La lluita per la descentralització creix a Portugal

 Els principals moviments regionalistes consideren insuficient el projecte de descentralització desenvolupat pel Govern actual, que mira de donar més competències als municipis. «La Constitució del 1976 contempla la creació de regions administratives, però aquest pilar encara no s’ha constituït per falta de voluntat política», asseguren des de la plataforma Amalentejo, creada per reclamar més quota de poder a la zona rural de l’Alentejo i formada per representants dels municipis i membres destacats de la societat civil. «L’Alentejo és avui una regió envellida i desertificada amb un pes diminut en el PIB nacional. Aquesta situació ha de ser revertida», reclamen.

 La mateixa posició mantenen en altres zones del país, que critiquen la falta d’inversió i la necessitat de promoure un repartiment equitatiu de la riquesa. Una falta d’inversió que ha provocat la fugida de la població de zones com Tras-os-Montes, al nord-est del país, cap a les grans ciutats. «La regionalització donaria més veu als ciutadans d’aquesta zona i més ocupació», explica Paulino Lourenço, membre de la plataforma Per la Creació de la Regió de Tras-os-Montes i Alt Duero. «Necessitem que els recursos que l’Estat obté de les plantes hidroelèctriques i de l’extracció de minerals a la nostra regió no se’n vagin a altres municipis, on les empreses tenen les seus», assegura Lourenço.

 Tímids avenços

 L’incipient projecte de descentralització, iniciat el 2018, va incloure la creació al Parlament de la Comissió Independent per a la Descentralització, liderada per l’exministre socialista João Cravinho, que va alertar en un informe publicat el 2019 que el centralisme suposa un «elevat cost des del punt de vista de l’eficàcia, l’eficiència i equitat de les polítiques i dels serveis als ciutadans». Cravinho ha defensat la creació de cinc grans regions administratives, una cosa que encara és objecte de debat, perquè contempla la inclusió de zones de l’interior i del litoral en la mateixa unitat territorial. «Si no avancem en la regionalització, Portugal acabarà sent una província més d’Espanya», va arribar a afirmar l’exministre fa tot just uns mesos.

 Però malgrat els tímids avenços i les aparents mostres d’interès per part dels principals partits polítics, el canvi en el model territorial del país està lluny de ser una realitat. «Els partits recolzen la regionalització quan estan en l’oposició, però se n’obliden quan arriben al poder. Tenen motius oportunistes», assegura Daniel Gameiro, expert en polítiques públiques i professor de la Universitat de Coimbra. «A Portugal només interessa l’Estat, que és el gran distribuïdor del poder i dels diners». La regionalització del país va ser un dels temes que va marcar la campanya presidencial a finals de gener, tot i que l’actual president, Marcelo Rebelo de Sousa, sempre ha sigut reticent a la seva implantació.

 Referèndum fallit

Rebelo de Sousa va liderar la campanya a favor del ‘no’ en l’únic referèndum que s’ha realitzat sobre aquesta qüestió a Portugal, el 1998, quan l’ara cap de l’Estat estava al capdavant del conservador Partit Social Demòcrata (PSD). El resultat va ser demolidor: només el 34% dels electors van votar a favor de la proposta de regionalització defensada pel llavors primer ministre socialista António Guterres.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

 La situació, no obstant, s’ha revertit els últims anys: segons l’últim sondeig sobre aquesta matèria, la creació de regions administratives compta amb el recolzament de més de la meitat de la població a totes les zones del país, excepte a Lisboa. Però malgrat el canvi d’opinió majoritari, els principals defensors de la regionalització, com la plataforma Amalentejo, consideren que no és necessari celebrar una nova consulta. «La Constitució no es ratifica», asseguren.