El doble risc de ser dona i periodista

Sadida Sadat, Shahnaz Roufi i Mursal Wahidi són tres periodistes afganeses sense veu. Una ràfega de trets els la va arrabassar. Els seus assassinats, reivindicats per Estat Islàmic la setmana passada, són l’exemple de la violència afegida a què es veuen abocades les dones periodistes. Ja sigui a l’Afganistan o a l’Argentina, passant per Dinamarca o els Estats Units, exercir el periodisme com a dona implica ser blanc de crítiques, assetjament i atacs. Per a la majoria, les xarxes socials són el nou escenari de la violència. «M’han enviat a rentar els plats», denuncia Julieta Morales, periodista argentina establerta a París. 

«Quan he escrit sobre temes molt discutits, com ara la legalització de l’avortament a l’Argentina, he rebut molts comentaris en què se m’atacava», relata Morales, «però més d’una vegada han buscat qui firmava l’article i m’han enviat missatges privats per insultar-me». Segons el nou informe ‘El periodisme, enfront el sexisme’, de Reporters sense Fronteres (RSF), avui Internet és el terreny més perillós per a les dones periodistes. En la xarxa tenen lloc la majoria dels atacs. 

Tot i que la violència s’exerceix de manera diferents, el missatge és el mateix: silenci. Per a algunes, silenci sepulcral. L’assassinat, en ple carrer, de les tres periodistes afganeses d’entre 20 i 21 anys va anar precedit, fa uns mesos, per la mort a trets de Malalai Maywand, periodista televisiva i representant del Centre Afganès per a la Protecció de les Dones Periodistes. Però l’Afganistan no és un cas excepcional. L’informe recull que dels 112 països on s’han enquestat periodistes, 40 van ser descrits com a perillosos o molt perillosos per les professionals de la informació. 

Dona jove, més dubtes i assetjament

Ni els carrers ni les xarxes són un espai segur per a les dones periodistes, però tampoc no ho acaben de ser les redaccions. Moltes professionals van ser les primeres a denunciar casos d’agressió o d’assetjament sexual en els seus llocs de treball amb la difusió del moviment #MeToo. El setembre passat més de 700 dones daneses van firmar una carta per dir a la periodista Sofie Linde: «Tens raó, nosaltres també ho hem viscut». Linde s’havia atrevit a denunciar la cultura sexista i l’assetjament sexual en el lloc de treball, fet que va inspirar una onada de denúncies. 

«En moltes ocasions les meves fonts han intentat lligar amb mi, perquè, com que soc dona, se senten superiors i es pensen que tenen la legitimitat de fer-ho», reconeix la periodista catalana Carlota Serra Llagostera. Les dones periodistes estan exposades a més violència sexista i sexual que els seus companys homes, denuncia l’informe de RSF. Més enllà de l’estrès, l’ansietat i la por, aquest risc de gènere afegit fa que moltes dones s’autocensurin, canviïn d’especialitat o hi renunciïn. L’agressivitat a Internet ha forçat el 43% de les enquestades a tancar els seus comptes en les xarxes. 

Christophe Deloire, secretari general de RSF, ha insistit en la necessitat urgent de «defensar el periodisme davant tots els perills que l’amenacen». «És inadmissible que les dones periodistes estiguin sotmeses a més riscos i que hagin de defensar-se en un front addicional», ha afegit. També l’edat, o, més aviat, la seva percepció, té un rol en l’acompliment del seu ofici. «A les redaccions, sembla que tens menys per aportar pel fet de ser jove», assenyala Morales. «Em posen en dubte, em menyspreen, comenten el meu físic i fins i tot m’han fet recitar el currículum sencer abans d’una entrevista», confessa Serra Llagostera, de 25 anys.  

Veus fartes

Al Líban, per exemple, els atacs contra periodistes en la xarxa s’han triplicat. «L’assetjament ‘online’, especialment contra periodistes dones, s’ha convertit en una arma poderosa», denuncia Luna Safwan, periodista libanesa independent, en ‘The National’. Precisament Safwan va ser víctima d’una campanya d’assetjament quan es va atrevir a criticar la poderosa milícia Hezbol·là, amb gran influència al país mediterrani. 

Notícies relacionades

Silvia Federici: «No estem emancipades, estem cansades i en crisi»

Silenci i persecució sobre les dones activistes al Pròxim Orient

«A més d’estar mal pagades i amb excés de feina, amenaçades, intimidades i assetjades, les dones periodistes al Líban s’enfronten a un risc addicional al ser assenyalades per la classe política de la secta a la qual pertanyen», apunta. Moltes d’elles veuen com els atacs s’estenen cap a la seva família. A més, com a dona periodista, la violència sexual suposa un risc gairebé exclusiu del seu gènere. 

Nouf Abdulaziz al-Jerawi és una periodista saudita empresonada per haver denunciat el sistema de tutela masculina al seu país. A la presó ha sigut víctima de tortura i d’agressions sexuals. Ella és només una de les centenars de dones que han deixat de ser al darrere de la càmera, del teclat o del micròfon per posar-se al davant. Per ser notícia al denunciar una situació que castiga el periodisme i el priva de veus. Veus difícils de fer callar, perquè n’estan fartes.