El Centre Delàs denuncia que Espanya incrementa un 10% la despesa militar en plena pandèmia

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha denunciat aquest dilluns que els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 incrementen un 10% la partida d’Espanya destinada a la despesa militar i ha lamentat que, malgrat la pandèmia, els recursos no s’hagin reorientat per cobrir necessitats socials i sanitàries.

En una roda de premsa per analitzar l’informe de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI) sobre despesa militar mundial, que revela que aquesta va créixer un 2,6% el 2020, fins a 1,98 bilions de dòlars (1.650 milions d’euros), el coordinador del Centre Delàs i vicepresident de l’International Peace Bureu (IPB), Jordi Calvo, ha advertit que ni la crisi provocada per la pandèmia de coronavirus ha frenat «la militarització extrema de les relacions internacionals».

«S’ha elegit el camí de fer front a qualsevol crisi que pugui passar mitjançant l’augment de les capacitats militars», ha remarcat Calvo, que ha indicat que aquesta tendència «forma part del procés securitizador en el qual qualsevol amenaça, situació de vulnerabilitat o risc s’ha d’afrontar amb mitjans o lògiques militars».

Calvo s’ha mostrat «sorprès» pel fet que el primer any de pandèmia la despesa militar hagi tornat a pujar per cinquè any consecutiu i arribi de nou a la xifra més alta des de la Guerra Freda.

Espanya continua invertint en armes

En el cas d’Espanya, les noves dades publicades per SIPRI situen de nou Espanya en la 17a posició del rànquing de països amb més despesa militar el 2020, amb una xifra de 14.464 milions d’euros, cosa que registra una lleugera disminució respecte a l’any anterior.

No obstant, segons els càlculs del Centre Delàs, la xifra és superior i arriba als 19.762 milions d’euros, mentre que el 2019 va ser de 19.823 milions.

Les dades del Centre Delàs tenen en compte, a part del pressupost consolidat del Ministeri de Defensa, la resta de despeses militars repartides en altres ministeris que no s’inclouen en els crèdits de Defensa, així com els interessos del deute públic relacionats.

Així mateix, segons l’entitat, per a aquest 2021, la despesa prevista en els PGE és de 21.623 milions d’euros, prop d’un 10% més que l’any anterior, i es preveu un augment del 44% a les partides destinades a R+D militar.

«És un augment que difícilment es dona en les despeses militars d’altres països de l’entorn. Els pressupostos expansius del 2021 del Govern ho han sigut en la despesa social, com s’ha anunciat, però també ho han sigut en despesa militar», ha lamentat Calvo, que ha destacat que la R+D militar prevista per al 2021, uns 861 milions d’euros, triplica la pressupostada en matèria sanitària, uns 287 milions.

Reorientació social de la despesa

En la seva reclamació en favor de la reducció de la despesa militar i la reorientació dels recursos per fer front a la crisi sanitària i econòmica, Calvo ha emfatitzat que els 514 milions d’euros previstos per adquirir helicòpters de guerra equivalen al pressupost anual de l’Hospital Clínic.

També que els 488 milions destinats a comprar caces Eurofighter podrien cobrir el lloguer anual de 93.000 famílies o que els 300 milions per al submarí S-80 podrien utilitzar-se per sufragar l’ingrés mínim vital de 54.000 persones durant tot un any.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

França torna a cridar ‘Je suis Charlie Hebdo’ als 10 anys de l’atemptat

En l’acte també ha participat una representant de la Marea Blanca de Catalunya, que ha reclamat que els impostos de la ciutadania es dediquin a necessitats socials i no militars, i l’expresident de la Coordinadora Espanyola d’ONG per al Desenvolupament Andrés Amayuelas, que ha assenyalat que el 2020 Espanya va reduir la despesa en ajuda a la cooperació.

En la seva intervenció, Amayuelas també ha advertit de la possibilitat que els fons europeus de recuperació es puguin destinar a qüestions militars: «Quan es fan aquestes partides amb conceptes tan amplis en els quals hi cap tot hem d’anar a la lletra petita per veure quina part es destinarà a coses que poc tenen a veure amb modernització i digitalització, sinó que van a aquest R+D militar que ens voldran colar les empreses».