La victòria electoral inuit a Grenlàndia paralitza un controvertit projecte miner

El principal partit de l’oposició de Grenlàndia, l’Inuit Ataqatigiit (IA), ha guanyat les eleccions parlamentàries celebrades dimarts de forma anticipada, després que el Govern de coalició de l’illa col·lapsés.

En concret, l’IA ha rebut el 36,6% dels vots i 12 escons, cosa que li permet desbancar el partit principal de l’anterior Govern, el Partit Socialdemòcrata Siumut, que ha aconseguit el 29,4% i 10 seients al Parlament. L’IA només ha liderat un Govern anterior mentre que Siumut ho ha fet la resta de legislatures des de l’entrada en vigor de l’autonomia el 1979.

Es necessiten 16 escons per aconseguir una majoria absoluta a Grenlàndia, però s’espera que l’Executiu de l’IA tiri endavant amb el recolzament del partit Naleraq, que ha quedat en tercer lloc, amb quatre escons, segons els resultats electorals, recollits per ‘Politiken’.

Projecte miner controvertit

Un dels temes predominants a la campanya ha sigut un projecte miner a gran escala a la ciutat de Narsaq que podria convertir Grenlàndia en el productor occidental més gran de terres rares i que ha aixecat les crítiques de bona part del petit país.

Des que va aprovar el 2009 un nou Estatut que reconeix el seu dret a l’autodeterminació, Grenlàndia estudia com assegurar un nivell d’ingressos que pugui permetre la seva eventual independència, ja que és Dinamarca qui aporta la meitat del seu producte interior brut.

La riquesa mineral i petrolera del subsol va aparèixer com a font més evident, però les expectatives es van desplomar per la crisi econòmica i l’elevat cost per les dificultats d’extracció en un país amb el 80% de la seva superfície coberta per gel.

Contraris a l’extracció

L’IA i el Naleraq estan en contra dels plans per posar-lo en marxa. El Siumut, per la seva banda, sí que ha recolzat el projecte perquè promet generar centenars de llocs de treball i ingressos fiscals de fins a 200 milions d’euros cada any.

El president d’AI, Mute Bourup Egede, ja ha avançat aquest dimecres que l’agrupació política té previst aturar el projecte. «Ens aferrem a això. Necessitem escoltar els votants que estan preocupats», ha assenyalat.

Per la seva banda, el president de Siumut, Erik Jensen, ha traslladat que no té intenció de renunciar al seu càrrec i que s’hi mantindrà, almenys, fins a la pròxima reunió general del partit, prevista per a d’aquí a més de dos anys.

¿Final de l’aventura minera?

El tancament al projecte, en fase d’audiència pública, no implica el final de l’aventura minera de Grenlàndia, diu Pram, i recorda que l’IA només s’oposa a aquells en els quals s’extregui urani i altres elements radioactius com a material derivat.

De la mateixa opinió és Olsvig, que no creu que el tancament foragiti les mineres, que van acceptar el 2011 una clàusula que permet retirar un permís d’extracció si una majoria política el recolza.

El Parlament grenlandès va derogar el 2013 la prohibició d’extreure materials radioactius com a producte derivat per una estreta majoria, amb el Siumut governant, un factor que Olsvig creu que ha contribuït a crear «inestabilitat» en la política minera.

La gran riquesa en terres rares de Grenlàndia hauria de continuar sent prou atractiva, atesa la importància d’aquests elements per a la indústria electrònica i armamentística, a més de l’interès d’Occident a reduir la seva dependència de la Xina.

La independència, més lenta

El final de Kuannersuit i la corresponent pèrdua d’ingressos suposen un fre a la independència de Dinamarca, opció que defensa la majoria de partits, inclòs l’IA, tot i que difereixen en com i quan.

«Hi ha hagut un recalibratge. La majoria vol ser independent però sense perdre estàndards de vida. En els últims anys ha dominat una retòrica per fixar una data, però els electors no pensen en una independència per a demà, sinó que abans hi hagi desenvolupament econòmic i humà», apunta Ulrik Pram, de l’Institut Danès d’Estudis Internacionals.

Sara Olsvig, investigadora de la Universitat de Grenlàndia i líder de l’IA entre el 2014 i el 2018, creu que es pot impulsar un desenvolupament «més sostenible i orgànic», per a la mineria i altres sectors, que se centri a millorar elements de l’Estat del benestar com l’educació.

Els experts coincideixen que el canvi de Govern no afectarà l’estratègia cap a l’exterior: com va quedar de manifest el 2019, quan el president dels EUA Donald Trump va proposar comprar l’illa, Grenlàndia està oberta a inversions, és igual el seu origen.

Dinamarca, que controla la política exterior però ha d’involucrar Grenlàndia en temes que l’afectin, va impedir el 2018 l’entrada de capital xinès per modernitzar els aeroports de l’illa, clau per impulsar el turisme, però això no afectarà la pròxima obertura d’una oficina comercial grenlandesa a Pequín.

Formació de Govern

Al costat de l’IA, un altre dels partits que més es va destacar en campanya contra la mina de Kuannersuit va ser el centrista Naleraq, el més radical en la línia independentista i amb el qual tindria majoria, però les diferències en política de pesca (que suposa el 90% de les exportacions) plantegen dubtes sobre un futur Govern de coalició.

Pram al·ludeix a això i que el Naleraq aposta per una línia dura de «grenlandització» com a punts de discòrdia, tot i que és l’opció més evident, ja que el social liberal Demokratiit, amb qui l’IA ja va governar entre 2009-13, ha sigut ferm defensor del projecte miner.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

El desig de formar un Govern estable pot provocar no obstant que l’IA segueixi una línia «pragmàtica», sumant Demokratiit, gran perdedor dels comicis, i el liberal Attasut, contrari al projecte, a un Executiu de coalició de centreesquerra.

«Crec que pot funcionar. Quan en l’últim debat es va presentar un estudi que mostrava que el 71% dels grenlandesos s’oposava a la mina, el líder de Demokratiit va dir que escoltaria els desitjos de la població», assenyala Olsvig.