Biden proposa l’expansió més gran de l’Estat del benestar en dècades

«El neoliberalisme no ha funcionat mai». No és habitual sentir una frase així d’un president dels Estats Units i, menys davant les dues cambres del Congrés, però això és el que va dir ahir a la nit Joe Biden al proposar un nou contracte social per als nord-americans. A punt de complir els primers 100 dies a la Casa Blanca, el demòcrata va proposar l’expansió més gran de l’Estat de benestar de l’últim mig segle, una bateria de propostes que reserven al Govern la responsabilitat d’exercir com a catalitzador de l’economia i aspiren a rellançar la depauperada classe mitjana. Biden va posar sobre la taula inversions públiques per valor de sis bilions de dòlars, quatre vegades el producte interior brut d’Espanya, amb què pretén aprofitar la crisi per remodelar el país. 

Biden tornava al Congrés 48 anys després d’haver jurat per primera vegada el càrrec de senador i més de tres dècades després del seu primer intent de conquerir presidència, tota una mostra de la tenacitat d’un polític que ha sorprès a propis i estranys amb la seva ambició i el biaix socialdemòcrata de l’arrencada del seu mandat. «M’alegro d’estar de tornada, és gairebé com tornar a casa», va dir el veterà dirigent de 78 anys. La pandèmia va obligar a reduir l’aforament, que va quedar en uns 200 convidats, molt lluny del miler de legisladors i personalitats que assisteixen habitualment als discursos de l’Estat de la Unió, per més que aquest no s’anomenés així, ja que Biden encara no ha complert el primer any de mandat. Una altra de les novetats va ser que dues dones van presidir la sessió conjunta: la vicepresidenta, Kamala Harris, i la ‘speaker’ de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, una fita insòlita en la història del país. 

«Amèrica està a punt per enlairar-se»

Biden va aprofitar el moment per proclamar que «els EUA tornen a ser aquí» després d’haver superat els pitjors estralls del coronavirus. «Amèrica està a punt per enlairar-se. Tornem a treballar, tornem a somiar, tornem a descobrir i a liderar el món», va dir el demòcrata en el discurs potser més optimista del seu mandat, esquitxat de patriotisme i mà allargada cap als republicans, per més que no li estigui tremolant el pols per legislar sense el seu recolzament. Va presumir dels 220 milions de vacunes administrades durant els primers tres mesos en el poder, de la caiguda de la mortalitat entre les persones de més de 65 anys o de les previsions econòmiques que asseguren que el seu país creixerà aquest any al ritme més ràpid des del 1983.  

«Anàvem cap a l’abisme de la insurrecció i l’autocràcia, de la pandèmia i el dolor, però ‘nosaltres, el poble’ no vam retrocedir», va afirmar referint-se a l’assalt contra el Capitoli dels seguidors de Donald Trump el 6 de gener. «No he tingut mai tanta confiança en els EUA». En la visió del món de Biden, que va tornar a exposar ahir a la nit, el seu país està immers en una competència aferrissada amb la Xina i altres règims autoritaris per liderar el nou segle. I ha arribat el moment que les democràcies demostrin que són capaces novament de complir amb el que prometen als ciutadans, encara que sigui molt difícil aconseguir consensos o que estigui molt contaminat el discurs polític. 

Competència amb els règims autoritaris

«Hem de demostrar que la democràcia funciona, que el nostre Govern encara funciona i pot aportar resultats a la gent». Per aconseguir-ho, Biden aspira a invertir massivament en infraestructures, educació i lluita contra el canvi climàtic, plans amb què vol crear milions de llocs de treball i posar en marxa una nova època d’innovació. Vol pagar-ho amb una de les pujades d’impostos més grans a les grans empreses i els més rics en molt temps, un canvi de paradigma en tota regla. «El neoliberalisme econòmic no ha funcionat mai. Ha arribat el moment d’aixecar l’economia des de baix i des del centre», va assegurar el president. 

Més enllà d’insistir en els seus plans per reconstruir els ponts i les carreteres, estendre la banda ampla a tot el país o omplir d’estacions de recàrrega elèctrica les gasolineres, Biden va desglossar la seva última proposta centrada en les famílies. Entre altres coses, aspira a acabar amb l’anomalia que converteix els treballadors nord-americans en els únics del món industrialitzat que no tenen garantides les baixes pagades per malaltia i afers propis. També vol finançar dos anys de matrícula gratuïta a les universitats públiques o garantir les escoles bressol a partir dels tres anys, propostes que podrien dependre del recolzament republicà al Congrés.

Notícies relacionades

Biden proposarà un pla d’1,8 bilions de dòlars «per a les famílies»

Els EUA relaxen les normes sobre l’ús de la mascareta per als vacunats

No va parar aquí, perquè Biden també va demanar cooperació als conservadors per lidiar amb els abusos policials, reformar el sistema immigratori o endurir les lleis contra les armes, assignatures sempre pendents i amb un camí gairebé impossible al Capitoli.

Menys espai va ocupar la política exterior en el seu discurs, relegada per l’economia i la pandèmia en aquest inici del seu mandat. El demòcrata va rellançar el compromís del seu país amb els drets humans i, amb diverses al·lusions a la Xina i Rússia, va remarcar que, si bé no busca la confrontació amb els seus rivals geopolítics, defensarà amb fermesa els interessos dels EUA.