La història que ha commocionat Itàlia
«M’he enamorat»: Així anuncia un capellà en plena missa que penja la sotana
«El meu cor es va enamorar, mai he tingut la possibilitat de trair les promeses que vaig fer. Però vull intentar viure aquest amor», va explicar el sacerdot Riccardo al seu superior, el bisbe Gualtiero Sigismondi
«M’he enamorat». Amb aquestes paraules pronunciades al final d’una missa va anunciar el rector Riccardo Ceccobelli, un sacerdot de 42 anys de la diòcesi de Todi, al centre d’Itàlia, que ha decidit penjar la sotana per amor. «El meu cor es va enamorar, mai he tingut la possibilitat de trair les promeses que vaig fer. Però vull intentar viure aquest amor», va explicar el sacerdot Riccardo al seu superior, el bisbe Gualtiero Sigismondi.
La ‘confessió’, en públic, davant els feligresos i al seu bisbe, la va fer durant la missa dominical. El sacerdot va ser suspès del servei i va iniciar els tràmits per tornar a l’estat laic, segons la mateixa font. «Agraeixo al senyor Riccardo tot el servei prestat fins ara. I en primer lloc, li envio els meus més sincers desitjos perquè aquesta decisió, presa en plena llibertat com ell mateix em va dir, li garanteixi la pau i la serenitat», va declarar el bisbe Sigismondi.
El sacerdot va confessar que la decisió va ser difícil perquè estima i respecta l’Església. «No aconsegueixo ser coherent, transparent i correcte amb l’Església com ho he sigut fins ara», va confessar, segons un comunicat.
Segons el diari ‘Il Corriere della Sera’ «tothom sabia» al seu poble, a prop de Perusa, que Riccardo estava amb una dona, Laura, catequista de la parròquia. Des de la casa dels seus pares, on ha hagut de traslladar-se després d’abandonar la parròquia, l’exsacerdot ha assegurat als mitjans italians que sent «una sensació d’honestedat, llibertat i claredat» després de prendre una de les més importants decisions de la seva vida.
Plorar sense parar
Aquests últims dies han sigut tan durs que els ha passat plorant, per la qual cosa porta un ull tapat amb una bena a causa de la irritació que li ha provocat el plor. Ara –explica– vol viure aquest amor amb la Laura però assegura que mai ha traït «la promesa» que li va fer al bisbe «de ser sacerdot fins al final» i que sempre ha mantingut «les obligacions establertes pel ministeri sacerdotal», entre les quals la del celibat.
«Ens coneixem des de fa quatre anys, perquè he sigut el rector de Massa Martana durant sis anys i ens vam conèixer a la parròquia. Però va ser el mes de setembre passat quan vaig saber que una cosa dins meu havia canviat per sempre», explica en una entrevista al ‘Corriere della Sera’.
«Al principi vaig fer tot el possible per mantenir la situació sota control, ho juro, esperava que trobés nòvio, però cada dia que passava anava de mal en pitjor. Una nit vaig sentir amb força la necessitat de trucar-li per telèfon. No podia dormir sense escoltar la seva veu. Quan ella va respondre, vaig dir: «¿Hola? Hola soc jo. després vaig sentir un benestar, una gran pau dins meu. I em vaig quedar adormit. Al gener vaig presentar la meva dimissió al bisbe», assegura.
La Laura té 26 anys, és infermera i també catequista i assegura al diari: «volem poder seguir a l’Església, si hi ha regles a respectar volem fer-ho, sense causar cap escàndol». I ara el capellà, com ja els va dir als parroquians diumenge passat: «Va quedar a disposició de l’Església i busca feina».
Agència EFE
bur
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia