Cop militar
La junta birmana tanca les portes de la cancelleria londinenca a l’ambaixador
Kyaw Zwar Minn va exigir el mes passat l’alliberament d’Aung San Suu Kyi i va alertar que el país avança cap a una guerra civil
Els militars continuen amb les detencions massives, que ascendeixen ja a 2.750
El motí militar alterna la tragèdia i l’opereta, centenars de morts a Birmània i un ambaixador a Londres pernoctant al seu vehicle després d’una ocupació nocturna i astuta. A Kyaw Zwar Minn se’l va veure tan perplex com desesperat quan intentava entrar a la cancelleria. Va pregar als residents, va parlar amb la policia metropolitana i va acabar dormint al cotxe oficial, amb una visible fotografia de la líder detinguda, Aung San Suu Kyi, a escassos metres de la que havia sigut la seva residència. L’agregat militar i número dos de l’ambaixada, Chit Win, havia aprofitat la seva absència diürna per atrinxerar-se i rellevar-lo.
«És un cop d’Estat al mig de Londres..., podeu veure que han ocupat el meu edifici. M’estan denegant l’entrada, diuen que han rebut instruccions de la capital», va lamentar. Kyaw Zwar Minn havia exigit el mes passat l’alliberament d’Aung San Suu Kyi i havia alertat que Birmània avançava cap a una guerra civil. Va insistir que la seva postura no suposava una traïció al seu país i que es col·locava entre els dos bàndols, però era previsible que a la junta militar la decebés la falta d’adhesió infrangible. Les seves declaracions van ser presentades pel ministre d’Exteriors britànic, Dominic Raab, com una mostra de coratge. El Regne Unit ha sigut especialment hostil amb els colpistes, amb exigències de la restitució democràtica i sancions a membres del Tatmadaw o Exèrcit birmà.
Al cos diplomàtic birmà se li presenta aquest dilema habitual després dels aldarulls, que consisteix a mantenir la fidelitat al Govern deposat, arriscant-se a l’acomiadament, o al vigent, sacrificant el prestigi. A finals de febrer ja va ser cessat Kyaw Moe Tun, ambaixador birmà davant l’ONU, després d’exigir a la comunitat internacional «esforços més forts» per aturar el cop militar i les matances quotidianes de civils. El Tatmadaw va justificar el seu cessament en la presumpta traïció.
Detencions massives
La junta militar persevera en les últimes hores en la seva campanya de detencions massives. El focus assenyala ara les celebritats. L’actor i model Paing Takhon va ser arrestat ahir a Yangon per soldats que van arribar amb vuit camions al domicili de la seva mare. Paing Takhon, de 24 anys, té més d’un milió de seguidors a Instagram i ha sigut acusat de «promoure la por» amb «falses notícies» després de freqüentar les manifestacions prodemocràtiques i penjar a les xarxes socials les seves crítiques als militars. Hores abans havia sigut detinguda la bloguera Win Min Than a l’habitació d’hotel que compartia amb la seva mare, segons el mitjà local 'Irrawaddy News’. Cap detenció era més previsible que la de Zarganar, un humorista sexagenari que durant dècades va ridiculitzar amb el seu enginy la junta militar. Va ser arrestat dimarts.
En els dos mesos després del cop han sigut detinguts ja 2.750 crítics amb la junta, segons l’Associació d’Assistència de Presoners Polítics de Birmània (AAPP), amb un criteri elàstic: parlamentaris, actors, bloguers, doctors... Molts estan en parador desconegut. En arrest domiciliari continua Aung San Suu Kyi, sobre la qual continuen amuntegant-se càrrecs que amenacen de mantenir-la a la presó durant una bona temporada.
Notícies relacionadesLa dotzena de morts de dimecres pugen la factura als 598, segons l’AAPP. Gairebé una cinquantena són nens. El Govern civil a l’ombra, format per parlamentaris deposats i anomenat Comitè de Representants de l’Assemblea de la Unió, diu haver reunit 180.000 evidències d’abusos contra els drets humans que inclouen assassinats, detencions il·legals i tortures.
Els militars van liquidar al febrer el camí democràtic que havia iniciat Birmània una dècada enrere perquè, segons el seu parer, hi va haver tupinada en les eleccions de l’any passat, que van donar la majoria absoluta al partit d’Aung San Suu Kyi. La junta s’ha compromès a convocar unes noves eleccions «justes i lliures» l’any vinent, però ni els birmans ni els analistes són optimistes.
