L’ombra de la corrupció colpeja la CDU de Merkel l’any d’eleccions

Mark Hauptmann va presentar aquest dijous la seva dimissió com a membre del grup conservador de la CDU-CSU per acusacions de corrupció. Sobre ell penja la sospita d’haver rebut comissions procedents de l’Azerbaidjan a canvi de publicitar el país asiàtic com a destinació turística en un diari regional del qual és editor i de fer lobbisme a favor del govern autoritari de Bakú a Alemanya.

Hauptmann va negar aquest dijous les acusacions en una entrevista en exclusiva amb el diari Die Welt. «¿Per què entrega vostè llavors l’acta de parlamentari?», li va preguntar el periodista. Per l’«assetjament púbic» al qual ell i la seva família estan sent sotmesos, va respondre el ja exdiputat.

La de Hauptmann és la tercera pèrdua que pateix la fracció parlamentària de la CDU-CSU en pocs dies. El democristià Nikolas Löbel i el socialcristià Georg Nüsslein van decidir abandonar aquesta setmana la fracció després d’enfrontar-se a acusacions d’haver rebut comissions de fabricants de mascaretes a canvi de mediar per a la compra dels seus productes. Igual que Hauptmann, Löbel ja ha renunciat a l’acta parlamentària; el bavarès Nüsslein, no obstant, es resisteix de moment a fer-ho i es limita a prescindir d’una nova candidatura al Bundestag en les eleccions federals del setembre vinent.

Data límit

Pot ser que aquestes tres dimissions no siguin les últimes que sacsegin la unió conservadora en les pròximes hores: la direcció de la fracció parlamentària de la CDU-CSU ha posat de límit fins a les 18.00 hores d’aquest divendres als seus més de 240 membres perquè expliquin per escrit si s’han beneficiat econòmicament de la venda de mascaretes o altres productes sanitaris arran de la crisi generada per la pandèmia.

La data i hora d’aquest límit no és casual: diumenge vinent estan cridats a les urnes els estats federats de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat en els dos primers comicis del ‘superany’ electoral al qual s’enfronta Alemanya aquest 2021. El batejat com a Maskengate ja es deixa notar a les últimes enquestes d’intenció de vot i difícilment no passarà factura a les urnes al partit d’Angela Merkel: la CDU apunta a perdre davant Els Verds i els socialdemòcrates de l’SPD en les dues cites electorals d’aquest diumenge.

«Aquests casos aïllats ens afecten a tots, ens enfurismen i ens avergonyeixen», ha dit el secretari general de la CDU, Paul Zemiak, que reconeix que les acusacions de corrupció suposen un seriós mal per a la imatge del partit democristià. Mentrestant, ja cursen en la premsa i les xarxes socials les comparacions entre l’escàndol de finançament il·legal que va enfosquir el final de l’era Helmut Kohl al capdavant de la CDU amb els actuals casos de corrupció que estan sorgint a les files conservadores a les portes del final de l’era Merkel. El nou president de la CDU, Armin Laschet, va qualificar aquest dijous aquestes comparacions d’«absurdes» i «inacceptables».

¿Problema estructural?

El setmanari ‘Der Spiegel, el primer mitjà alemany que va destapar l’anomenat Maskengate, apunta que hi podria haver més casos d’enriquiment a costa de la gestió de la pandèmia a les files parlamentàries conservadores. En l’oposició es multipliquen les veus que denuncia un problema estructural de corrupció en la CDU-CSU.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) i els liberalconservadors de l’FDP –els dos partits que més han criticat la gestió de la pandèmia per part de la Gran Coalició liderada pel partit de Merkel– es freguen especialment les mans davant una possible sagnia d’electors de la CDU-CSU.

L’ONG LobbyControl, que fa temps que denuncia la falta de transparència dels interessos privats dels diputats federals, ha aprofitat l’actual conjuntura per criticar la CDU per la seva falta de compromís amb regles més clares i estrictes per evitar nous casos com el Maskengate. L’organització demana la creació d’un registre públic de ‘lobbies’ i un sistema que permeti saber quins grups de pressió van participar en la redacció de les lleis aprovades pel Bundestag.