El Vaticà s’adhereix a la convenció mundial contra la corrupció

Els que siguin contractats per treballar a la Santa Seu, que comprèn l’Estat-Ciutat del Vaticà, hauran de firmar una declaració i renovar-la cada dos anys que no han sigut condemnats al Vaticà o a l’estranger, no tenen càrrecs pendents, no estan sent judicialment investigats, no tenen béns de procedència il·lícita ni tampoc béns que siguin contraris a la doctrina de l’Església catòlica. Una vegada assumits, no podran rebre regals superiors als 40 euros.

Són algunes de les mesures que el papa Francesc ha inserit en un document personal que aquest dijous ha ordenat publicar a l’‘Osservatore Romano’, diari oficial de la Santa Seu. La nova normativa corregeix, substitueix o afegeix les eventuals disposicions anteriors que no les contemplen. Afecten també tot el personal, almenys unes 3.000 persones, fins i tot les que no estan sotmeses al Reglament General de la Cúria Romana per a les quals l’organisme de qui depenguin haurà d’actualitzar el seu propi reglament intern.

La «carta apostòlica» del Papa, titulada «Disposicions sobre la transparència en la gestió de les finances públiques», es publica poc abans que el comitè d’Estrasburg (Moneyval) que avalua la transparència de les finances dels Estats decideixi d’introduir o menys a la Santa Seu en l’anomenada llista blanca. Es tracta d’un procediment que sol durar anys i que implica l’aprovació d’algunes lleis i consegüents organismes, sobre el control financer d’un Estat, amb l’objectiu d’impedir i controlar internacionalment el blanqueig de diner negre o brut. 

El documents papal descriu en set apartats els casos que poden impedir ser contractats per la Santa Seu. A més dels citats, figura que no podran ser contractats els que «s’hagin beneficiat d’indult, amnistia, perdó i altres mesures semblants o hagin sigut absolts d’aquests per prescripció». La nova norma inclou els casos (anteriors a la contractació) de corrupció, frau, terrorisme i participació d’una organització delictiva, com el blanqueig de capitals. Està compresa també l’explotació de menors, tràfic d’éssers humans, evasió i elusió fiscal (escapolir-se de declarar).

Negocis il·lícits

En el capítol de propietats s’inclou com a impediment la possessió de «diners efectius o inversions» de qualsevol tipus en «empreses i negocis en països inclosos en la llista de jurisdiccions amb alt risc de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme (paradisos fiscals i d’altres). Sobre els casos puntuals decidirà l’Autoritat de Vigilància i Informació Financera. Es tracta d’un organisme del qual actualment disposen gairebé tots els Estats, Vaticà inclòs.

Els béns personals de qui vulgui treballar o visqui al Vaticà hauran de procedir «d’activitats lícites i no constitueixen el producte o el benefici d’un delicte». Alhora l’aspirant no haurà de tenir «participacions o interessos de cap tipus en societats o empreses que operen amb finalitats i en sectors contraris a la Doctrina Social de l’Església». Recentment s’havia revelat que el Vaticà havia invertit durant 20 anys en farmacèutiques que produïen l’anomenada «píndola de l’endemà».

Fidelitat i honestedat

La declaració a firmar per l’interessat serà efectuada davant la Secretaria Econòmica –una espècie de superministeri d’Economia i Hisenda–, que enviarà còpia a la Secretaria d’Estat, similar al gabinet d’un primer ministre. La primera podrà controlar la veracitat de les declaracions.

Davant la passada història del Vaticà, on es podia, per exemple, entrar sense controls amb diners a la butxaca i enviar-los immediatament a un altre país, o utilitzar diners no propis per comprar vivendes i llogar-les, l’Estat Pontifici ha deixat de ser un paradís fiscal. El mateix era utilitzat regularment per alguns bancs centrals, per polítics i de vegades per mafiosos i altres per estats sorprenents, com una recent triangulació entre l’ambaixada de l’Iran a Roma, el Vaticà i un destinatari desconegut.

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

El document papal comença amb una frase que diu: «La fidelitat en les coses de poca importància està relacionada [...] amb la fidelitat en les coses importants. Així com ser deshonest en les coses de poca importància està relacionat amb ser deshonest en les coses d’importància».