Els militars birmans tanquen mitjans de comunicació hostils

Continuen els militars birmans aferrats al llibret colpista més ortodox. Van dissoldre el Parlament i van detenir els líders polítics, han reprimit amb foc les manifestacions i avui han tancat els mitjans de comunicació incòmodes. No era previsible que l’Exèrcit fos més escrupolós amb la llibertat de premsa que amb la resta que han devastat des que va assumir el poder per les armes més d’un mes enrere.

La junta militar ha revocat les llicències de cinc mitjans (‘Mizzima’, ‘Democratic Voice of Burma’, ‘Khit Thit Media’, ‘Myanmar Now’ i ‘Seven Days News’) que han donat fe de totes les barbàries militars i que, a falta de premsa internacional pel tancament de fronteres, han exercit d’altaveus al món. Ha aclarit el renovat Ministeri d’Informació a través dels seus canals oficials que aquests cinc mitjans «ja no estan autoritzats a emetre ni escriure cap informació a través de les xarxes ni a cap altra plataforma».

Desenes de soldats van entrar la nit de dimarts a la seu de ‘Myanmar Now’ i van confiscar ordinadors i altres materials. Les oficines s’havien mantingut buides des que el mitjà, poc després de l’aldarull, va ordenar una evacuació preventiva. El seu director, Swe Win, li ha sorprès la demora. «En aquest moment, exercir la nostra feina ens posa en risc de ser empresonats o assassinats, però no deixarem d’informar dels enormes crims que han estat cometent a tot el país», ha avançat. El seu col·lega de ‘Democratic Voice of Burma’, Aye Chan, també ha remarcat el temor per la integritat dels seus treballadors. «Però en la situació actual, tot el país s’ha convertit en periodistes ciutadans i els militars no poden tallar el flux d’informació», ha afirmat a l’agència AP. 

Detenció de periodistes

Entre els 1.800 detinguts figuren dotzenes de periodistes. Un d’aquests, Kaung Myat Hlaing, va filmar des del seu balcó l’angoixant arribada de soldats al seu edifici i les seves crides d’auxili als veïns. Sis periodistes han sigut acusats ja de violar l’ordre públic i s’enfronten a penes de fins a tres anys de presó. 

Internet és una saludable novetat d’aquest aldarull. No existia en la repressió violenta del 1988 i era molt precari en la Revolta Safrà. Els manifestants han bolcat a les xarxes socials les seves fotos i vídeos documentant la repressió assassina dels militars en protestes pacífiques que han fet la volta al món en minuts. La junta ha alternat els bloquejos quirúrgics de plataformes com Facebook, que els internautes travessen utilitzant programes ad hoc, amb apagades integrals que coincideixen amb les seves patrulles nocturnes. 

Notícies relacionades

Almenys tres manifestants morts en les protestes contra la junta militar de Birmània

El Regne Unit intensifica la lluita contra el tràfic d’immigrants

La jornada de dimarts ha deixat les enèsimes protestes que ignoren el toc de queda. Unes 200 persones que s’havien ajuntat a Sanchaung, un vibrant districte d’oci de Rangun, van quedar atrapades dins del cordó policial. L’operació va seguir amb un registre casa per casa a la recerca de manifestants amagats per veïns. Les notícies van treure al carrer milers de persones per recolzar els assetjats i intentar distreure l’atenció dels militars. Una cinquantena de manifestants, segons la premsa local, van ser arrestats durant la nit. 

Els tres morts registrats dilluns per trets eleven la factura per sobre de la cinquantena. Els experts alerten que, després del tacte utilitzat durant les primeres setmanes de protestes, les forces de seguretat ja han adoptat la política de disparar a matar. Segueix el pols a Birmània, amb les finestres al diàleg ja tancades i sense més horitzó que les tragèdies diàries. Els sindicats han demanat als funcionaris públics que s’afegeixin a la vaga i ignorin les amenaces d’acomiadaments fulminants. Les oficines de ministeris són buides, la reobertura de diversos hospitals s’explica només pel jurament hipocràtic i molts bancs han deixat d’operar.