El successor de Merkel es distancia de la cancellera de cara a les eleccions a Alemanya

En el seu primer discurs programàtic amb la vista posada en les eleccions federals d’Alemanya del pròxim setembre, el president de la CDU, Armin Laschet, no va anar amb embuts. «Tots hauríem desitjat una vacunació més ràpida i més vacunes, més possibilitats a través de més tests, un millor rastreig digital dels contactes. I és que tots volem recuperar les nostres llibertats», va dir aquest dimarts Laschet en una oberta autocrítica de la gestió que el govern federal i els 16 executius dels estats federats han encapçalat des de l’inici de la pandèmia.

Laschet, que des del gener passat combina la presidència de la conservadora Unió Demòcrata Cristiana (CDU) amb la seva tasca com a primer ministre de l’estat federat de Renània del Nord-Westfàlia, també va llançar una crítica indirecta a Angela Merkel: «Avui els dic que ho canviarem, que ho farem millor. M’hi comprometo personalment».

Diumenge passat, la cancellera va aprofitar una entrevista a la televisió pública alemanya per carregar obertament contra Laschet i altres primers ministres d’estats federats per la seva negativa a introduir més restriccions de la vida pública a l’anomenat «fre d’emergència» acordat fa unes setmanes: en cas de superar una incidència superior als 100 casos per cada 100.000 habitants en una setmana, els governs regionals es comprometien a endurir les restriccions. Per a Merkel això està passant, no obstant, amb massa timidesa i lentitud, i amenaça d’intervenir en l’assumpte des del govern federal.

No és la primera vegada que Laschet aixeca la veu contra el lideratge de Merkel i les seves crítiques als governs regionals en la gestió de la pandèmia. Amb el discurs d’aquest dimarts, que és una espècie de primera pedra del programa electoral de la CDU per als pròxims comicis federals als quals l’actual cancellera ja no es presentarà, el president de la CDU intenta distanciar-se de Merkel i reforçar un perfil propi per a la seva candidatura a la cancelleria.

La «qüestió-K»

Laschet va presentar aquest dimarts el que són les línies mestres de la seva visió per al futur d’Alemanya: reforç d’infraestructures industrials, recuperació de la producció nacional de medicaments i vacunes, lluita contra el canvi climàtic i protecció del medi ambient que no suposin més regles i més burocratització –en una clara picada d’ullet als ecoliberals d’Els Verds, possibles socis de coalició la pròxima legislatura–, proeuropeisme sense concessions davant el discurs nacionalista de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya, impuls de la iniciativa privada amb un paper limitat de l’Estat, digitalització de l’economia com a mitjà per mantenir llocs de treball.

Aquestes són les cartes amb què Armin Laschet vol construir la seva candidatura a la cancelleria, una pretensió que manté malgrat esllanguir-se a les enquestes de popularitat. L’anomenada «qüestió-K» –és a dir, quin serà el nom del candidat a la cancelleria de la unió conservadora CDU-CSU– continua sense resoldre’s al si del conservadorisme alemany. Markus Söder, el primer ministre socialcristià de Baviera, és l’única alternativa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

El primer ministre bavarès compta amb una millor valoració a les enquestes de popularitat; a més, a diferència de Laschet, defensa per tots els mitjans l’estratègia de Merkel davant la pandèmia, en un moviment interpretat com un intent de reforçar el seu perfil alternatiu al president de la CDU com a candidat a succeir Merkel al capdavant de la cancelleria.

Les veus que demanden definir al més aviat possible el nom del candidat de la CDU-CSU es multipliquen en vista de les enquestes, en les quals els conservadors alemanys ja estan clarament per sota del 30% d’intenció de vot després d’haver fregat el 40 en el pitjor moment de la pandèmia. En l’última projecció electoral, Els Verds, amb un 21%, estan a només cinc punts de distància de la CDU-CSU.