Un país polaritzat
Milers de persones marxen a Bolívia a favor del Govern
Els manifestants es mobilitzen catalogant com a «justícia» l’empresonament d’Áñez i els seus exministres
Milers de persones afins al Govern del president bolivià, Luis Arce, van marxar aquest dijous sota la consigna que l’empresonament de l’expresidenta interina Jeanine Áñez, dos dels seus exministres i excaps militars és part d’un acte de «justícia» i no de «venjança» per un suposat «cop d’Estat» el 2019. La mobilització va portar com a símbol principal la bandera multicolor Whipala, que representa els pobles indígenes de la regió andina del país, i entorn de la qual es van articular camperols, miners, obrers i una gran quantitat de treballadors de la funció pública.
A l’arribar al cor de La Paz, alguns manifestants van activar una càrrega de dinamita que al detonar va servir d’impuls per entonar crits contra els defensors del que van considerar el «cop d’estat» que es va produir el 2019 després de les frustrades eleccions generals d’aquell any.
Consignes i suports
«Era un cop i ara estem reclamant justícia. No és venjança, és justícia», va dir a Efe Alicia Chura, una dona dirigent aimara que a més va esmentar que han de ser empresonats tots els que van formar part de l’anterior Govern interí.
Per la seva banda, Sergio Veizaga, un dirigent que va arribar a aquesta mobilització des de la ciutat oriental de Montero, va dir a Efe que «no és suficient» que s’hagi detingut a Áñez, a la que va cridar «autoproclamada», sinó que han d’estar «presos i enjudiciats» tots els que es van prestar per perseguir dirigents, exministres i fins i tot policies.
La multitudinària marxa va transitar del nord cap al centre, en sentit contrari a les fetes pels contraris al Govern de Arce, de sud al centre, una cosa que marca el simbolisme social dels seus integrants, uns són de classes populars mentre que els altres són de sectors de classe mitjana. En el trajecte es van ajuntar demandes com la demanda de justícia pels morts en les anomenades «matances» de Sacaba (Cochabamba) i Senkata (El Alto) durant la crisi política i social del 2019, on van morir una vintena de manifestants en enfrontaments amb l’Exèrcit i la Policia que estan en curs d’investigació. També es va exigir la detenció de Luis Fernando Camacho, exlíder cívic i governador electe de Santa Cruz, el departament més gran de Bolívia, per considerar-lo el principal gestor del suposat «cop d’Estat» que va derivar en la renúncia d’Evo Morales a la Presidència.
Un grup de joves amb cascos portaven escuts fets de planxes metàl·liques artesanals amb la creu andina anomenada «chacana» i es van mostrar com els que faran front als grups de l’anomenada «resistència» contrària al Govern, que porten distintius semblants.
Protestes contra el Govern
Amb la manifestació dels milers de seguidors del Govern a La Paz, l’ambient de polarització a Bolívia s’ha exacerbat, ja que les protestes contra el Moviment al Socialisme (MES) d’Arce i Morales i l’anomenada «persecució judicial» no han cessat en altres regions.
A la ciutat de central de Cochabamba, una plantada de diverses persones ha exigit el cessament de l’«autoritarisme» i «llibertat» en favor d’Áñez i els seus exministres com a mostra d’independència de poders, va assegurar als mitjans María, una dona gran que va dir estar motivada per deixar un país millor als seus nets.
Els detractors del Govern han anunciat més protestes contra les preses d’exautoritats nacionals i excaps militars amb convocatòries com les que estan previstes també per a aquest divendres a La Paz, seu de l’Executiu i el Parlament.
Notícies relacionadesEl Govern, a través dels seus principals portaveus, ha assenyalat que les accions de la justícia s’han fet en el marc de la justícia i sense cap intenció de persecució, malgrat els manifestos d’organismes internacionals que van demanar garanties perquè s’apliquin processos judicials independents i creïbles.
A la nit hi va haver una vetlla a les portes de la presó on és Áñez en la qual van participar sobretot dones amb espelmes i banderes bolivianes i blanques per exigir el seu alliberament i que, entre altres consignes, afirmaven que mentre l’exmandatària interina es va quedar a Bolívia a l’acabar la seva gestió transitòria, Evo Morales «va escapar» durant la crisi del 2019. Mentrestant, el Règim Penitenciari de Bolívia va emetre un breu comunicat en el qual va desmentir «categòricament» versions que asseguren que Áñez estigui fent una vaga de fam i va assenyalar que, segons l’últim informe mèdic, la salut de l’expresidenta interina «és estable».
