L’Argentina torna a les restriccions davant el fort avenç de la Covid-19

• Toc de queda nocturn, suspensió de classes i activitats recreatives, tancament de restaurants, són algunes de les mesures anunciades

• El creixement exponencial dels contagis i el perill d’un col·lapse hospitalari van obligar a posar en marxa les restriccions

L’Argentina torna a les restriccions davant el fort avenç de la Covid-19
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«El virus ens està atacant i està lluny de cedir». Amb una inusual gravetat, el president argentí Alberto Fernández va anunciar dimecres a la nit el començament d’un toc de queda des de divendres, així com la suspensió per dues setmanes de les classes presencials a la ciutat de Buenos Aires i la seva populosa perifèria. No es podran fer activitats recreatives, culturals ni religioses. L’activitat comercial s’haurà de desenvolupar en horari restringit. Els restaurants han de tancar a la nit. Fernández era reticent a prendre aquestes mesures davant el cansament social acumulat des del març del 2020, quan va començar la pandèmia. El creixement exponencial dels casos positius i el temor creixent d’un col·lapse hospitalari el va obligar posar en marxa una nova bateria de restriccions i advertir que apel·larà a totes les forces de seguretat per al control a l’àrea metropolitana.

Amb les 368 morts de dimecres, l’Argentina acumula 58.542 defuncions. Els contagis arriben a més de 2,6 milions. El 71% dels llits de les unitats de teràpia intensiva estan ocupats i, a aquest ritme, aviat no donaran l’abast. La velocitat de la vacunació és molt més lenta que la de les infeccions. «Hem multiplicat més que per dos la quantitat de contagis en tan sols un mes. Ara mirem de fer una crida a la reflexió al conjunt social. L’avenç de la pandèmia ens està exigint una mica més», va dir el president a la població.

Fernández va posar com a exemple el seu propi cas. «No sé com em vaig contagiar, no trobo el vincle que em va contagiar. Ho vaig poder suportar bé gràcies a la vacuna que vaig rebre», va dir, després de 12 dies d’aïllament.

El mandatari peronista va reiterar que el focus principal dels contagis són les reunions socials. «No és a les fàbriques, no és als negocis que amb distància social poden atendre els clients. El problema central és allà on la gent es distén».

Dificultats

El president semblava que parlés en soledat i sense el consens esperat de totes les províncies. «Espero que els governadors i els intendents, que entenen que m’han d’acompanyar en aquest moment difícil, ho facin».

Al seu torn, Fernández va assegurar que «el sistema sanitari també s’ha relaxat» a l’obrir les seves portes per «atendre un altre tipus de necessitats quirúrgiques que podien esperar». D’aquesta manera, «en el sistema privat es va acumular un nombre de llits utilitzats que avui dia poden ser molt necessaris per atendre la Covid-19».

La vacunació i les protestes opositores

Notícies relacionades

Uns sis milions d’argentins s’han vacunat fins ara. El país té una de les millors mitjanes regionals i ocupa el lloc 22 a nivell global, segons la base de dades Our World in Data (OWD), de la Universitat d’Oxford. «Les vacunes continuen arribant, i aquest cap de setmana en tindrem més», va dir el cap d’Estat. Segons es va informar, arribaran 864.000 dosis de la vacuna d’Oxford/AstraZeneca. La partida permetrà començar a immunitzar les persones d’entre 60 i 69 anys.

Les noves restriccions van ser rebutjades pels partits de dreta, que van fer una crida a fer cassolades als barris més acomodats de la capital i els seus voltants. El soroll va arribar fins a la residència presidencial. «President: decideix en contra dels que treballen, dels pares que porten els seus fills a l’escola, dels comerços que es fonen. Decideix pels que tenen la vida resolta contra els que treballen. Aquesta és l’esquerda que vostè ha generat. Va guanyar l’oligarquia dels buròcrates», va dir Patricia Bullrich, la presidenta del PRO, el partit de l’expresident Mauricio Macri. El peronisme la va acusar de buscar rèdit politicoelectoral enmig d’una situació agreujada per l’ensorrament econòmic.