Lisboa, de meca turística a ciutat fantasma

 La Baixa de Lisboa és un dels barris que, amb Alfama o Mouraria, van tenir una transformació més gran en l’última dècada per l’auge incessant del turisme a la ciutat. El nombre de turistes estrangers a Portugal es va duplicar en tan sols sis anys, segons dades de Turisme de Portugal, fins als 16 milions registrats el 2019. L’augment de l’arribada de visitants internacionals va impulsar l’aparició de nous allotjaments turístics i de negocis associats a aquesta activitat al centre de la ciutat, cosa que va empènyer residents locals a instal·lar-se en altres zones. Ara són molt pocs els que passegen per aquests carrers.

«El turisme ha desaparegut i molts allotjaments han quedat buits i han deixat barris desertificats», assegura Rita Silva, membre del col·lectiu Habita, una de les plataformes més actives contra els pisos turístics a Lisboa. «Moltes persones que viuen en aquests barris han contret el virus en els últims mesos i no han tingut una comunitat que els pugui socórrer», lamenta. A més dels molts allotjaments buits, Silva denuncia que la pandèmia també ha deixat un nombre considerable d’aturats al sector turístic, que, en molts casos, ja tenien contractes precaris o directament treballaven en negre.

Tancament d’hotels i hostals

La falta de turistes ha portat al tancament temporal de molts hotels i hostals, que es veuen incapaços de fer front a les elevades despeses mensuals, mentre que d’altres miren de resistir a base d’endeutar-se. «Nosaltres vam decidir tancar 15 dies al principi de la pandèmia, però des d’aleshores ens hem mantingut oberts», explica Rebecca Jeffery, propietària del cèntric Chillout Hostel. Als passadissos de l’allotjament, que ocupa un edifici sencer, amb prou feines poden veure’s alguns treballadors fent tasques de neteja i un parell d’hostes. «Tenim capacitat per a 84 persones, però en aquest moment amb prou feines arribem a les 10», assegura la propietària.

 A més de l’escassetat d’ajudes del Govern per fer front a la pandèmia, els propietaris d’allotjaments turístics com el de Jeffery denuncien l’aprovació d’una nova normativa, en plena crisi, que els obliga a molts a fer reformes en els seus negocis en el termini màxim d’un any. «Demanem al Govern que ens ofereixi més ajudes o que ens doni més temps per poder adaptar-nos a la legislació. Ja estem prou endeutats com per tornar a anar al banc a demanar més crèdits», denuncia l’hotelera.

Canvi de model

Malgrat que la bombolla turística ha esclatat amb força a Lisboa, tant els hotelers com els representants dels principals moviments associatius creuen que la ciutat tornarà a atraure un gran volum de visitants en el futur. Una cosa que també assenyala Miguel Coelho, president del districte de Santa Maria Maior –que aglutina els barris més turístics de la ciutat–, que, no obstant, afirma que és el moment de diversificar l’economia i deixar enrere l’enorme dependència del turisme. «És un error plantejar un model que depèn només d’una activitat», explica Coelho.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

 La crisi generada per la pandèmia, assegura el president, ha de ser vista com una oportunitat per atraure la recerca científica i l’establiment de noves empreses al districte. «Hi ha altres àrees en què és important invertir i ja hi estem treballant a través d’un debat amb altres actors socials. És una realitat que ens repercuteix a tots i que serà consensuada amb l’ajuntament». Fins aleshores els carrers del centre continuaran buits, i els veïns de la Rua Augusta continuaran tenint espai davant del quiosc per a les seves animades converses.