L’històric carrer per als vianants de Buenos Aires, en ruïnes per la pandèmia

Un silenci ensordeix aquest tram que bullia i es delectava de la seva història de distinció. Florida va ser el nom del grup literari d’avantguarda que va desplegar la seva imaginació en les primeres dècades del segle XX. Un jove Jorge Luis Borges va formar part d’aquesta lleva que es reunia a la confiteria i billar La Richmond i, sota una aura de cosmopolitisme, es burlava dels poetes i narradors vuitcentistes. Creien que el futur els pertanyia, just en aquest carrer a què ara només li queda el passat. La Richmond havia tancat les seves portes anys enrere fruit de l’especulació immobiliària. Ara és part del mateix paisatge.

El Centro en emergencia económica | “Antes de la pandemia por Florida circulaban unas 400 mil personas cada día. Hoy los comerciantes advierten que hay unos 500 locales cerrados, que significa pymes que dejan de dar empleo”. @fxcastillo61 en @fmmilenium:https://t.co/GMG3UpWODb pic.twitter.com/8Vo1MTubLJ

— FECOBA (@FECOBAORG) 29 de enero de 2021

El carrer de vianants porta a la seu de l’Executiu. Les seves adjacències marquen el pols financer d’aquest país. En alguns bars, com el Florida Garden, es conspirava fins que queia el sol: al voltant de les seves taules s’asseien polítics, periodistes i espies. Ja no hi ha res a tafanejar ni hipòtesi per desbrossar: tot està a la vista. El 1952, al morir Eva Perón, el carrer es va convertir en el camí obligat cap a la vetlla de l’«Abanderada dels humils». La poeta i escriptora Maria Helena Walsh va deixar en un dels seus textos les impressions d’aquest pelegrinatge. «Calle Florida, túnel de flores podridas/ Y el pobrerío se quedó sin madre llorando entre faroles sin crespones/ Llorando en cueros, para siempre, solos». Quinze anys més tard, quan una dictadura va substituir les llambordes colonials per rajoles, va ser un dels epicentres d’efervescència cultural i juvenil.

La febre del dòlar

 El carrer ha sigut també un termòmetre recurrent dels vaivens del dòlar que, des de fa dècades, és un desvetllament nacional. Els ‘arbolitos’, com es van anomenar als anys vuitanta els venedors informals de la moneda nord-americana, pul·lulaven entre la gent com peixos a l’aigua. En els temps de tolerància, alçaven la veu per oferir la cotització del dia. «Canvi, canvi», xiuxiuejaven, furtius, durant els dies de més restriccions canviàries i absurdes penalitzacions. En l’actualitat, els ‘arbolitos’ són migrants colombians o veneçolans. Sembla que parlin sols. Gairebé ningú hi passa pel voltant.

Notícies relacionades

Polèmica a l’Argentina per la vacunació de l’elit del país

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Es feia difícil travessar Florida en temps de «normalitat» (400.000 persones cada dia) que semblen irrecuperables. L’eixam humà dificultava les caminades. Calia caminar de vegades en ziga-zaga. Però a més del tràfec, en alguna cantonada es ballava tango per als turistes o alguna estàtua vivent desafiava les possibilitats de petrificació. Florida ha sigut un recorregut obligat dels visitants d’altres països, especialment brasilers, que compraven de tot a les botigues. Amb la Covid-19 va venir el tancament de fronteres. El turisme va caure en picat. L’Associació Amics del Carrer Florida calcula que els comerços de la zona es nodrien en un 70% per d’estrangers que no se sap quan retornaran. L’altre 30% de l’activitat provenia de les oficines. Les vendes en total van caure un 75% i els locals disponibles per a lloguer o venda es van incrementar un 760% en relació amb el també penós 2019. Els que encara sobreviuen es nodreixen de l’escassa activitat que queda al voltant.

Desert de ciment

«El centre de Buenos Aires va morir», va dir l’escriptor Martín Rodríguez després de recórrer el que era una de les zones més actives de la ciutat. La seva descripció és estremidora. «Fum als costats: bancs, oficines públiques, caixers automàtics trencats, bars vells i moderns abandonats o amb una taula tallant l’accés per viure d’un delivery (venda telefònica) que li permeti pagar la llum, el gas, oficines sense feina. Un desert vertical i horitzontal». ¿Fins quan? Ningú ho sap.