Sarkozy, condemnat a tres anys de presó per corrupció i tràfic d’influències

La justícia francesa ha condemnat Nicolas Sarkozy per corrupció i tràfic d’influències en l’‘affaire Bismuth’, també conegut com el ‘cas de les escoltes’, a tres anys de presó. Es tracta d’una sentència històrica, per primera vegada, un expresident és condemnat per càrrecs d’aquesta envergadura.

«Respondré a totes les preguntes [...] El que vull és sortir net d’aquesta infàmia. I en sortiré net perquè vull la veritat dels fets», va dir durant el judici Nicolas Sarkozy. Si aquest era el seu propòsit, amb les seves explicacions a la justícia no n’hi ha hagut prou per convèncer el tribunal de la seva innocència.

Un sistema de matrioixques

L’‘affaire Bismuth’, conegut com el ‘cas de les escoltes’, és comparable a una matrioixka, on cada cas desemboca en un de nou. Amb el seu advocat i amic íntim Thierry Herzog, Nicolas Sarkozy hauria mirat d’obtenir informació confidencial sobre una altra investigació judicial a través del magistrat Gilbert Azibert. El jutge hauria accedit a filtrar certs elements a canvi del patrocini de l’expresident per aconseguir un avantatjós càrrec en el Consell d’Estat del Principat de Mònaco.

La justícia va descobrir aquesta trama gràcies a una altra investigació judicial, aquesta vegada sobre el presumpte finançament libi de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El jutge d’instrucció del Tribunal de París, Serge Tournaire, va decidir posar sota escolta l’expresident i va descobrir l’existència de dues targetes de prepagament utilitzades sota pseudònim entre Sarkozy i el seu advocat Thierry Herzog. La línia telefònica de l’expresident va ser oberta amb el nom fictici de Paul Bismuth. Les escoltes d’aquesta línia van constituir la principal prova de l’acusació.

Sarkozy i el seu advocat haurien utilitzat aquesta línia per abordar un altre afer: el parador i l’ús de les agendes de l’exmandatari confiscades al marc de l’‘affaire Bettencourt’. L’expresident temia que el contingut dels seus dietaris pogués ser utilitzat en altres investigacions, en concret en el procediment contra Christine Lagarde, exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) i exministra d’Economia, en el cas d’arbitratge de Bernard Tapie. Sarkozy i el seu advocat de confiança van recórrer llavors al magistrat Gilbert Azibert, primer advocat general de la Segona Sala Civil del Tribunal Suprem, per conèixer de primera mà l’evolució del recurs destinat a recuperar les preuades llibretes.

El que va ser president entre el 2007 i el 2012, va contestar davant el tribunal a totes les acusacions: «Permetin-me dir solemnement que no he comès mai cap acte de corrupció. Mai», va perjurar davant el Tribunal Correccional de París el 7 de desembre. La Fiscalia Nacional Financera (PNF) no es va deixar persuadir per les promeses de Sarkozy, estimant que va existir un «pacte de corrupció» entre els tres acusats: l’expresident, el seu advocat i el jutge. El ministeri públic va sol·licitar quatre anys de presó –dos amb suspensió de pena– per a Sarkozy, Azibert i Herzog, per a aquest últim també va demanar una suspensió professional de cinc anys.

Sarkozy no només va negar la seva responsabilitat en el cas de les escoltes, també va acusar la justícia francesa de perseguir-lo per «infàmies» en els múltiples casos que pesen a la seva esquena. Davant aquests propòsits, el màxim responsable de la PNF, Jean-François Bohnert, va acudir en persona per recolzar els seus companys de files, assegurant que «ningú aquí busca venjança contra un expresident de la República».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

El 2017, la Fiscalia Nacional Financera va arribar a comparar els mètodes de Sarkozy amb els d’un «delinqüent experimentat». Els múltiples casos judicials oberts contra la seva persona són, sens dubte, més propis d’un delinqüent que d’un expresident. A partir del pròxim 17 de març, Sarkozy serà jutjat per «finançament irregular de la seva campanya electoral del 2012».

El ministeri públic havia demanat una condemna de quatre anys de presó –dos amb suspensió de pena– per a l’expresident francès. Una petició històrica, tenint en compte que Jacques Chirac, l’únic precedent, va ser condemnat a dos anys de presó en suspens en l’afer dels llocs de treball ficticis a l’Ajuntament de París el 2011, si bé la fiscalia va demanar-ne l’absolució.