Expulsió d’ambaixadors
Crisi diplomàtica entre Rússia i la República Txeca per un assumpte d’espionatge
Els dos països han expulsat els seus respectius ambaixadors
Darrere d’aquest escàndol hi ha les conclusions d’unes indagacions de la policia txeca que apunten als serveis d’intel·ligència russos com a responsables de dues explosions el 2014
La República Txeca ha obert un nou capítol de tensions amb Moscou a l’acusar els seus serveis secrets de sabotatge i expulsar 18 empleats de l’ambaixada russa a Praga, identificats com a espies, mentre espera obtenir en aquest pas sense precedents el recolzament de la UE i de l’OTAN. «El pas que hem fet no té precedents», va reconèixer aquest diumenge el ministre d’Interior i titular interí d’Exteriors, Jan Hamacek, qui va ressaltar que s’ha informat la Unió Europea (UE) i l’OTAN sobre el suposat cas de sabotatge del 2014.
Al costat del primer ministre, Andrej Babis, Hamacek va anunciar la vigília l’expulsió de 18 membres de l’ambaixada russa que segons Praga treballaven per als serveis russos espionatge militar (GRU) i civil (SVR). «Dilluns al matí en parlaré a la reunió de ministres d’Exteriors de la UE», ha avançat avui Hamacek en al·lusió a la trobada virtual dels responsables de la diplomàcia dels Vint-i-set amb el seu homòleg ucraïnès, Dmitro Kuleba, per tractar sobre l’escalada de tensions amb Moscou pel desplegament de tropes russes a la frontera comuna.
Rússia respon
Moscou va expressar aquest diumenge la seva enèrgica protesta a Praga per l’expulsió dels diplomàtics russos i va prometre respondre a aquesta decisió «hostil» i «sense precedents». Així, el Govern rus ha informat de l’expulsió de 20 diplomàtics txecs amb acreditació a Moscou poques hores després. En concret, el Ministeri d’Afers Estrangers rus ha informat que ha declarat ‘persona non grata’ 20 treballadors de l’Ambaixada txeca.
«Hem pres mesures de resposta perquè els autors d’aquesta provocació cobrin consciència de la seva responsabilitat» en el deteriorament de les relacions bilaterals, va indicar el ministeri d’Exteriors rus, que també va qualificar d’«absurdes» les acusacions contra Moscou.
Darrere d’aquest escàndol hi ha les conclusions d’unes indagacions de la policia txeca que apunten als serveis d’intel·ligència russos com a responsables de dues explosions en un dipòsit d’armes de Vrbetice, a l’est de la República Txeca, el 2014.
L’acció hauria sigut duta a terme per dos espies amb documentació falsa emesa pel servei d’espionatge militar rus (GRU), sobre la qual cosa, segons Babis, hi ha «proves irrefutables».
Connexió amb el cas Skripal
Les autoritats txeques van emetre una ordre de recerca i captura de dos agents russos identificats com Anatoly Chepig i Alexander Mishkin (les fotografies dels quals van publicar ahir).
Es tracta de dos membres de la unitat especial 29155l del Departament Central d’Intel·ligència (GRU), que van entrar al país amb passaport fals l’octubre del 2014, quan es va produir la primera explosió, van explicar.
Chepig i Mishkin són també coneguts com a sospitosos d’haver intentat matar, amb la substància tòxica Novichock, l’ex doble espia Sergei Skripal i la seva filla Yulia a Salisbury (Anglaterra) el 2018. La policia txeca ha reconstruït l’itinerari d’aquests agents per concloure que dies després de la seva arribada es va produir la detonació al primer magatzem de Vrbetice i que els russos hi van estar involucrats.
Hamacek ha confirmat avui que a Vrbetice hi havia armes i municions destinades a Ucraïna, en un moment en què el Kremlin recolzava els insurgents separatistes contra el Govern de Kíev.
Els russos haurien col·locat dispositius de detonació al contingent d’armament, el que va fer explotar més de 50 tones de munició, causant dos morts.
Recolzament de Washington i Londres
Tant Washington com Londres han expressat el seu ple recolzament a Praga, que ha donat 48 hores als 18 presumptes espies russos perquè abandonin el territori txec, en el que és l’expulsió més gran d’estrangers a la història de la República Txeca.
«Els Estats Units estan en tot moment al costat del seu aliat, la República Txeca. Rússia ha d’afrontar les conseqüències de les seves perilloses actuacions a terra txec i estem d’acord amb els passos que s’han fet», va assenyalar l’ambaixada nord-americana a Praga en un comunicat publicat a Twitter la nit passada.
Així mateix, el ministre britànic d’Exteriors, Dominic Raab, ha assegurat avui que el seu país «recolza totalment els aliats txecs, que han exposat fins on arriben els serveis d’intel·ligència russos en els seus intents per emprendre operacions perilloses i malicioses a Europa».
Relacions llastades
Les acusacions txeques i l’expulsió dels russos eleven les tensions entre els dos països, les relacions dels quals ja travessen moments difícils, malgrat que Hamacek estava decidit a viatjar ahir a Moscou per tractar sobre la compra de la vacuna russa Sputnik, abans de cancel·lar la visita en vista de les noves revelacions.
Notícies relacionadesFa una mica menys d’un any l’Executiu de Praga va anunciar que expulsava dos diplomàtics russos després de concloure que un empleat de l’ambaixada d’aquest país va difondre rumors falsos sobre un pla per enverinar tres polítics locals txecs.
Prop d’un centenar de persones es van concentrar aquest diumenge davant de l’ambaixada russa a Praga per protestar contra Moscou, en una manifestació convocada de manera espontània en què es van enarborar banderes de l’OTAN.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia