La inseguretat alimentària severa s’ha triplicat a Llatinoamèrica amb la pandèmia

Acció contra la Fam (ACH) ha advertit que la inseguretat alimentària severa s’ha triplicat durant l’últim any a Llatinoamèrica, on ha passat d’afectar 3,4 milions de persones el 2019 a més de 10 milions a finals del 2020. «[La pandèmia] ha vingut a fer més difícil una situació que ja a la regió era complicada, ja que Llatinoamèrica era la regió on més creixia la fam», ha assegurat, en una trobada amb periodistes, la responsable per a l’Amèrica Llatina de l’organització, Benedetta Lettera.

Lettera ha recalcat que la pandèmia ha provocat una crisi que durarà «diversos anys» i ha assenyalat que l’organització espera recaptar 64 milions d’euros per ajudar, almenys, 770.000 persones als llocs on tenen presència. L’organització ha fet diversos estudis sobre el terreny que constaten el deteriorament de la situació a la regió, la tercera més afectada pel coronavirus del món, malgrat tenir el 10% de la població del planeta.

La situació a Amèrica Central

Només una de cada deu famílies del conegut com a corredor sec d’Amèrica Central, on es concentra la majoria de la població d’Hondures, Guatemala, El Salvador i Nicaragua, tenen una seguretat alimentària que els permet menjar de manera saludable, segons Acció contra la Fam. Junt amb altres organitzacions, l’equip de l’oenagé va enquestar 3.600 famílies que, de mitjana, necessitaven el 80% dels seus ingressos per aconseguir menjar, per la qual cosa amb prou feines li quedava una cinquena part dels seus guanys que gasten en la vivenda, despeses escolars i la higiene. Això suposa un total d’almenys 3,9 milions de persones en aquesta situació si s’extrapola la mostra.

Per això, el director d’ACH a l’Amèrica Central, Miguel Ángel García, ha assenyalat que la meitat de les famílies adopten «estratègies de supervivència» que van des de vendre possessions preuades fins a demanar préstecs, per la qual cosa entren en una «dinàmica d’endeutament». «En ocasions, també es veuen obligats a treure el nen de l’escola, tot i que en aquest cas no hi ha sigut tan rellevant perquè [...] a tres dels països amb l’excepció de Nicaragua, les classes es van suspendre», ha recalcat.

García ha remarcat també que, a causa de les diferències entre els diferents països a la regió, l’assistència humanitària que reben aquestes persones varia molt, així, el 50% de les famílies preguntades al Salvador han rebut algun tipus de recolzament, davant el 14% de les hondurenyes.

Les olles populars del Perú

Al Perú, la situació també és complicada i la directora de l’organització, Amèrica Arias, ha assegurat des de Lima que «cal afrontar que el 2021 i el 2022 són els anys de la crisi social». L’organització que actua a Lima Metropolitana, una zona on es van perdre un milió de llocs de treball en els primers mesos de la pandèmia, ha alertat que les olles populars han passat de ser menys de 400 a 1.300 i a atendre gairebé el doble de persones: de 80.000 a 130.000. «Ens hem d’assegurar no només que arriben aliments, sinó que no es converteixin en un focus de contagi novament», ha assenyalat Arias, que ha recordat que moltes olles són autogestionades i treballen al carrer.

Arias lamenta que les donacions rebudes s’hagin reduït amb el pas dels mesos, tot i que ha celebrat l’existència d’iniciatives per millorar la gestió de les donacions i que els menjadors i olles rebin el que necessiten. Entre aquestes necessitats, Arias ha emfatitzat la importància de l’aigua que ACH els proporciona i que és vital tant per cuinar com per mantenir la higiene en plena pandèmia.

ADN Dignitat a Colòmbia

Notícies relacionades

L'Amèrica Llatina tindrà 45 milions més de pobres al tancar l'any

El virus accentua la pobresa a l'Amèrica Llatina

A Colòmbia, Acció contra la Gana té un programa de transferències monetàries de què es beneficien sobretot immigrants veneçolanes. Dels membres del programa, el 98% no podia satisfer les seves necessitats bàsiques i per al 20% era el seu únic ingrés, ja que un terç no tenia una feina regular, segons ha explicat el director de l’organització a Colòmbia, John Orlando. Així mateix, aquestes persones no tenen condicions a les seves vivendes que siguin compatibles amb l’aïllament que requereix la pandèmia. Orlant explica que el 14% viuen en espais o habitacions on hi ha més de cinc persones.

Aquest programa, denominat ADN Dignitat, va entregar durant l’any passat 13 milions de dòlars (10,7 milions d’euros) a 107.000 famílies a Colòmbia, on ACH té 40 projectes més, alguns en regions on la presència de l’Estat no és gaire elevada a causa del conflicte, però en els quals l’organització pot operar gràcies a la quantitat d’anys que fa que està sobre el terreny, segons l’opinió d’Orlando.