La pandèmia, una llosa per a la igualtat entre homes i dones

Hi ha diverses causes que expliquen l’impacte més gran de la Covid-19 en la població femenina. «La principal és que les dones estan sobrerepresentades en els sectors econòmics més precaris i que s’han vist més colpejats per la pandèmia», explica Silke Staab, investigadora de l’ONU Dones. És a dir, en sectors que hi ha més probabilitat de pèrdua llocs de treball a causa de les mesures de confinament, distància social i tancament parcial que han imposat els governs de tot el planeta. És el cas del turisme, la restauració i el treball domèstic. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va estimar el juny del 2020 que el 72% de les treballadores domèstiques de tot el món havien perdut els seus llocs de treball a causa de la pandèmia. Una altra dada: 740 milions de dones treballen en l’economia informal i només el primer mes del coronavirus els seus ingressos es van reduir en un 60%.

«Calculem que si hi hagués una mateixa representació d’homes i dones en aquests sectors, 112 milions de dones no haurien perdut la feina», remarca Íñigo Macías, coordinador de recerques d’Intermón Oxfam. Aquesta circumstància es veu agreujada als països de rendes més baixes, ja que allà el 92% de les dones tenen llocs de treball informals, perillosos i insegurs, sense cap accés a prestacions socials ni subsidis d’atur.

Per aquests motius, les Nacions Unides afirmen que la Covid-19 ampliarà la bretxa econòmica entre homes i dones a tot el món. Si estava previst que entre el 2019 i el 2021 la taxa de pobresa entre la població femenina es reduís un 2,7%, l’aparició del SARS-CoV-2 ha invertit aquesta tendència i es calcula que augmentarà un 9,1%. Així, l’organització vaticina que aquest any hi haurà 247 milions de dones de més de 15 anys vivint en situació de pobresa extrema (amb 1,55 euros al dia) per 236 milions d’homes. Les zones del planeta més afectades continuaran sent l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional.

Les cures, terreny reservat

Una altra causa que explica l’impacte més gran de la pandèmia sobre les dones és l’augment de la demanda per fer front a les activitats de la cura. El tancament de les escoles a 180 països ha comportat durant aquest any que 1.700 milions de nens i joves s’hagin quedat a casa i en la majoria dels casos han sigut les dones les que han assumit la responsabilitat de cuidar els fills i exercir el paper de mestres, per això, moltes s’han vist abocades a haver de deixar la feina o a un augment de la pressió psicològica . En alguns llocs del món, com els EUA, fa un any que els menors no trepitgen les aules.

Capítol a part mereix l’augment de la violència masclista. Com recorda l’ONU Dones en un informe sobre igualtat de gènere durant la pandèmia, «per a moltes dones i nenes, la llar no és un lloc segur». Segons dades anteriors a l’aparició de la Covid-19, una de cada tres dones patia violència sexual o física, la majoria, per part de la parella. Els confinaments domiciliaris no han fet més que augmentar la vulnerabilitat i el martiri d’aquestes víctimes. En alguns països, el nombre de trucades a les línies telefòniques d’ajuda s’ha quintuplicat durant aquest any de convivència amb el coronavirus.

¿Com es poden revertir aquestes tendències?

Les recomanacions per frenar i revertir aquestes tendències no són cap misteri: «Van des d’abordar la segregació ocupacional, les bretxes salarials de gènere i l’accés als serveis de cura infantil assequibles, passant per instrumentar paquets de recolzament econòmic per a les dones vulnerables i incrementar les mesures de protecció social dirigides a les dones i les nenes», explica l’ONU Dones. Respecte a les cures, Macías posa èmfasi en la «necessitat d’integrar-les a les nostres economies» per aconseguir que deixin d’estar assignades «per normes no escrites» a les dones.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

Staab, per la seva banda, avisa que és important treballar amb la premissa que «la crisi no s’ha acabat» i que hi ha «una exigència contínua de mesures d’emergència» que han d’atendre les necessitats específiques de les dones. «Hem detectat que les mesures posades en marxa per molts països han sigut a curt termini, per a un mes, tres mesos... Però la pandèmia continua», afegeix la investigadora de l’ONU Dones.

El repte està servit i, si no l’afrontem, el pas enrere que ha suposat la pandèmia en igualtat serà inabastable.