Els militars declaren un alto el foc amb les guerrilles ètniques a Birmània

La junta militar birmana ha anunciat un alto el foc unilateral d’un mes amb els grups ètnics armats, una declaració que arriba després que almenys 20 soldats morissin en un enfrontament amb l’Exèrcit Independent Kachin, una de les guerrilles ètniques més potents del país. Segons va informar aquest dijous a Twitter Ko Bo Yi, secretari adjunt de l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics (AAPP), l’alto el foc declarat dimecres a la tarda només afecta els grups armats, però no els manifestants que protesten des de fa dos mesos als carrers d’arreu del país. «Encara estan matant i torturant la població desarmada», va denunciar Bo Yi amb referència a la junta militar, que en el seu alto el foc exceptua les accions que afectin la seguretat del govern i les seves operacions administratives.

L’alto el foc es va produir el mateix dia en què almenys vint soldats de l’Exèrcit birmà van morir en un enfrontament amb l’Exèrcit de la Independència Kachin (KIA), un dels grups ètnics armats més potents del país, quan es compleixen dos mesos del cop d’estat perpetrat per la junta militar. Segons va informar aquest dijous el portal birmà ‘DVB News’, la guerrilla va obrir foc contra un comboi militar a la localitat de Mohnyin, de l’estat Kachin, dimecres a la tarda i va malmetre quatre vehicles de l’Exèrcit a més de causar la mort de 20 soldats. El KIA va atacar també una comissaria de la Policia a la població de Shwegu, del mateix estat, en represàlia per la participació en la matança de civils a les ciutats des que es va desencadenar la repressió contra la dissidència, segons va informar un portaveu del KIA al diari ‘Irrawaddy’.

L’altre focus de conflicte ètnic dels últims dies són els territoris controlats per la guerrilla karen, on des de dissabte passat l’Exèrcit ha perpetrat diversos atacs aeris que han causat la mort d’almenys tres civils i provocat la fugida a la veïna Tailàndia d’unes 2.500 persones.

Malgrat la repressió, les protestes es van reprendre aquest dijous a les principals ciutats del país, on els manifestants han anunciat que cremaran exemplars de la Constitució del 2008, declarada nul·la ahir a la nit per l’anomenat govern civil de Birmània, format per càrrecs electes deposats per la junta militar.

El Comitè de Representants de l’Assemblea de la Unió (CRPH), autoproclamat com a govern legítim, va realitzar l’anunci dimecres a la nit en un comunicat en el qual, a més de considerar nul·la la constitució que el 2008 va permetre una transició democràtica tutelada pels militars, va proposar una «carta democràtica federal» interina.

El 2008, la junta militar llavors al poder va aprovar una Constitució que li reservava amplis poders (el 25% dels seients del Legislatiu i el control dels ministeris d’Interior, Defensa i Fronteres, entre d’altres) i que va obrir la porta cap a una «democràcia disciplinada», com la van batejar els militars.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

El risc d’una guerra civil total va portar aquest dimecres l’enviada especial de l’ONU a Birmània, Christine Schraner Burgener, a advertir d’«un bany de sang imminent» de l’Exèrcit colpista i a demanar al Consell de Seguretat que consideri «accions significatives que puguin revertir el curs dels esdeveniments» en aquest país asiàtic.

Els uniformats justifiquen el cop per un suposat frau electoral en els comicis del novembre passat, en els quals va arrasar el partit d’Aung San Suu Kyi, com ja va fer el 2015, eleccions que van ser considerades legítimes pels observadors internacionals.