Continuïtat i discreció a Perpinyà, laboratori de l’extrema dreta francesa

En aquests poc més de nou mesos al capdavant del Govern municipal de la capital del Pirineu Orientals, tots ells ja en l’‘era Covid’, el balanç de la gestió d’Aliot es pot resumir en dues paraules: continuïtat i discreció. Una actitud continguda equiparable a la que manté a nivell nacional l’actual líder de RN i filla del fundador, Marine Le Pen, cosa que ha fet que alguns analistes considerin Perpinyà com el nou laboratori polític de l’extrema dreta francesa.

Segons explica a EL PERIÓDICO Nicolas Lebourg, historiador i expert en extrema dreta, Aliot va aconseguir que el que RN no aconsegueix mai: seduir l’electorat burgès i el de més edat. «La seva fusió del conservadorisme social, el liberalisme econòmic i el rebuig de la immigració sense provocar li va permetre aconseguir els vots dels barris rics que havien recolzat Macron contra Le Pen». I la dirigent, afegeix Lebourg, «ara s’està movent ràpidament en aquesta direcció».

«Un discurs molt tranquil·let»

«Fins ara manté un discurs molt tranquil·let sobre l’islam i la immigració. Està sent molt discret», diu l’analista i bloguer local Nicolas Caudeville, que considera que la pandèmia està funcionant com una «protecció» contra la inacció executiva. «Com deia Mussolini, l’únic programa era guanyar el poder», destaca sobre la, al seu parer, absència de projecte municipal.

Jacques Ollion, responsable a la ciutat de l’oenagé de recolzament als immigrants La Cimade, coincideix en l’anàlisi: «Objectivament, la vida quotidiana no ha canviat gaire, és més o menys com abans [...] i en la gestió no hi ha sorpreses, es mantenen les mateixes prioritats; és a dir, la seguretat i la propietat». I remarca l’absència de «gestos extremadament provocatius» per part de l’alcalde, en contrast amb els inicis de Robert Ménard com a regidor de Béziers, l’anterior camp de proves de la ultradreta a França.

«El que ha passat és que ha ocupat tots els espais polítics en nou mesos, sense deixar espai per a cap oposició», diu Lebourg.

Dues disputes

De moment, són dues les decisions que estan provocant més controvèrsia a la històrica capital del Rosselló. En primer lloc, la decisió d’Aliot de renovar el logo de la ciutat. De l’eslògan ‘Perpinyà, la catalana’ s’ha passat a ‘Perpinyà, la radiant’, i la imatge del Castillet s’ha canviat per una recreació ‘sui generis’ de sant Joan Baptista, atemptant contra dos pilars de la comunitat: el sentiment de catalanitat dels habitants de la ciutat i el laïcisme de l’Estat francès.

"EN TOUTE BIENVEILLANCE, LE LOGO DE #PERPIGNAN EST TOUT SIMPLEMENT MOCHE" #Logo https://t.co/TpeM5TAu2l pic.twitter.com/pYdeaj2YgD

— nicolas caudeville (@bobdainar) 7 de abril de 2021

«L’escut d’armes de Perpinyà amb sant Joan Baptista data de 1340. Aquesta tornada a l’essència era necessària», ha defensat el regidor en vista de l’allau de crítiques. Infantil, ridícul, grotesc o lleig són alguns dels qualificatius que està provocant i fins i tot hi ha una petició via change.org per reclamar la restitució de l’antic emblema. Aquest dissabte, unes 300 persones es van manifestar pel centre de la ciutat en contra del nou logo.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aliot també ha acaparat titulars amb la seva decisió de rebutjar la creació d’una casa d’acollida per a menors no acompanyats a l’antic Hotel La Cigale, impulsada pel Departament del Pirineu Orientals, governat pels socialistes. Al seu lloc, l’alcalde vol ubicar una comissaria de la policia municipal, un projecte que ja va promoure el seu predecessor, Jean-Marc Pujol, per augmentar la presència policial en el depauperat i conflictiu barri de Saint-Jacques. El cas és als tribunals.

El temps dirà si Le Pen segueix el camí obert per Aliot.