Protestes als carrers
Milers de persones denuncien el setge de l’oficialisme a Bolívia
L’expresidenta Jeanine Áñez passa la primera nit en una presó de La Paz
L’expresidenta interina de Bolívia Jeanine Àñez passa aquest dilluns la primera nit en una presó a La Paz enmig de nombroses manifestacions a tot el país perquè cessin les persecucions, mentre que des de l’oficialisme s’anuncien més processos.
Áñez va ser traslladada sota una forta protecció policial al Centre d’Orientació Femenina d’Obratges, on es mantindrà en detenció preventiva durant quatre mesos, mentre es realitza la investigació pel cas anomenat cop d’Estat.
El director general de Règim Penitenciari a Bolívia, Juan Carlos Limpias, va manifestar que l’exmandatària transitòria estarà «sota una constant inspecció del personal de salut» durant 15 dies, com estipula el protocol de les presons del país davant l’emergència de la Covid-19. «Cap privat de llibertat té privilegis en aquest centre penitenciari», va emfatitzar Limpias, que va explicar que Áñez entrarà en el sorteig perquè se li assigni un dels 13 dormitoris comuns que hi ha per a les 200 recluses.
La Justícia boliviana va dictaminar diumenge la detenció preventiva per a Áñez, igual com per als seus exministres Álvaro Coímbra, de Justícia, i Rodrigo Guzmán, d’Energia, que van ser traslladats al penal de San Pedro a La Paz. Els tres estan acusats dels delictes de «sedició, terrorisme i conspiració» en la crisi del 2019 que va derivar en la renúncia d’Evo Morales a la Presidència.
Polarització al país
Des que es va saber la detenció de l’exmandatària interina i de dos dels ministres del seu Gabinet diversos sectors de l’oposició i de la societat han denunciat el que consideren un «abús» i una «arbitrarietat» per part del sistema de Justícia i del Govern. A més, el fet que a Áñez se la jutgi com a exsenadora i no com a expresidenta ha avivat les critiques contra l’Estat i ha generat diversos qüestionaments sobre la manera com la fiscalia i els jutges estan violentant la Constitució i el dret que tindria a ser processada dins d’un judici especial de responsabilitats, com correspondria al seu fur com a exmandatària.
En almenys quatre de les principals ciutats de Bolívia milers de persones van manifestar-se en rebuig a les detencions de les exautoritats transitòries i contra l’afirmació del governant Moviment al Socialisme (MAS) que el 2019 es va produir un «cop d’Estat». «A aquests presos i perseguits, dir-los que no els deixarem sols, Santa Cruz és un poble valent», va anunciar de manera contundent i davant milers de persones el governador electe d’aquest departament, Luis Fernando Camacho. El també excandidat presidencial és el principal acusat en la investigació iniciada a instàncies de la demanda que l’exdiputada oficialista Lidia Patty va presentar per la crisi del 2019.
També hi va haver vigílies i manifestacions de familiars de les víctimes de la crisi del 2019, que van reclamar justícia, mentre van celebrar que Áñez i els seus exministres hagin sigut traslladats a una presó. Així mateix, sindicats afins al MAS van reiterar el suport als processos contra Áñez i van reclamar la detenció d’altres polítics, com Luis Fernando Camacho, perquè estan vinculats amb el presumpte cop contra Morales.
Per la seva banda, l’expresident Morales va dir a Twitter que no l’estranyava que el secretari general de l’OEA, Luis Almagro, defensi Áñez, perquè «ell també hauria de ser jutjat per propiciar el cop d’Estat i per crims de lesa humanitat a Bolívia».
Exigeixen alliberaments
Notícies relacionadesL’Organització d’Estats Americans (OEA) va demanar l’alliberament de tots els detinguts a Bolívia «fins a comptar amb processos i mecanismes imparcials per determinar responsabilitats». També va assenyalar que «en els últims mesos s’ha constatat la cancel·lació o sobreseïment de diferents judicis contra partidaris del MAS, així com amenaces de persecució judicial a polítics opositors al Govern».
Per la seva banda, l’expresident de Bolívia Carlos Mesa va reiterar la seva advertència que el país està «en una situació dramàtica de persecució política i de judicialització de la política». En declaracions a EFE, Mesa va assenyalar que «el Govern està accelerant el pas cap a un model autocràtic molt semblant al model veneçolà», i que l’argument del cop d’Estat per detenir l’expresidenta Áñez i dos exministres afecta «qualsevol element vinculat a la defensa dels seus drets fonamentals».
