Ursula von der Leyen: «Em vaig sentir humiliada i sola, com a dona i europea»

«Soc la primera dona a ser presidenta de la Comissió Europea i així és com esperava que se’m tractés en la nostra visita a Turquia. Però no ho va ser. No hi ha cap justificació. Se’m va tractar així per ser dona (...) Em vaig sentir humiliada i sola, com a dona i europea. No es tracta del protocol o de com estan col·locades les cadires. Va al cor del que som, els valors de la unió. Demostra que lluny hem d’arribar perquè a la dona se la tracti en peu d’igualtat», ha denunciat aquest dilluns la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, davant el ple del Parlament Europeu sobre la crisi del ‘sofagate’, l’incident que la va relegar a un segon pla durant la seva recent visita a Turquia amb el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Durant un llarg debat de dues hores, molt centrat en els drets de la dona i Turquia, Von der Leyen ha reconegut que el missatge del viatge es va fer viral gràcies que hi havia càmeres a l’habitació que van captar el moment en què els presidents de la UE i Turquia, Tayyip Erdogan, s’asseien a sengles cadires al mig de la sala de reunions mentre que a ella la deixaven dreta i sola.

«No van fer falta subtítols ni traducció. Les imatges van parlar per si soles», ha prosseguit sobre un incident qualificat de «vergonyós» i «humiliant» per desenes d’eurodiputats que han rebut amb un to molt diferent les explicacions de Michel, que ha reiterat el que ja va dir fa dues setmanes davant els grups polítics a porta tancada: que va decidir actuar així per «no crear un incident polític que podria haver fet anar-se’n en orris mesos de treball». En un gest de conciliació, a més, s’ha compromès a treballar per impulsar l’agenda de gènere i desbloquejar les dues directives bloquejades al consell per impulsar la presència de dones als consells d’administració de les empreses i una altra sobre la bretxa salarial.

Crítiques a Michel

Malgrat el missatge de Michel l’allau de crítiques ha sigut pràcticament generalitzada. «No va estar a l’altura. És igual els problemes del protocol. Va perdre l’oportunitat de defensar els drets humans i la integritat de les institucions europees. Ningú li hauria fet això al president (Jean-Claude) Juncker. Va passar perquè és una dona. Les seves excuses demostren que no era conscient de la gravetat de la situació», li ha dit l’eurodiputat de Catalunya en Comú, Ernest Urtasun. «El més vergonyós va ser la falta de judici de Michel. Mai hauria d’haver acceptat la cadira», ha carregat el popular Esteban González-Pons. «Sé que no era la seva intenció i potser no se’n va adonar de les conseqüències d’aquest anomenat error de protocol. Però aquest és el problema. Que no se n’adonen. És el canvi que necessitem per evidenciar també els gestos. No n’hi ha prou amb les declaracions», ha afegit la presidenta dels socialdemòcrates, Iratxe Garcia.

Conveni d’Istanbul

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Von der Leyen també ha aprofitat el debat per recordar la importància del Conveni d’Istanbul contra la violència contra la dona i el «senyal terrible» que suposa el fet que Turquia hagi decidit sortir-ne. Tot i que «per ser creïbles –ha dit– no només hem de criticar els altres. També hem d’actuar a casa. Hi ha Estats membres que no han ratificat el conveni i d’altres estan pensant a retirar-se. Això no és acceptable. La violència contra la dona és un crim. Hem d’anomenar-ho així i castigar-ho com a tal», ha reclamat sobre un conveni que encara no han ratificat Bulgària, Hongria, la República txeca, Letònia ni Lituània.

«Vull que la UE com a tal s’adhereixi al Conveni d’Istanbul» però «com que s’estan donant llargues al consell presentarem propostes legislatives per lluitar contra la violència contra la dona», ha anunciat. La seva intenció, ampliar la llista de delictes consagrats als tractats per incloure també la violència contra la dona perquè «hem de llançar el senyal que aquests delictes no són acceptables», ha advertit.