Tensió política al país

Presó preventiva per a l’expresidenta de Bolívia

  • Jeanine Áñez es mantindrà almenys quatre mesos en un penal de La Paz, una decisió que l’oposició al moviment d’Evo Morales considera un «complet abús»

Presó preventiva per a l’expresidenta de Bolívia
1
Es llegeix en minuts

La Justícia boliviana va dictar aquest diumenge detenció preventiva per a l’expresidenta interina de Bolívia Jeanine Áñez per quatre mesos en un penal a La Paz, igual com per als dos exministres del seu govern també detinguts.

La jutge d’instrucció al penal Regina Santa Cruz va determinar la presó preventiva de l’exmandatària transitòria (2019-2020) al Centre d’Orientació Femenina d’Obrajes.

Mentre els exministres interins Álvaro Coímbra, de Justícia, i Rodrigo Guzmán, d’Energia, estaran detinguts preventivament a la presó de San Pedro durant el mateix temps.

L’audiència cautelar en contra dels tres va començar amb més de dues hores de retard a causa d’una notificació que s’havia de realitzar a la part imputada amb l’ampliació d’imputació pel risc processal de fuga.

L’audiència, que va durar més de nou hores, es va realitzar de forma virtual. L’expresidenta Áñez i els seus exministres van participar-hi connectats als seus mòbils des de les cel·les de la Força Especial de Lluita Contra el Crim (FELCC) a La Paz. «És un complet abús, és tot il·legal, són ordres de dalt, tot està tramat», va lamentar a EFE Dalia Lima, la dona de Rodrigo Guzmán.

Áñez va manifestar que «el MAS (Moviment al Socialisme, partit governamental) decideix i el sistema judicial obeeix», i que estarà detinguda per esperar el judici per un «cop que no hi va haver mai». «Des d’aquí faig una crida a Bolívia a tenir fe i esperança. Un dia, entre tots, aixecarem una Bolívia millor», va escriure Áñez en el seu compte de Twitter després de conèixer la resolució de l’audiència.

Notícies relacionades

Mentrestan, l’exministre Coímbra també va escriure a Twitter que les seves famílies estan «assetjades i amenaçades», i va afirmar que «qualsevol cosa que passés amb ells» és responsabilitat de l’expresident Evo Morales i el president Luis Arce. A més, es va qualificar com a «pres polític pel règim del MAS», per ordre de Morales i Arce.

Els tres estan acusats dels delictes de «sedició, terrorisme i conspiració» en la crisi del 2019.

Temes:

Bolívia