La inseguretat alimentària desencadena la violència als supermercats del Líban

En les últimes setmanes, les xarxes socials libaneses s’han omplert de vídeos de persones arribant a les mans als supermercats. Molts ciutadans veuen com la pujada dels preus desemboca en una escassetat d’aliments i productes bàsics, més enllà dels de segona necessitat. A la castigada Trípoli, els enfrontaments han escalat. Durant la distribució de 500 paquets d’ajuda humanitària, alguns homes van intentar aconseguir-ne més quantitat de la que els corresponia, prenent la metxa del caos. 

Un tret fortuït, entre les disputes i el saqueig, va provocar la mort del jove voluntari. Dues persones més van resultar ferides. Però el país no disposa de temps per plorar l’assassinat de Mehyedin. Als libanesos se’ls va robant el temps a poc a poc. Llargues cues a les gasolineres a la recerca d’un producte fins ara subsidiat i, per tant, escàs. Com també passa a la veïna Síria. Al seu torn, llargues cues davant les fleques després de la decisió del Govern de deixar de distribuir pa als supermercats. 

La clase política libanesa roba el tiempo de su ciudadanía. Las largas colas en gasolineras y panaderías hacen esperar a una población exhausta de presenciar a su país en caída libre. https://t.co/83Su2uYlBt

— andrea lópez-tomàs (@andrealpzt) 12 de abril de 2021

«Esperi el seu torn», han d’insistir els dependents. «Si no hem agafat el coronavirus ja, segur que ens contagiem aquí», xiuxiuegen els clients. La població observa exasperada la inacció del Govern a mesura que van pujant els preus, a mesura que es buiden les prestatgeries. L’oli i la llet per a nadons són els productes més disputats en les baralles. A més, trobar determinats medicaments a les farmàcies fa mesos que és com la recerca d’un tresor. 

Bens només per als libanesos

Alguns ciutadans han arribat a reclamar que els productes bàsics es reservin a la població local. Que s’exclogui del seu accés a la comunitat de refugiats sirians. Un de cada quatre habitants del Líban pertany a aquest grup vulnerable. La caiguda històrica de la lliura libanesa el març passat va esquitxar tota la població per igual. Des del 1990 –final d’una Guerra Civil que va durar tres lustres–, la moneda ha estat fixada artificialment a 1.507 per dòlar. Ara, els valors fluctuen al voltant de les 12.000 lliures per dòlar.

Però els salaris es mantenen. Des del 2019, la lliura libanesa ha perdut més del 85% del valor al mercat negre. Per a la societat libanesa, no ha sigut la pandèmia el que més entorpirà la celebració del Ramadà. Un nou estudi de la Universitat Americana de Beirut demostra que un mes d’àpats ‘iftar’ per trencar el dejuni suma un total que és dues vegades i mig el salari mínim. Equival a unes escasses 675.000 lliures libaneses, que, al canvi d’aquest dijous, són uns 55 euros. 

Retirada dels subsidis

Notícies relacionades

Esclat social al Líban després d’una caiguda històrica de la moneda

Trípoli, el retrat d’un Líban desesperat

Les autoritats libaneses han aconseguit mantenir els subsidis d’uns 300 productes de consum. Tot i que les minvants reserves de dòlars al Banc del Líban amenacen de retirar les ajudes a les importacions de blat, combustibles i medicines. Mentrestant, els libanesos habiten en el desgovern polític. Han passat gairebé set mesos des del nomenament de Saad Hariri com a primer ministre, encarregat de formar un nou executiu. 

Fight over subsidized oil between employees and citizens in Charcutier Aoun in Sabra results in severe injuries. A scene that is becoming more common by the day in Lebanon. pic.twitter.com/TXGHPU96Rt

— Beirut.com (@BeirutCityGuide) 14 de abril de 2021

L’anterior Gabinet va dimitir com a resposta a l’explosió del port de Beirut el 4 d’agost. Les disputes per ministeris clau entre les diferents formacions, cada una alineada amb una comunitat religiosa, han impossibilitat la formació d’un Executiu. Així, les donacions internacionals recaptades no poden arribar a una població cada vegada més asfixiada. De forma alarmant, els supermercats al Líban s’han convertit en l’escenari d’una realitat que pot aviat traslladar-se als carrers.