Txernòbil, 35 anys després: entre el simbolisme i les conseqüències reals de la tragèdia

Tres dècades i mitja després del pitjor accident nuclear de la història, la catàstrofe de Txernòbil perviu en les consciències col·lectives dividida entre el record simbòlic i els efectes reals que encara es perceben en una regió –el nord d’Ucraïna, molt a prop de la frontera amb Bielorússia– on l’any passat un incendi provocat als boscos de la zona va provocar un repunt de radiació fins a setze vegades per sobre dels nivells normals.

Un clar exemple d’aquest doble vessant ha sigut el vol commemoratiu que l’aerolínia estatal ucraïnesa UIA va organitzar diumenge passat sobre les restes de la central nuclear. Per un preu d’uns 90 euros, els passatgers van observar l’escenari de la tragèdia «des dels angles més insòlits», però sempre complint un estàndard de seguretat: l’aparell en cap cas va baixar dels 900 metres d’altura, el límit mínim permès.

Prípiat, la localitat habitada més pròxima a la central en el moment de la catàstrofe, existeix ara en llimbs particulars: una ciutat fantasma per als humans, una possible reserva natural per als animals. De fet, i com està fent des de fa uns anys, el Govern ucraïnès ha reactivat la seva iniciativa per aconseguir que la Unesco declari l’àrea immediatament afectada per la catàstrofe, l’anomenada ‘zona d’exclusió’, que inclou un radi de 30 quilòmetres des de les restes de la central i que comprèn la mateixa ciutat, com a patrimoni de la humanitat. Ho fa malgrat els estudis científics que han determinat que la radiació en algunes zones tardarà 24.000 anys a desaparèixer, si ho fa alguna vegada.

Així, els reportatges fotogràfics del particular paisatge espectral de Prípiat, plena de ruïnes consumides per les males herbes, apareixen alhora que nous estudis sobre l’impacte de la radiació en els descendents dels supervivents de la tragèdia i els cultius de la regió –més lleu del que es creia fins ara en el primer cas, pitjor del que es podria pensar en el segon–.

Finalment, el debat públic també es mou entre aquests dos corrents: l’espectre de l’antiga Unió Soviètica, els antics líders de la qual recorden la pèssima gestió del desastre i l’impacte que va tenir en el procés de dissolució del gegant vermell, i la realitat actual de la seguretat nuclear, alimentada per una altra catàstrofe nuclear més recent, com va ser la que hi va haver a la central japonesa de Fukushima el 2011.

«Trenta-cinc anys després, encara estem intentant comprendre l’abast complet de l’impacte de Txernòbil al món. I, amb tot, en un sentit molt real, vivim en un món definit per Txernòbil. Hi ha una veritat que és tan simple com aterridora: un accident nuclear és un accident nuclear, sigui on sigui», explica la investigadora Mariana Budjeryn per al Butlletí de Científics Atòmics en la seva avaluació de la tragèdia.

El món de Txernòbil

Els fets van començar a les 01.23 h del 26 d’abril del 1986, durant una prova planificada del sistema de seguretat a la unitat 4 de la planta. Un tall elèctric, afegit a una sèrie d’errors de l’operador, va desembocar en la fusió del nucli del reactor RBMK de la unitat, moderat per grafit.

Atès que el reactor no estava protegit per una cambra de contenció, l’explosió de vapor resultant va travessar el sostre de la unitat i va fer ploure trossos de barres de combustible i grafit altament radioactiu als voltants. Els incendis resultants van generar un fum radioactiu que va transportar partícules contaminades sobre Ucraïna, Bielorússia i Rússia, així com parts d’Escandinàvia i Europa en general.

Segons el nombre de morts oficial, reconegut per la comunitat internacional, només 31 persones van morir com a resultat immediat de l’explosió, mentre que l’ONU estima que només 50 morts poden atribuir-se directament al desastre. El 2005, no obstant, va anticipar que un mínim de 4.000 podrien haver mort com a resultat de l’exposició a la radiació, moltes, residents de Prípiat, els 50.000 habitants de la qual van ser evacuats per no tornar-hi mai.

El nombre real d’afectats és impossible de saber. Viktor Suixko, subdirector general del Centre Nacional de Recerca de Medicina Radiològica (NRCRM) amb seu a Kíev, Ucraïna, va descriure Txernòbil a la cadena britànica BBC com «el desastre antropogènic més gran en la història de la humanitat», després d’estimar que cinc milions de ciutadans de l’antiga Unió Soviètica, inclosos tres milions a Ucraïna, han patit com a resultat de la catàstrofe.

Txernòbil va continuar produint electricitat durant 14 anys, fins que la pressió internacional va obligar-ne el tancament el 2000. Avui, la unitat 4 està coberta per una cúpula aixecada amb ajuda de la comunitat internacional, mentre que el Govern ucraïnès ha construït un magatzem de combustible nuclear.

Impacte humà i ecològic

Un estudi publicat dijous passat per la revista ‘Science’ dona un resultat relativament tranquil·litzador per als descendents de la catàstrofe de Txernòbil –i per extensió, als de Fukushima–. No hi ha proves que els pares que estiguessin exposats a la radiació transmetessin qualsevol excés de mutacions als infants concebuts després de l’exposició, segons la investigació, una de les més importants realitzades mai en aquest àmbit.

«Si bé el document no pot excloure totalment que aquests efectes puguin aparèixer, d’aquest estudi es desprèn clarament que els riscos són substancialment menors del que es creu actualment», opina a ‘National Geographic’ Robert Ullrich, vicepresident de la Radiation Effects Research Foundation.

Un altre estudi de l’equip examina la relació entre la pluja de Txernòbil i centenars de casos de càncer de tiroide entre les persones que van estar-hi exposades. En aquest sentit, els investigadors també van descobrir que els càncers causats per la radiació no tenen cap «biomarcadors» únics que els distingeixin.

L’impacte al terreny és més greu. A finals de l’any passat, un informe de la Universitat d’Exeter i l’Institut de Radiologia Agricultural d’Ucraïna concloïa que les collites de les zones pròximes a Txernòbil encara exhibien indicis de contaminació.

En l’anàlisi de grans de blat, sègol, civada i ordi, van trobar-hi concentracions d’isòtops radioactius (estronci 90 i cesi 137) per sobre dels límits de seguretat oficials d’Ucraïna en gairebé la meitat de les mostres. Tres quartes parts de les mostres de fusta analitzades contenien concentracions d’estronci 90 per sobre dels límits màxims definits pel Govern ucraïnès. En un estudi anterior, els investigadors van trobar que la llet en parts d’Ucraïna tenia nivells de radioactivitat fins a cinc vegades superiors al límit de seguretat oficial del país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tots aquests resultats posen de manifest que Txernòbil, 35 anys després, continua sent una realitat evident. «Va ser un esdeveniment nuclear a escala global abans que el món fos global», com va apuntar el director general de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica, Rafael Grossi, durant la conferència de Seguretat Nuclear i Seguretat al Centre Belfer de l’Escola Kennedy de Harvard.

Sí, potser, Txernòbil va impulsar un nou marc normatiu internacional –inclosa la Convenció sobre Seguretat Nuclear o la Convenció sobre la Ràpida Notificació d’Accidents Nuclears–, que cobraria ple efecte durant la catàstrofe de Fukushima. Però la seva història continua: les 200 tones estimades de combustible nuclear radioactiu dins del reactor 4 estan ara protegides pel nou confinament segur. No obstant, parts del sarcòfag s’estan tornant inestables i hauran de ser eliminades en algun moment.