Les opcions del jurat en el judici per la mort de George Floyd

Perquè Chauvin quedés lliure, els dotze membres del jurat haurien de votar a favor de l’absolució dels tres càrrecs.

Això significaria el final del procés judicial a l’estat de Minnesota, perquè la fiscalia no pot apel·lar aquest veredicte.

Aquest escenari sembla poc probable.

Una vegada més, es necessitaria unanimitat en el jurat per a un veredicte de culpabilitat. No obstant, les condemnes policials per assassinat són molt rares als Estats Units, i els jurats tendeixen a concedir-los el benefici del dubte. «El sistema legal nord-americà m’ha trencat el cor abans», va dir recentment Ben Crump, l’advocat de la família Floyd. «Però el que aquesta vegada és diferent és l’horrible vídeo», va afegir, confiat, en al·lusió al registre de l’arrest per part d’una transeünt.

L’existència de tres càrrecs augmenta les possibilitats de la fiscalia. «L’homicidi involuntari en segon grau és una possibilitat perquè cal demostrar una negligència essencialment significativa», assenyala David Schultz, professor de l’Escola de Dret Hamline de la Universitat de Minnesota. Si hi ha un veredicte de culpabilitat, dependrà d’un jutge dictar la sentència, que s’hauria de pronunciar un o dos mesos després.

El magistrat haurà de seguir una escala predeterminada. Com que Chauvin no té antecedents penals, només incorre en la meitat de les sentències màximes i, a Minnesota, no són acumulatives. Per tant, corre el risc, en teoria, d’un màxim de 20 anys de presó. Dit això, «les pautes de sentència són presumptives i un jutge podria pujar-les (...) però hauria de tenir molt bones raons», assenyala Schultz. Si Chauvin és declarat culpable, també és molt probable que recorri, cosa que podria prolongar el procés diversos anys. No obstant, hauria d’esperar el resultat d’aquesta batalla judicial a la presó, ja que els recursos no es poden suspendre.

Si el jurat no aconsegueix arribar a un acord, el jutge Peter Cahill haurà de declarar el judici «nul i sense valor». «Puc veure un escenari en el que almenys un membre del jurat al final digui: ‘Tinc dubtes sobre la causa de la mort’. I això és tot el que es necessita (...) per obtenir el que anomenem un judici nul», explica Schulz.

Això seria un gran fracàs per a la fiscalia, que després hauria de decidir si celebrar un segon judici, negociar un acord de declaració de culpabilitat o tancar el cas. Aquesta perspectiva està causant gran aprensió a Minneapolis, escenari de manifestacions i protestes després de la mort de George Floyd el 25 de maig del 2020. Per evitar més disturbis, les autoritats han desplegat milers de policies i efectius de la Guàrdia Nacional a patrullar els carrers.