les perjudica.

Google va amenaçar de marxar del país, però va acabar arribant aquesta setmana a un acord amb els gegants mediàtics per pagar per incloure els seus articles a la secció de notícies del cercador. Facebook, no obstant, va optar per bloquejar, sense previ avís, la publicació i compartició de notícies a la seva plataforma. La decisió va despertar crítiques de polítics i activistes de tot el món. Tot i així, totes dues han tornat a la taula de negociació.

Impacte global

La pugna entre Canberra i els gegants tecnològics se segueix amb atenció des de diferents països del món, que també viuen l’impacte que aquestes plataformes ha causat a l’ecosistema mediàtic. El Canadà ha recolzat la mesura, França ja va seguir el mateix camí i a la Unió Europea comencen a sondejar regulacions similars. El que passi a Austràlia és important perquè pot ser el preludi d’un canvi de paradigma global.

El debat és complex i aborda un problema que ve de lluny. Google i Facebook s’han beneficiat de poder afegir enllaços a notícies de mitjans de comunicació, mentre que aquests han utilitzat l’altaveu d’aquestes plataformes per fer arribar la seva informació a més ciutadans. No obstant, el creixent poder de Google i Facebook les han convertit en un duopoli que absorbeix la immensa majoria de la publicitat digital, assecant el finançament dels mitjans –que han perdut milers de milions en anuncis– i accelerant els acomiadaments de periodistes i la precarització del sector.

Obrir els algoritmes

La llei australiana va més enllà d’una guerra pel pagament dels continguts dels mitjans. Així, exigeix a Google i Facebook que obrin els seus algoritmes per informar els editors, amb 28 dies d’antelació, dels canvis en la divulgació de notícies. Claus en el funcionament de les tecnològiques, la configuració dels algoritmes determina quines informacions es prioritzen i recomanen al fer una recerca a Google o a l’obrir el ‘timeline’ de Facebook.

Aquesta decisió, que seria com despullar el secret més gran d’aquestes multinacionals, suposa un canvi sense precedents que qüestiona la relació que hi hagut fins ara entre els estats i les anomenades ‘Big Tech’.

¿I el periodisme?

Amb aquesta pugna, Austràlia vol obligar les tecnològiques a recompensar els mitjans de comunicació, afectats per la irrupció d’aquestes plataformes. Però, ¿què passa amb el periodisme? «No hi ha cap requisit que cap subsidi atorgat als editors es gasti en la recopilació de notícies», assenyala el periodista Casey Newton a la seva newsletter ‘Platformer’.

A més, la llei australiana exclou els petits mitjans de rebre el pagament d’aquestes plataformes. «La proposta actual amenaça de consolidar encara més les grans empreses de mitjans tradicionals i destruir accidentalment la diversitat dels mitjans», van denunciar al setembre un grup de petites webs. Quan Google News va deixar d’operar a Espanya, el consum de notícies va caure un 20%, castigant els petits mitjans, segons un estudi del 2017 de la Stanford Graduate School of Business.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

I tenen part de raó. Dimecres, Google va arribar a un acord per pagar «quantitats significatives» a News Corp, l’imperi mediàtic del magnat ultraconservador Rupert Murdoch, que controla capçaleres com ‘The Sun’, ‘The Wall Street Journal’ o ‘The Times’ i que l’últim trimestre del 2020 va obtenir beneficis de 261 milions de dòlars. «Aquest acord estableix un terrible precedent i dona a Google encara més poder sobre les notícies», va assenyalar Jeff Jarvis, considerat un dels principals experts sobre el funcionament de la xarxa.

La llei d’Austràlia marca el camí cap a una de nova era de més regulació de les grans tecnològiques. No obstant, lluny de posar punt final al debat, obre nous interrogants. ¿I si en el procés de combatre la concentració de poder de Google i Facebook s’acaba accelerant el domini dels gegants mediàtics, que és un llast per al periodisme?