Macron anuncia el tancament de la principal escola de formació de l’elit política francesa

Ha sigut un dels seus més prestigiosos alumnes, Emmanuel Macron, l’encarregat de donar l’estocada final a l’Escola Nacional d’Administració (ENA). El president francès ha anunciat aquest dijous el tancament de la «fàbrica de les elits» i el seu reemplaçament per una nova institució destinada a formar l’alt funcionari. Creada al final de la Segona Guerra Mundial, la prestigiosa institució va contribuir a reconstruir l’administració pública en una època turbulenta. 75 anys després, l’ENA tanca les portes acusada de privilegiar i reproduir una elit política, econòmica i social.

La idea de suprimir la històrica institució va sorgir el 2019, després de les protestes protagonitzada pels ‘armilles grogues’. «¡Farts de l’ENA!», «¡Tanquin l’ENA!», eren, en aquell temps, algunes de les consignes llançades contra un sistema que beneficiava una minoria privilegiada en detriment d’una majoria desfavorida. En aquest context, el cap d’Estat va prometre el tancament de la prestigiosa institució, una mesura inclosa en un ampli pla de reformes de l’alt funcionari destinat a afavorir la creació d’un Estat més obert, més divers i més connectat amb la realitat dels francesos. 

Igualtat d’oportunitats

Igualtat d’oportunitats«La nació s’enfonsa si no hi ha igualtat d’oportunitats», va explicar Emmanuel Macron, l’11 de febrer passat, anunciant en aquella ocasió que la històrica escola no seria suprimida sinó reformada per permetre als estudiants d’origen modest accedir a les seves aules. «Cap jove en la nostra República hauria de dir-se: això no és per a mi», va insistir. Com diu el refrany, «on vaig dir blanc ara dic negre»: dos mesos després el cap d’Estat ha decretat el tancament, pur i simple, d’un dels símbols educatius del país.

Segons ‘Europe 1’, l’ENA «desapareixerà per donar pas a una nova institució [...] que operarà en l’àmbit de la formació inicial [absorbint l’ENA] i la formació contínua, amb una nova governança». La nova institució comptarà amb un concurs específic reservat als candidats més desfavorits. «Una vegada integrats, els alumnes seguiran un tronc comú que els permetrà adquirir nocions i valors comuns als alumnes [fruit] de les grans escoles de funcionaris, aquelles que formen magistrats, comissaris o directors d’hospitals», explica el diari ‘Le Monde’.

Un sistema ineficaç

Un sistema ineficaç«[La supressió de l’ENA] és un dels meus cavalls de batalla des de fa molt temps», ha explicat François Bayrou, president de la formació MoDem i alt comissari del Pla, encarregat de coordinar els projectes de planificació i reflexió impulsats per l’Estat. Aquesta qüestió és «un tema de preocupació per al president de la República des de la seva campanya electoral», ha assegurat a l’antena de ‘France Info’. La decisió de clausurar el bressol de les elits es basa en «dues raons profundes»: «la ruptura entre la base [de la societat] i els que són a dalt» i «un sistema ineficaç de bloqueig perpetu que fa que mai puguem canviar res [...] la immobilitat és més forta que tota l’energia desplegada».

Notícies relacionades

ENA: La fàbrica de les elits franceses

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La missió inicial de l’ENA era reconèixer els mèrits i l’excel·lència dels millors estudiants, funcionant com «un ascensor social», però s’ha acabat convertint en un viver de l’elit francesa, i ha fracassat així en la seva comesa de «democratitzar» el reclutament d’alts funcionaris. La representació de tots els estrats socials entre els seus estudiants és ínfima: el 72,2% dels seus alumnes són fills d’alts directius, una xifra molt allunyada del 6% que representen els fills d’obrers.

Acusat de governar per i per a l’elit francesa, Macron juga una carta guanyadora: la defensa de la igualtat d’oportunitats. Una iniciativa que sembla concretar-se en la recta final del seu mandat, potser massa tard als ulls de la França més desfavorida.