Afganistan, la guerra enquistada dels EUA que ha deixat més de 150.000 morts

Els Estats Units se n’aniran definitivament de l’Afganistan. La nova administració de Joe Biden té previst retirar totes les tropes de forma escalada durant els pròxims mesos fins a completar-se el pròxim 11 de setembre, data que marca el 20è aniversari dels atemptats terroristes contra les Torres Bessones que van llançar Washington a envair el país centreasiàtic.

El conflicte, encara enquistat a l’Afganistan, ha deixat un rastre de mort difícil de quantificar. Segons Amnistia Internacional, els 19 anys i sis mesos de guerra han causat més de 150.000 morts –gairebé 60.000 serien membres militars i policies afganesos– i 1,2 milions de persones desplaçades. El 2019, l’ONU va assenyalar que més de 38.000 morts haurien sigut civils afganesos. El conflicte també ha deixat més de 400 treballadors humanitaris i 54 periodistes assassinats.

El 7 d’octubre del 2001, la Casa Blanca sota el mandat de George W. Bush va posar en marxa la seva guerra global contra el terrorisme amb bombardejos contra territoris controlats per Al-Qaeda i els talibans –a qui la CIA va entrenar i va finançar entre 1979 i 1989 en el marc de la Guerra Freda contra l’URSS– en territori afganès.

La coneguda com ‘Operació Llibertat Duradora’, que els EUA van portar a terme al costat del Regne Unit i una coalició de països membres de l’OTAN entre els quals hi havia Espanya, va acabar oficialment el 28 de desembre del 2014, però el conflicte ha seguit enquistat des d’aleshores, amb noves notícies d’incursions, atacs i atemptats gairebé diàriament. Els talibans controlen gran part de l’Afganistan, molt lluny del que s’havia proposat Washington.

EUA, sota investigació

El març de l’any passat el Tribunal Penal Internacional va autoritzar una investigació per buscar possibles casos de crims de guerra i de lesa humanitat comesos a l’Afganistan pels EUA, els talibans i les autoritats nacionals. La Fiscalia va acusar membres de les forces armades nord-americanes i de la CIA de «cometre crims de guerra de tortura i tracte cruel, atemptats contra la dignitat personal, violació i altres formes de violència sexual».

Actualment hi ha uns 2.500 soldats dels EUA en territori afganès, així com 7.000 efectius de tropes estrangeres més, la majoria de l’Aliança Atlàntica.

La guerra més llarga dels EUA

L’Afganistan ha sigut el Vietnam modern dels EUA. Amb gairebé dues dècades, la potència més gran del món s’ha vist atrapada en la que és la guerra més llarga de la seva història. Les tropes nord-americanes han patit més de 2.400 pèrdues i gairebé 20.000 soldats han resultat ferits en una contesa que no ha evitat que els talibans mantinguin importants quotes de poder. A més, uns altres gairebé 4.000 contractistes nord-americans han mort a l’Afganistan en aquest període de temps, segons un informe de la Universitat de Brown del 2019.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

El conflicte també hauria costat milers de milions de dòlars a les arques nord-americanes. Aquest mateix informe calcula que el cost total gira entorn dels dos trilions de dòlars.

La guerra de l’Afganistan haurà tacat els últims quatre presidents nord-americans: impulsada per George W. Bush, mantinguda per Barack Obama i de retirada amb Donald J. Trump i ara Joe Biden. La sortida dels 2.500 soldats que encara resten al país centreasiàtic posaran punt final a una missió fallida que s’ha convertit en un cementiri per a Washington.