Polèmica mediambiental
El que cal saber sobre l’aigua de Fukushima
El govern japonès va formalitzar aquest dimarts la seva decisió d’evacuar a l’oceà més d’un milió de tones d’aigua tractada però encara radioactiva de la devastada central nuclear
Els científics asseguren que aquest abocament al Pacífic no suposa riscos per a la salut ni per al medi ambient, però les oenagés i els pescadors locals s’oposen rotundament al projecte
El govern japonès ha formalitzat aquest dimarts la seva decisió d’evacuar a l’oceà més d’un milió de tones d’aigua tractada però encara radioactiva de la devastada central nuclear de Fukushima Daiichi, una operació que podria durar dècades.
Les autoritats i els experts científics asseguren que aquest abocament a l’oceà Pacífic no suposa riscos per a la salut de les persones ni per al medi ambient, però les oenagés i els pescadors locals s’oposen rotundament al projecte.
La Xina i Corea del Sud també estan descontentes.
¿De quina aigua es tracta?
Al voltant d’1,25 milions de tones d’aigua contaminada estan emmagatzemades en més de 1.000 cisternes a prop de la central nuclear de Fukushima Daiichi, al nord-est del Japó, devastada per un terratrèmol i un tsunami l’11 de març del 2011.
L’aigua prové de la pluja, de les capes subterrànies o va ser utilitzada per refredar els nuclis dels reactors nuclears que van entrar en fusió després del tsunami.
Abans de ser abocada, l’aigua és tractada amb un Sistema Avançat de Processament de Líquids (ALPS, per les seves sigles en anglès), per eliminar la majoria de les substàncies radioactives (radionúclids), però no el triti, que no es pot treure amb les tècniques actualment disponibles.
El triti només és perillós per a la salut en dosis molt altes, segons els experts. Es desintegra en un 50% al cap d’uns 12 anys (d’una a dues setmanes al cos humà) emetent radiació beta de baixa energia.
¿A què es deu aquesta decisió?
Com que la capacitat d’emmagatzemament a les cisternes se saturarà en el segon semestre del 2022 calia prendre urgentment una decisió sobre l’aigua «tritiada».
El gener del 2020, un grup d’experts comissionats pel govern van advocar per dissoldre-la progressivament a l’oceà, descartant així la solució alternativa, que consistia en una evaporació en l’aire.
L’abocament al mar d’aigua tritiada «ja es practica al Japó i a l’estranger» des de centrals en funcionament i, per tant, és «més factible», van estimar llavors aquests experts.
L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) també considera que aquesta solució «concorda» amb pràctiques «assentades» arreu del món.
El portaveu del govern japonès, Katsunobu Kato, va assegurar dimarts que la dilució al mar, que supervisarà l’AIEA, reduiria els nivells de triti molt per sota de les normes nacionals i dels estàndards de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l’aigua potable.
¿A què es deu la polèmica?
Organitzacions ecologistes com Greenpeace afirmen que l’aigua de Fukushima conté altres elements radioactius com el carboni 14, amb el risc, segons elles, d’entrar a la cadena alimentària i danyar l’ADN si les dosis s’acumulen a llarg termini.
Aquestes oenagés defensen un emmagatzemament sostenible fins que millori la tecnologia de filtració d’aigua.
Els pescadors japonesos temen que perjudiqui la seva imatge. «El missatge del govern que l’aigua no revesteix perill no arriba al públic, aquest és el gran problema», segons un directiu de l’associació de sindicats de pescadors de Fukushima consultat per l’AFP fa uns mesos.
«Els nostres socis comercials ens diuen que deixaran de vendre els nostres productes» si es produeix l’abocament, i alguns consumidors ja es queixen, va afegir. «Els nostres esforços per restaurar la indústria pesquera durant l’última dècada es veurien frustrats», va afirmar.
Des de la catàstrofe del 2011, tots els productes de l’agricultura i de l’acuacultura del Japó, incloent-hi els de la pesca, se sotmeten a controls sanitaris molt exigents.
També s’apliquen estàndards de radioactivitat dues vegades més severs que a nivell nacional als aliments del departament de Fukushima, per tranquil·litzar els consumidors.
¿Què en diuen els científics?
Per Michiaki Kai, expert en els riscos de les radiacions a la universitat de ciències de la salut d’Oita (sud-oest del Japó), la clau és controlar la dilució i el volum d’aigua tritiada abocada al mar.
«Hi ha un consens entre els científics sobre el fet que l’impacte en la salut [d’un abocament al mar d’aigua tritiada] és minúscul, però no podem dir que existeixi un risc zero, per això és polèmic», va declarar a l’AFP.
Notícies relacionadesGeraldine Thomas, experta en radiacions de l’Imperial College de Londres, creu que el triti «no presenta cap risc per a la salut, especialment perquè cal tenir en compte que es diluirà a l’oceà Pacífic».
El carboni 14 a l’aigua de Fukushima tampoc és nociu, diu. Els contaminants químics als oceans, com el mercuri, haurien de preocupar els consumidors molt més que «tot el que prové de la central de Fukushima», afirma.
